«Una habitació pròpia», el lloc des d'on Irene Rodrigo acosta la lectura als seus oients

La divulgadora literària Irene Rodrigo presenta en la ràdio pública valenciana, À Punt, el programa Una habitació pròpia, un espai des del qual acosta la lectura a un públic tant de lector com no lector i bastix ponts entre els llibres i les experiències dels oients. Les inquietuds d'esta veïna de Puçol són àmplies i no es tracta de l'únic projecte en què s'ha embarcat: entre altres coses, ja va realitzar un programa literari online i va impartir tallers perquè joves d'institut disposaren de ferramentes per a reflexionar sobre què volien fer i es decidiren per això.

Irene sempre ha disfrutat de la lectura. «Els meus pares eren molt lectors i, des de molt xicoteta, em vaig acostumar a veure llibres en casa. Recorde voler llegir eixos llibres, tenia molta curiositat sobre què hi havia darrere d'eixos títols», relata la jove. Les pàgines van començar a passar molt prompte per les seues mans i ara, als seus 27 anys, presenta Una habitació pròpia, des d'on parla en directe sobre llibres junt amb el seu company Eugenio Viñas.

Encara que, en compte d'un programa, simulen que realment «estem “en la meua habitació” i parlem d'una novel·la que ens ha agradat», descriu Irene. Amb esta fórmula, «Eugenio bastix ponts entre llibres i art i formes d'oci, com sèries o pel·lícules; mentre que jo relacione la literatura amb la vida quotidiana, les emocions…».

D'esta manera, acosten el llibre de què parlen als seus oients i mostren maneres en què es vinculen «amb un altre tipus de coses que poden interessar-los». També interactuen amb els seus seguidors en animar-los que envien notes de veu al seu programa, entre les quals seleccionen diverses que escolten durant la retransmissió. A més, realitzen una entrevista a un escriptor en cada programa i, a banda, es dedica una peça breu a l'autor i a «com és la seua habitació d'escriptura».

No es tracta del primer projecte que realitza Irene. Una habitació pròpia és, en part, hereu de Léeme, un programa online en format vídeo que la jove va realitzar amb la intenció de «connectar amb la gent a qui més m'interessava arribar, que era la que llig poc o gens». A pesar que «els vídeos no m'agradaven, m'havia format a parlar en públic, i hi ha pareguts i diferències. Encara que em vaig resistir durant mesos, finalment em vaig llançar a gravar-los». Amb l'ajuda d'amics, la iniciativa va seguir avant: «va ser el meu màster, un aprenentatge constant en què em vaig formar sobre com comunicar, promocionar-se en les xarxes…».

Per a conéixer els antecedents del seu treball de divulgació literària, cal remuntar-se fins al 2013, quan la jove va acabar la carrera de Periodisme en la Universitat de València. L'últim curs va estudiar una assignatura sobre divulgació científica que «em va agradar molt i em va mostrar que es pot fer que la gent entenga un tema sense que parega una cosa pesada». Així, va decidir encunyar un nou concepte: si la divulgació científica va fer que li cridara l'atenció la ciència, per què no fer divulgació literària?

La jove definix divulgar com «traduir una realitat que ens pot paréixer avorrida i llunyana de manera que qualsevol puga entendre-la». En este sentit, diferencia el seu treball d’allò que entén com booktuber: mentre que este últim terme té una connotació més juvenil per a ella i pensa que els seus vídeos es dirigixen «a un públic ja lector, a què li recomanen lectures», Irene parla de «el que hi ha darrere d'eixe llibre, però no busque recomanar-lo. També vull portar estes històries a un públic no lector, no sols lector».

Així mateix, troba un canvi en el llenguatge. En el cas del dels booktubers, percep que està més especialitzat, la seua audiència «ja té cert vocabulari». No obstant això, el públic a qui la jove es dirigix «no controla l'argot d’eixe món».

Els interessos de la presentadora són molt variats. Al finalitzar el quart curs de Periodisme, la sensació que va tindre en 2n de Batxiller es va repetir, «no sabia molt bé quin camí seguir». Durant la carrera, va realitzar pràctiques en secundària, ja que l'educació era una cosa que li cridava l'atenció, i junt amb dues companyes del grau va impulsar Somniarte. Es va tractar d'un projecte que van realitzar durant 3 anys en què proporcionaven ferramentes als jóvens d'institut perquè, abans d'acabar eixe cicle, si no tenien el seu camí decidit, «pogueren plantejar-se qüestions sobre les quals no havien tingut oportunitat de reflexionar». I, si sentien que havien de dedicar-se a una cosa, animar-se a això.

També va realitzar 3 cursos en l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, encara que finalment es va veure obligada a deixar la interpretació. «Dir que no a alguna cosa et compromet al que dius que sí, t'esforces el doble», afirma. No obstant, disfrutava molt amb l'activitat i li agradaria tornar a realitzar-la en el futur.

Durant 2017 va organitzar un club de lectura virtual, amb freqüència mensual, en el que s'ocupava de moderar mentre els membres realitzaven comentaris. Tot això a través de Facebook, en directe. Els participants podien proposar lectures i, la més votada, eixia triada per a comentar. Inclús l'escriptora Rosa Ribas va participar en una de les sessions com invitada, per a sorpresa dels seguidors.

Continua col·laborant com a redactora i correctora en diversos mitjans i oferix servicis de revisió de textos per Internet. Al seu torn, està involucrada en una consultoria que treballa la marca personal i potencia a través de comunicació «les coses que fas tu que et diferencien del que fan els altres».

El podcast és la seua iniciativa més recent, una cosa que li abellia provar. «M'agrada, només requerix un micròfon i no hi ha límit de temps, a diferència del programa de ràdio», descriu. En ell, tracta «temes que tenen a veure amb llibres o la lectura, però no el llibre i la lectura en si», descriu. Més bé, aprofundix en el que hi ha «al voltant d'estes qüestions».

«Viatjar m'agrada molt i els temes relacionats amb l'autoconeixement m'encanten», indica. Escriure és una altra de les seues aficions, que exercita «pràcticament tots els dies», encara que per a si mateixa. «No sé si algun dia escriuré una novel·la, crec que asseure’s i escriure 300 pàgines implica un gran compromís i dedicació». La seua manera de valorar obres va canviar al comprovar que l'escriptura «és un treballàs que requerix molt de temps i disciplina».

La jove està oberta a dedicar-se a altres activitats en el futur, «m'interessen moltes coses». Encara que actualment es dedique a la divulgació literària no sap què es trobarà fent en 10 anys. És cert que «m'encanta parlar de llibres, i tant de bo ho faça durant molt de temps; però, si no, no passa res». Potser, en el futur, «descobrisc una altra cosa que m'agrada i vull divulgar-la» o s'entrega a alguna cosa completament distinta; Irene no descarta cap possibilitat. Això sí, té molt clar que vol «viure el que faig i aprofitar-lo».

El futur immediat està més definit: per a la segona temporada de Léeme, li agradaria realitzar «la volta al món en 81 llibres», durant la qual pretén preparar capítols més curts que en la temporada anterior però parlar de més llibres i desplaçar-se als llocs en què es desenvolupen.

A més, es troba gravant actualment la versió televisiva d'Una habitació pròpia, des d'on compartirà l'interés pels llibres i el que diuen de nosaltres des de la televisió valenciana. No hi ha format que se li resistisca!

Informa: Nicolás D'Opazo | Fotos: Irene Rodrigo

035-irene-rodrigo-2

21 Febrer 2018
FaceBook  Twitter  

Altres