Article del PSOE del mes de jun: «El pacte (I)»

Este és l'article del PSOE de juny, titulat El pacte (I). Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Era divendres a la vesprada. No un qualsevol, perquè a Puçol aterrava una foto bastant menyspreable, es traslladava al nostre Ajuntament el fantasma de la plaça de Colom i no presagiava res de bo. De fet, no ho presagia.

Es va jugar a la distracció, i tant va ser així que a algun membre de la corporació li van fer creure que podia revalidar una alcaldia que davant una jugada magistral d'escacs va vore perdre, va ser un escac i mat perfecte, al qual no cabia jugada possible per part dels socialistes, la desactivació de l'esquerra arribà per la part de l'ego, i es va quedar ací.

Tenia tota una motivació i és que PURP volia segrestar el govern de Puçol per la dreta, eixe espai ideològic que, àvid de poder, li és igual com tindre-ho. Es va acordar, a dos, un programa perfecte que han acatat quatre, una aritmètica perfecta que preveu la quadratura del cercle que ha demostrat que ací es mana a colp de talonari. Típic de la dreta.

Davant tal desdeny teníem l'esperança que, passades dues setmanes després de la investidura, el Govern de Puçol fera públic com ha sigut el pacte, com és el repartiment del pastís i en què posarà l'accent, però l'única cosa que sabem de facto és qui portarà les regnes i sota una permanent amenaça de desestabilitzar la governança del nostre ajuntament, com lobby espentat per una oportunitat que mai de la vida tornarà a tindre: PURP ha deixat clar públicament que o ells o el no-res, o les seues pretensions o el desgovern i així serà, per quede l'esperit de Colom que envolta este pacte, queda visca l'esperança de trobar unes Amèriques que es queden lluny, molt lluny.

No obstant això, davant tant capità per a un mateix vaixell, este viatge no ha fet més que començar. I obertes les veles de la tríade de dretes, els vents que venen des de les muntanyes els fan caminar, aparentment felices, aparentment units, aparentment compromesos per la causa comuna, si és que n'hi ha, però hem d'esperar a la resolució del conflicte intern, i atorgar cent dies perquè les parts s'estabilitzen i posen un ordre imperfecte en una manera de governar incerta.

No serà un viatge de plaer, perquè davant la permanent amenaça d'una moció de censura, serà difícil que el govern de Puçol pense en totes i tots els veïns, més encara si es té en compte que ací l'espasa de Dàmocles la sosté el que realment té el poder de l'alcaldia i PURP l'ha aconseguit. Esperem que els vents mai cessen, pel bé de Puçol.

Una opinió del Grup Municipal Socialista de Puçol

03 Juliol 2019
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix