Article d'Esquerra Unida del mes de desembre: “Bocs”

Este és l'article d'Esquerra Unida de desembre, titulat Bocs. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Ja estan ací… doncs sí, nosaltres que ens créiem a resguard de feixistes, retrògrads, masclistes i xenòfobs ens hem donat de nassos amb la realitat. Aquells que sembraven Per ells, oeee!!!, ja recullen els fruits. Aquells que acusaven de pacte de perdedors en l'Estat, ara a Andalusia no tenen cap problema a alinear-se amb l'extrema dreta.

La dreta «moderada» que tant s'embolica en la bandera i protegeix la Constitució, què ha de dir de les propostes dels seus socis d'eliminar les Comunitats Autònomes que també és anar en contra de la Constitució?

I mentrestant, què estem fent les esquerres? Seguim amb la tradició que la porta a sentir-se millor com més purs som, d'una banda, o per l'única esquerra útil per una altra; alguns encara no s'han acostumat al fet que l'hegemonia sense necessitat de suports serà difícil que es repetisca, ens perdem en discussions teòriques de què és ser d'esquerres, justificarem que la fragmentació del vot ha permés l'augment de les dretes, però l'anàlisi ha de ser mes profund.

Com és possible que, tenint la raó, un percentatge important de la població haja triat opcions polítiques d'extrema dreta? Haurà sigut culpa de l'abstenció?, es pregunta el votant d'esquerra que es va quedar en el sofà el dia que calia baixar a votar.

I encara que no siga políticament correcte dir-ho, què li passa als votants de l'esquerra? Es tracta de les tradicions que tant ens agraden a l'esquerra: la primera, com diu Pepe Mujica, l'esquerra, com a xiquet etern en edat capritxosa, es queda a casa si el moment social no ha aconseguit emocionar-lo prou. Una altra tradició és el debat —etern i ombliguista— després d'algun fracàs, toca revisar-lo tot.

Potser com diu Gerardo Tecé, l'esquerra, polítics, militants i simpatitzants, hauria de provar un canvi d'estratègia: enviar a la merda les tradicions. Potser l'esquerra necessita deixar de costat l'èpica per a enamorar-se de l'efectiu. Acceptar que no s'acosta un a l'urna per a canviar el món, sinó perquè no li tanquen l'ambulatori del barri. Acceptar que això no va només de somnis —hi ha tant que aprendre de la dreta—, sinó de l'avorrida realitat. Posar-se objectius realistes —no n'hi ha, no hi ha nord— que es complisquen a mitjà termini i dirigir-se cap a ells, sense guerres internes i egos.

Seria una bona forma de començar.

«El feixisme és una mentida comptada per pinxos»

Ernest Hemingway

Una opinió d'Esquerra Unida

20 Desembre 2018
FaceBook  Twitter  

Altres