Article del PSOE del mes de febrer: «El Rei, en perill»

Este és l'article del PSOE de febrer, titulat El Rei, en perill. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Fa quasi un any de les passades eleccions municipals, on la minsa xifra de 16 vots va donar la victòria al PP de Puçol, que lluny de cerciorar-se sobre el moment polític en el qual vivia es va llançar a la caça del vot segur, a l'una que innecessari, quasi diria que, a l'intent de subjugar als seus oponents polítics, ara fets socis. Una controvertida situació que ho ha portat al que hui té damunt de la taula, la consagració d'haver passat de controlador a controlat, de jou a sotmés.

Com en un tauler d'escacs, on blanques mouen fitxa primer i en pocs moviments es veuen atrapades en un escac i mat conseqüència de cometre errors forçats per voler córrer a menjar-se al rei de les fitxes negres. Una realitat aclaparadora, però demolidora que no fa més que lligar les expectatives d'una legislatura que ha nascut per a morir en breu, perquè on va haver-hi un dia un Partit Popular amb una mirada posada en la política, ara està contínuament pendent que el seu rei no caiga en un escac i mat perquè no controla totes les peces del tauler.

Posem-nos en situació, el PP amb 6 regidors és la força majoritària en un govern de 9 regidors, se li pressuposa el líder indiscutible, el rei de la partida i davant només té al PSOE amb 5 regidors, perquè obvi és que no hi ha ningú més pel rang progressista de Puçol, perquè encara amb tot a favor de les peces populars, la candidata i actual alcaldessa Popular decidix entregar-se en cos i ànima al seu veterà i cobejós soci, PURP, una peça clau, l'alfil perfecte per a esta partida, degué pensar la candidata popular, sense arribar a pensar que este només es mou en diagonal i tan lluny com vulga en el tauler. Primer error.

Però no acaba ací la seua composició de joc, el peó li toca ser a Ciutadans i en la seua fervorosa acció de defensar a la seua fidel reina en el tauler, ha quedat relegat a la més insignificant importància en la partida, la peça de menys valor, la que no compta més que per a defensar, o defensar-se, està per veure per què opció es decidix. Segon error.

I com no, el cavall d'infanteria, l'implacable VOX entra en joc insinuant-se el vertader «Troia» per a abatre a l'esquerra i defensar la fortalesa, una peça que té el poder de saltar sobre les altres amb una flexibilitat que la fa veritablement poderosa però perillosa si no la controles. Tercer error.

Tot hauria de ser bufar i fer ampolles, un tauler perfecte per a posar en marxa les polítiques de la dreta.

Quins? No ho sabem encara, però lluny en este cas, en tan sols huit mesos hem vist com fa aigües, per clivelles importants, l'estructura de l'actual govern.

Em tem que el rei del tauler es passarà molt més temps vigilant davant els seus propis que pels seus oponents. Si mai han vist un escac al rei entre els propis, estiguen atents, la partida acaba de començar i no li queda molt per a arribar a la seua fi.

Una opinió del Grup Municipal Socialista

27 Febrer 2020
FaceBook  Twitter  

Altres