Els alumnes de Primària dissenyaran les postals nadalenques de Puçol

17 Octubre 2008

Per tercer any consecutiu, la cooperativa Copuzol i els col·legis públics, concertats i privats, al costat de l'Ajuntament de Puçol, organitzen “Dolç Nadal”, un concurs escolar de dibuix entre els alumnes de Primària de la població per a dissenyar les postals nadalenques que seran utilitzades per estes entitats per a felicitar el Nadal.

Llegeix més...

Els alumnes de Primària dissenyaran les postals nadalenques de Puçol

Els alumnes de Primària dissenyaran les postals nadalenques de Puçol

16 Octubre 2008

Per tercer any consecutiu, la cooperativa Copuzol i els col·legis públics, concertats i privats, al costat de l'Ajuntament de Puçol, organitzen “Dolç Nadal”, un concurs escolar de dibuix entre els alumnes de Primària de la població per a dissenyar les postals nadalenques que seran utilitzades per estes entitats per a felicitar el Nadal.

Llegeix més...

Copuzol organitza una xerrada per a propietaris de cítrics davant de l'arribada de la nova llei

Copuzol organitza una xerrada per a propietaris de cítrics davant de l'arribada de la nova llei

30 Gener 2008

  

 

La Llei de l'Estatut del Treballador Autònom entra en vigor, el que suposa un important canvi pels treballadors del camp, que passen a ser autònoms, amb les noves fòrmules fiscals que això comporta. Per a parlar de tot això, es va organitzar una xerrada explicativa a la cooperativa Copuzol. Més de 250 veïns de la població hi van estar presents.

Va ser Paco Girona l'encarregat d'explicar als assistents com hauran d'actuar els 120.000 propietaris de cítrics que hi ha a la Comunitat Valenciana. Les noves mesures suposen que, en tres mesos, tots els agricultors hauran de realitzar els tràmits pertinents per a estar donats d'alta, el que sense dubte ocasionarà alguns conflictes, ''ja que només a la zona de Puçol, el Puig i el Camp de Morvedre anem a atendre més de quinze mil sol·licituds, motiu pel qual demanem paciència a tots''.


Per la seua banda, Vicente Vinyals, president de l'OCAPA, va assegurar que el major problema el tindran aquells propietaris que treballen per lliure, mentre que els que pertanyen a cooperatives ho tenen més fàcil, ''perquè gràcies a entitats com Copuzol, que ja tenen creats sistemes de gestió, serà més còmode realitzar els tràmits''.

Uns tràmits que suposaran eliminar les ajudes que actualment reben els treballadors del camp del Ministeri d'Indústria i passar, en l'any 2010, a un pagament únic. Per a això, durant els dos pròxims anys es realitzarà un pagament transitori de cara a homogeneïtzar el camp europeu.

Tot i això, la borsa de fons europeus, que és de 80 millons d'euros per als cítrics, no és suficient per a tants treballadors del camp o, almenys, no contempla unes ajudes per als cítrics tan importants com les que s'obtenen en altres sectors, com la tomaca, fet que segons Paco Girona, ''repercutirà negativament en les ajudes que reben els actuals propietaris, ja que en molts casos seran menors que les que venien rebent fins ara des d'Indústria''.

Tot el procés d'aplicació de la nova llei de l'Estatut del Treballador Autònom, que implica importants novetats en el sector agrícola, comptarà en tot moment amb el recolzament de la cooperativa Copuzol per a facilitar els tràmits als propietaris locals, a la qual cosa es va comprometre el seu president, Mariano Aguilar, durant esta primera xerrada: ''encara que haurem de traslladar les pròximes reunions a la Casa de la Cultura, on caben tres-centes persones, perquè hui heu superat totes les expectatives i este local s'ha quedat xicotet per als 250 assistents. Açò demostra que la nova Llei és un tema de màxim interès i haurem de seguir informant els nostres socis dels passos a seguir''.

 

El 24 de novembre, truita per a tots en el Sindicat Agrícola

El 24 de novembre, truita per a tots en el Sindicat Agrícola

23 Novembre 2007

Per sèptim any consecutiu, l'Associació extremenya l'Horta Nord, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Puçol, celebra el seu Concurs de la Truita, que compta amb tres premis per als participants i un únic premi per al públic: la possibilitat de degustar tots els plats presentats.

El dissabte 24 de novembre, en el Sindicat Agrícola, se celebra la sèptima edició del Concurs de la Truita, una iniciativa de l'associació extremenya que busca, abans que res, potenciar els productes típics de la seua terra, encara que hui en dia, la truita és un producte típic de quasi totes les regions... i més amb la imaginació que li posen els cuiners.

Ceba i pimentons, betlem creïller, terra i mar, a la cassola, jardinera, catalana, de creïlles i pollastre trufat, de figues i, quan ja s'esgoten les idees, una enorme truita de tres pisos titulada ''De tot un poc'', són algunes de les exquisitats presentades en edicions anteriors d'un concurs que compta amb un gran avantatge: encara que el jurat és el primer a tastar-les totes i prendre les decisions sobre els premis, tots els assistents també poden degustar tots els plats presentats i emetre el seu propi veredicte.

A partir de les 20'30 hores començarà la recepció de truites participants (lògicament, cada un cuina en sa casa); a les 21'00 hores es tanca la recepció i comença la faena del jurat (així dóna gust ser jurat); finalment, sobre les 21'30 hores, comença el repartiment d'aperitius , vi de pitarra típic d'Extremadura i racions de truita per a tots els assistents (és, probablement, l'únic concurs en què guanyen tots).

''La gran novetat és que enguany hem deixat la Casa de Cultura i l'Espai Social La Barraca per a realitzar el concurs en el Sindicat Agrícola'', explica Hipólito Terrón, directiu de l'associació. ''Però l'esquema és el mateix i, per descomptat, mantindrem els tres premis que ja són una tradició''.

Uns premis dirigits a la millor presentació, al millor sabor i a la major grandària que, com sempre en estos casos, solen ser discutibles i discutits per la resta d'assistents (excepte el de la grandària: eixe no admet dubtes), però tot això dins del bon ambient i la fraternitat que rodeja este tipus d'esdeveniments gastronòmics organitzats per l'Associació extremenya l'Horta Nord.

 

Àgora Nord proposarà 'ambientalitzar' els ajuntaments i fomentar l'agricultura ecològica

Àgora Nord proposarà 'ambientalitzar' els ajuntaments i fomentar l'agricultura ecològica

26 Febrer 2007

Durant els últims mesos la comissió de Medi Ambient del Projecte Àgora Nord ha analitzat els problemes mediambientals que patix L'Horta Nord en busca d'oportunitats de treball. Ajuntaments, sindicats, organitzacions privades i socials, entre elles el Grup Ecologista de Puçol La Costera, han participat en esta iniciativa. Àgora Nord recomana als ajuntaments contractar tècnics mediambientals, fomentar l'agricultura ecològica i crear brigades de vigilància ambiental per a lluitar contra els abocadors il·legals.

El dimarts 13 de febrer la Comissió de Medi Ambient del Projecte Àgora Nord va clausurar al Centre d'Educació Ambiental de la Marjal dels Moros el taller Conflictes ambientals i oportunitats d'ocupació a la comarca de L'Horta Nord amb la presentació de les conclusions del seu treball. Els principals problemes mediambientals que ha detectat Àgora Nord han sigut l'impacte ecològic de l'agricultura tradicional, la manca d'infraestructures de reciclatge i la proliferació d'abocadors il·legals, l'urbanisme salvatge, l'absència d'energies alternatives, la contaminació atmosfèrica i acústica produïda per les indústries, carències en el transport públic inter i intracomarcal i la falta de carrils-bici.

A més d'identificar estos problemes, Àgora Nord proposa una sèrie d'actuacions municipals per a corregir les deficiències mediambientals de la comarca i crear llocs de treball. La principal recomanació consistix en ''ambientalitzar'' els ajuntaments. Açò suposa la contractació per part de les administracions locals de tècnics municipals de medi ambient i de vigilància ambiental per gestionar els recursos naturals municipals i buscar solucions als problemes mediambientals. Àgora Nord també recomana als ajuntaments que fomenten el cooperativisme i l'agricultura ecològica per a frenar l'impacte mediambiental de l'agricultura convencional, a més a més de la creació de brigades locals i comarcals de vigilància ambiental per a combatre la proliferació d'abocadors il·legals.

Implantar l'Agenda 21 Comarcal, millorar el transport públic inter i intracomarcal, fomentar el lloguer d'horts d'oci, incrementar el número d'ecoparcs, potenciar les empreses ''mediambientals'', crear un parc agrari a L'Horta Nord.... són algunes de les altres mesures que proposa Àgora Nord per a crear llocs de treballs sostenibles.

El Projecte Àgora Nord és una iniciativa Equal del Fons Social Europeu en la qual han participat diferents actors estratègics de la comarca de L'Horta Nord, entre ells el Grup Ecologista de Puçol La Costera. Els altres membres que han format la Comissió de Medi Ambient d'Àgora Nord han sigut:el Consorci Pactem Nord; els Ajuntaments de Meliana, El Puig, Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell; el Servei Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF); els sindicats CCOO, UGT i la Unió de Llauradors i Ramaders (COAG); la Confederació d'Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (CIERVAL) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV); el col·lectiu Per L'Horta, l'Associació per una Taxa sobre les Transaccions especulatives per Ajudar els Ciutadans (ATTAC), l'Associació de Veïns Baix del Puig'' i el periòdic del Puig. El pròxim 30 de març tindrà lloc a Foios la Jornada de Difusió de la Comissió de Medi Ambient del Projecte Àgora Nord.

El GEP La Costera exigix als partits polítics de Puçol incloure les recomanacions d'Àgora Nord en els seus programes electorals

El Grup Ecologista de Puçol La Costera, com a membre de la Comissió de Medi Ambient del Projecte Àgora Nord, insta els partits polítics de Puçol que tinguen en compte les recomanacions d'Àgora Nord per conciliar problemes mediambientals i nous llocs de treball. Per això, els ecologistes exigeixen als partits polítics que incloguen en els seus programes electorals, de cara als pròxims comicis municipals, les propostes realitzades per Àgora Nord. En este sentit, el president del GEP La Costera, Lucas Marín Ruiz, afirma que ''el treball teòric està fet, ara el que cal és

Curs per a agricultors i jardiners sobre praderies i instal·lacions esportives

Curs per a agricultors i jardiners sobre praderies i instal·lacions esportives

23 Novembre 2006

Del dilluns 13 al divendres 24, en l'Espai Social La Barraca de Puçol, trenta-sis jardiners i agricultors de distintes poblacions de l'Horta Nord assistixen a un curs sobre zones verdes i instal·lacions esportives.

El curs està impartit per Rafa Rodríguez, professor de l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, i té un plantejament teoricopràctic, perquè a més d'abundant informació sobre la creació i manteniment de praderies (el que normalment coneixem com a gespa), tant en parcs i zones públiques com en instal·lacions esportives, el programa inclou la visita a un viver de tepes (els rotllos d'herba per a instal·lacions ràpides), la Ciutat Esportiva del València CF, un magatzem de maquinària i adobs, els terrenys esportius de l'antic llit del Túria a València i un camp de golf.

''Precisament el golf és un dels temes sobre els quals vull detindre'm especialment'' -indica Rafa Rodríguez-. ''Sobretot perquè cal desmitificar que siga un esport de rics, consideració que no té en altres països, i qualsevol veí pot disfrutar-lo com a activitat saludable a l'aire lliure... jo mateix el practique sovint''.

Durant les dos setmanes del curs s'utilitzarà abundant suport audiovisual, un ampli dossier escrit i la presència de professors experts en distintes facetes, com el director de productes de la casa BASF. A més, els alumnes combinaran el treball en La Barraca amb les visites a distintes instal·lacions, pel que els horaris van canviant segons el programa de cada jornada ''perquè les classes siguen en horari més tard, però les eixides les fem amb llum solar, a vegades eixirem a les quatre de la vesprada''.


Este curs, de 30 hores de duració, forma part dels plans de formació realitzats per la Conselleria d'Agricultura en col·laboració amb la Regidoria d'Agricultura de l'Ajuntament de Puçol, encara que les places estan obertes a jardiners i agricultors de la comarca, cosa que destaca Juan Claramunt, regidor d'Agricultura, ''perquè és important atendre la demanda formativa d'este sector, a vegades el gran oblidat de moltes polítiques locals. En este curs concret tenim alumnes de Massamagrell, El Puig, Rafelbunyol i, per descomptat, Puçol, i molts d'ells són els encarregats de mantindre els parcs i jardins municipals en les seues poblacions, pel que la formació que reben tindrà una incidència directa en el bon estat de les nostres zones verdes''.

Robatoris en granges agrícoles de Puçol: cap denúncia en 2006

Robatoris en granges agrícoles de Puçol: cap denúncia en 2006

04 Octubre 2006

L'aparició en un programa informatiu de Televisió Valenciana d'una notícia sobre la presumpta creació de patrulles de ramaders que es dediquen a vigilar els seus camps per a previndre robatoris nocturns ha creat una situació de malestar entre veïns, autoritats i cossos de seguretat de Puçol perquè la notícia és falsa: no hi ha denúncies de robatoris, no hi ha hagut avisos de patrulles ciutadanes i en cap cas estes haurien rebut autorització per a poder vigilar a les nits.

''No tenim cap denúncia al llarg de l'any 2006 de robatoris d'animals o collites en el terme municipal'' -afirma categòric Vicente Giménez Ródenas, intendent cap de la Policia Local-. ''De fet, l'únic furt denunciat en els últims mesos es remunta a desembre del 2005 i va ser el robatori de trenta caixons de taronges''.

Davant de la difusió d'una notícia que no es correspon amb la realitat, des del quarter de la Guàrdia Civil de Puçol s'ha enviat un informe a Capitania en què s'explica que no tenen constància de cap denúncia sobre robatoris en els camps i que ningú s'ha dirigit a ells per a sol·licitar un permís per a patrullar a les nits.

Este segon punt, el del presumpte permís sol·licitat tant a la Policia Local com a la Guàrdia Civil, és una afirmació més greu, per quant la notícia difosa a través de la televisió autonòmica i del periòdic Les províncies dóna per cert un fet que mai s'ha produït i que tampoc podria dur-se a terme en cap cas.


''Ni la Policia Local ni la Guàrdia Civil poden autoritzar que es formen patrulles de veïns per a vigilar les seues granges o els seus camps'' -finalitza l'intendent cap-. ''És el problema d'haver donat per certes les afirmacions d'unes persones que, a més, no són ramaders que tinguen granges en el nostre terme municipal. Els mitjans d'informació haurien d'haver confrontat la informació abans de difondre dades errònies''.

En la mateixa línia es manifesta el regidor de Policia Local, Juan Enrique Claramunt, el qual personalment s'ha posat en contacte amb els ramaders de la població, ''i no hi ha hagut robatoris de vaques, corders o cavalls en el present any. No parle ja que ho hagen denunciat formalment per ser un robatori continuat, és que ni tan sols ha existit de forma aïllada, pel que no hi ha cap veracitat en el que publica''.

No obstant això, per a comprovar in situ que no hi havia cap detall que haguera escapat als controls habituals de la Policia Local, esta ha intensificat les seues inspeccions per les zones de granges en les dos últimes setmanes, ''i no s'ha detectat cap patrulla de ciutadans; les úniques trobades nocturnes han sigut els dies de pluja... i eren veïns amb llanternes que caminaven buscant caragols'', conclou el regidor.

El científic Daniel Ramon explica els beneficis i els riscos de l'agricultura transgènica

El científic Daniel Ramon explica els beneficis i els riscos de l'agricultura transgènica

15 Març 2006

El passat divendres 24 de febrer, a la Casa de Cultura, el Grup Ecologista de Puçol La Costera va convidar el científic Daniel Ramón com a ponent en una conferència sobre els transgènics (vegetals o animals als quals se'ls ha introduït qualsevol gen d'una altra espècie mitjançant l'enginyeria genètica) i els seus beneficis i riscos per a l'agricultura. Daniel Ramón, Premi Europeu de Divulgació Científica en 1996 pel seu llibre Els gens que mengem, ha sigut el coordinador de l'àrea de Tecnologia dels Aliments del Consell Superior d'Investigació Científica (CSIC) de l'Estat espanyol i actualment és professor de Tecnologia dels Aliments a la Universitat de València i membre de la Comissió Nacional de Bioseguretat i de la de Biovigilància d'Espanya.

Este científic, en una xarrada que va durar dues hores, va exposar les veritats i les mentides dels dos principals riscos que s'associen a l'agricultura transgènica: el risc alimentari i el mediambiental. Respecte al risc mediambiental, Ramón va afirmar que ''els transgènics tenen tres perills per al medi ambient: la disminució de la biodiversitat, el mal a altres espècies i la transferència de gens''. Però, el conferenciant va matisar que ''estos perills són els mateixos que els de l'agricultura convencional'' i va posar com a exemple de transferència de gens en plantes convencionals la famosa pinyolà de les taronges.

Ramón, a més a més, va exposar alguns dels beneficis dels transgènics per al medi ambient, com són la reducció de l'ús d'insecticides químics i l'increment de la productivitat de la terra. Va afirmar que ''segons dades del Ministeri d'Agricultura xinés, la Xina ha reduït un 28% els costos de producció agrícola i un 85% l'ús d'insecticides químics gràcies a l'ús de la tecnologia BT, una varietat de plantes transgèniques''.

Respecte al risc alimentari, Daniel Ramón va dir que ''no existeix cap dada científica que confirme la perillositat dels transgènics per als consumidors''. Ramón va explicar que ''els aliments transgènics són els més controlats de la història, ja que avanç de la seua comercialització són avaluats durant anys segons els criteris de seguretat alimentària de l'Organització Mundial per a la Salut, l'OMS''. A més a més, Ramón va afirmar que ''als Estats Units s'han produït més de 8 milions d'ingestes de blat transgènic i cap cas de problemes per a la salut del consumidor''. Per tant, segons Daniel Ramón, ''l'afirmació d'algunes organitzacions ecologistes que diuen que els transgènics són un verí per als consumidors no té cap sentit''. El problema de la por als transgènics en la Unió Europea, segons este científic, s'explica en part per ''la histèria alimentària en la qual viuen els ciutadans europeus després del cas de les vaques boges. Els europeus ens creguem que tot el que mengem està roín''.

De la mateixa manera que va negar l'afirmació d'algunes organitzacions ecologistes que diuen que ''els transgènics són un verí per als consumidors'', Daniel Ramon també va criticar als ''biotecnòlegs entusiastes'' i a les multinacionals de l'alimentació per afirmar que ''els transgènics són la solució a la fam en el món''. Com va explicar Ramón, ''els transgènics no són el manà contra la fam. Són una bona ferramenta per a incrementar la productivitat agrària i reduir el dèficit nutricional al Tercer Món, com és el cas de l'arròs daurat 2, un arròs que compensa el dèficit nutricional de vitamina i provitamina A a l'Àsia'' (este dèficit fa que cada any moren 2 milions de nens i 250.000 es queden cegos a Àsia, on l'arròs és la base de la seua dieta). Però, com va dir este científic ''la fam és un problema polític i social que no se soluciona només amb ciència, sinó també amb mesures polítiques i socials''.


Daniel Ramón també va aclarir que ''la biotecnologia dels aliments, utilitzar i si es dóna el cas modificar un ser viu per a aconseguir un producte que algú després compra, no és res nou''. Este científic va explicar que ''des del principi de l'agricultura i de la ramaderia, fa més de 10.000 anys, el ser humà està fent biotecnologia sense

Nova senyalització en els camins agrícoles de Puçol

Nova senyalització en els camins agrícoles de Puçol

28 Febrer 2006

Nova senyalització en els camins agrícoles de Puçol

Vista aèria camps de Puçol.

Durant el mes de febrer i març s'estan substituint les antigues senyalitzacions per unes noves en els principals camins agrícoles del terme municipal. Fins al moment ja se n'han instal·lat cinquanta-tres, per un import pròxim als cinc mil euros.

Fa vint anys que la ja desapareguda Cambra Agrària hi havia instal·lat per última vegada distintes senyalitzacions en els camins agrícoles i rurals. Des de llavors, moltes s'havien deteriorat i altres estaven desfasades, a causa de les obres d'adequació realitzades en molts d'ells.

És per això que des de la regidoria d'Agricultura s'ha posat en marxa un pla de millora de la senyalització en estos camins, que s'està traduint durant febrer i març en la instal·lació de cinquanta-tres nous senyals, començant per les vies principals: camí de l'Assegador, camí de la Mar, carretera Travessera i camí dels Mangraners.

Juan Enrique Claramunt, regidor d'Agricultura, assenyala que esta mesura forma part de les actuacions encaminades a millorar les infraestructures agràries de la població: ''en el cas concret de la senyalització, hem invertit uns cinc mil euros, contractant a una empresa que no sols ens abastix dels senyals sinó que també s'ocupa de la seua instal·lació en els llocs establits''.

Puçol aprova una ordenança agrícola destinada a protegir el medi ambient

Puçol aprova una ordenança agrícola destinada a protegir el medi ambient

14 Desembre 2005

El 27 d'octubre del 2000 el ple municipal va aprovar la primera Ordenança del Camp de Puçol. Passats cinc anys, des de la regidoria d'agricultura s'han proposat una sèrie de modificacions que, després de ser consultat el Consell Agrari Municipal, van ser aprovades en l'últim ple ordinari, el 28 de novembre del 2005.

Segons el regidor d'Agricultura, Juan Enrique Claramunt, ''l'objectiu d'estes modificacions és adaptar l'ordenança a la realitat actual dels nostres camps,  pel que hem modificat els articles 16, 17, 18 i 19 del text''.

Concretament, l'article 16 es referix als deures dels propietaris de sòl no urbanitzable i, amb la modificació, es té en compte la necessitat conservar la massa vegetal per a mantindre l'equilibri mediambiental i així reduir els riscos d'erosió, incendi, inundació i contaminació, evitant qualsevol pertorbació mediambiental i els danys o perjuís a tercer. Tot això sense oblidar altres deures ja establits, com evitar els abocaments incontrolats en els terrenys.

D'altra banda, l'article 17 se centra en les obligacions de l'Ajuntament, que ha de vetlar pel compliment de tot allò que s'ha reflectit en l'article 16, ''per això s'ha de dictar les consegüents ordes d'execució i iniciar els procediments sancionadores compatibles amb l'exigència a l'infractor de la reposició de la situació alterada, a més d'haver de pagar els corresponents danys i perjuís''.

Finalment, l'article 18 classifica les infraccions en tres tipus: lleus, greus i molt greus. Les quanties econòmiques que comporten les sancions corresponents van de 100 a 300 euros.

Juan Enrique Claramunt insistix en el fet que l'important és que els agricultors prenguen consciència que han de cultivar les seues parcel·les amb les degudes condicions i si algú pren la decisió d'abandonar el cultiu, ''que siga conscient que és la seua obligació mantindre la parcel·la neta''. Finalment, subratlla que no és voluntat de la regidoria sancionar, ''però si ha de fer-ho com últim recurs, esta nova ordenança agrícola li atorga potestat per a poder fer-ho''.

 

Altres