Article d’Ara Puçol del mes de març: “La violència i l’assetjament”

Este és l'article d’Ara Puçol de març, titulat La violència i l’assetjament. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

La violència de gènere, l'assetjament en la feina i l'assetjament escolar són expressions extremes de domini i submissió que avui, per desgràcia, se segueixen reproduint en la nostra societat i que representen l'antítesi dels valors democràtics d'igualtat, tolerància i pau, amb els que ens identifiquem.

Tots coneixem algú que haja patit aquests tipus de violència, quan no, hem sigut nosaltres mateixos, qui el algun moment de les nostres vides directament o indirectament, les seves víctimes o (el que seria pitjor) els botxins.

Es pot deduir per cronologia, que l'assetjament escolar seria el primer esglaó de la macabra escala de la violència i que aquest, d'alguna manera, és l'origen dels altres dos, de manera que si aconseguim superar el primer, tindríem molt avançat per a anar guanyant la batalla a aquesta.

L'assetjament escolar és un tipus de violència que es produeix en una situació de desigualtat entre els assetjadors (el mató i el grup que li dóna suport) i la seva víctima, que està indefensa i que difícilment pot sortir per si mateixa. De quants casos hem tingut notícia que el seu final ha sigut el suïcidi de la persona assetjada?

L'eradicació de l'assetjament ha de ser considerada com una tasca col·lectiva, imprescindible per fer de l'escola el lloc en el qual es construeix la societat que volem tindre i per a això, res millor que intentar copiar les experiències que funcionen en altres societats, com ara la finlandesa, que és actualment una de les més creatives i innovadores de la UE i del món, país que en l'informe PISA (Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants) va aconseguir els primers llocs en educació.

A Finlàndia ja fa temps que es porta aplicant el programa “Kiva” amb el que s'ha aconseguit que l'assetjament escolar haja desaparegut en el 80% dels seus centres escolars.

En què es fonamenta el mètode “Kiva”? La seva filosofia consisteix a no centrar-se en la dialèctica de la confrontació entre víctima i assetjador (ni tractar la víctima perquè siga més extravertida o intentar canviar l'assetjador perquè desenvolupe empatia) sinó que es basa en l'actuació sobre els alumnes testimonis que es riuen d'aquesta situació.

El que es pretén fer a través del mètode és influir en aquests espectadors perquè no participen indirectament en l'assetjament. Si això s'aconsegueix, l'assetjador, que necessita de reconeixement per prosseguir amb el “bullying”, deixa d'assetjar causa que no li aporta cap benefici.

En resum, el programa es basa en intentar que els espectadors no els riguen les gràcies als joves que són la part agressora en l'assetjament. Senzill, però eficaç.

Esperem que els responsables de les nostres comunitats escolars es facen ressò d'aquest senzill mètode per intentar eradicar l'assetjament escolar i com a conseqüència, l'assoliment d'una societat més pacífica, tolerant i igualitària a Puçol.

Una opinió d’Ara Puçol

12 abril 2017
FaceBook  Twitter  

Altres