Article d'Esquerra Unida del mes de novembre: «Los españolesh muy españolesh y mucho españolesh»

Este és l'article d’Esquerra Unida de novembre, titulat Los españolesh muy españolesh y mucho españoleshTal com contempla el Reglament de Mitjans de Comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

No machote, tu no eres espanyol, tu eres un berzotas. Ser espanyol no és portar la bandera, ni cridar com un energumen frases d'odi contra una part d'Espanya. Ser espanyol no és traure la bandera sempre per a anar en contra d'alguna cosa, i no perquè estigues orgullós d'ella. Tampoc és posar-te una polsereta en la monyica, una bandereta en el cotxe o posar-la en el teu balcó perquè tot el món la veja.

Ser espanyol hauria de ser una altra cosa. Ser espanyol hauria de ser cremar-te quan es crema Galícia, tremolar quan tremola Lorca, inundar-te quan ens inundem en l'Est o assecar-te quan la sequera ofega els agricultors. Ser espanyol és emocionar-te quan veus un castell a Tarragona o la processó del dissabte sant en l'Alhambra, ser espanyol és flipar amb la tamborrada de Donosti o amb un xotis madrileny. Espanyols són el xocolate amb porres, les llesques amb ou, l'ensaïmada, els sobaos pasiegos, la crema catalana, el pastís de Santiago, l'arròs amb llet, l'orxata, el flamet, les filloas, les gemes d'Àvila, els frixuelos o la perrunilla, els polvorons en Nadal o els bunyols de carabassa en Falles.

Sentir-se espanyol és sentir no haver pogut posar el teu granit d'arena en el 75 per a aconseguir la democràcia o haver tingut la sort de fer-ho. Escoltar Serrat i a Camarón i a Fermín Muguruza. Emprenyar-te no haver pogut disfrutar de la movida madrileña i de les olimpíades de Barcelona. Ser espanyol també és creure en una bandera espanyola que té tres colors, o voler triar el cap de l'estat, o pensar la suma de tots és millor que la unió.

Ser espanyol és anar al País Basc i dir arratsalde on, anar a Galícia i dir boa tarde, dir bona tarda o bona vesprada i no sentir ràbia perquè no sols es diga buenas tardes. És presumir del turisme d'Andalusia, de la indústria del País Basc, de l'agricultura valenciana o de les empreses catalanes. És la cerveseta de les 13h, el vermut, la sesta, una paella amb sobretaula fins a les cinc de la vesprada, els pintxos o eixir de gaupasa. Per a ser espanyol no hauríem de renunciar a ser i sentir-nos valencians, catalans, bascos, gallecs, andalusos o extremenys.

Ser espanyol no és aprofitar electoralment tot, no és disfrutar quan apalissen a algú, no és dir que vols a Catalunya i després fer boicot als seus productes, no és eixir a protestar contra Puigdemont i no fer-ho quan t'estan prenent per idiota quan amb l'excusa de Catalunya ens han colat una reforma de les pensions i l'enèsim cas de corrupció del PP.

Ser un bon espanyol hauria de ser estar en contra de la pobresa, dels desnonaments, que estiguem gastant els diners de les pensions a pagar deute, que continua augmentant any rere any, indignar-nos amb aquells polítics corruptes que ens estan ROBANT i deixar de votar-los d'una punyetera vegada perquè aprenguen, voler que els joves no hagen d'emigrar (per al PP “mobilitat exterior”), és protestar perquè la sanitat s'està desmuntant, i és voler que cada comunitat autònoma tinga recursos suficients per a necessitats socials.

Així que açò és per a nosaltres ser espanyol, com ho veieu?

“Jo sóc basc i, per això, doblement espanyol.”

Miguel de Unamuno

Una opinió d'Esquerra Unida 

07 Desembre 2017
FaceBook  Twitter  

Altres