El misteri de Petra: maçons, monges i guerra civil en un camp de Puçol

El misteri de Petra va superar les expectatives i amb més de 120 espectadors va aconseguir omplir La Barraca i convéncer a un públic entregat a un tema local que, en l'últim any, ha aparegut en premsa, en el llibre de festes i ara en la XV xarrada del Club d'Història Puçol. Una vetlada molt variada que va comptar amb pel·lícula en super-8 de fa 35 anys, una col·lecció inèdita d'entrevistes en vídeo gravades en 2018 i la presència en directe de cinc ponents… i, tot això, amb un final molt allunyat de les hipòtesis sobre Petra i els maçons que fins ara es havien manejat.

Al juliol de 1983, una comissió investigadora de l'Arquebisbat de València, acompanyada de les Mares de Desemparats, tècnics de l'Icona i el notari Virgilio Ruiz de Puçol, entre altres, excavaven en un camp de Puçol proper a la muntanya de La Costera i descobrien uns ossos que, un any després, el Vaticà confirmava que pertanyien a la Mare Petra de San José, fundadora de la Congregació de les Mares de Desamparats en 1881, morta en 1906, enterrada a Barcelona i el cos de la qual es considerava cremat a l'inici de la Guerra Civil.

Qui va enterrar el cos de Petra a Puçol? Com ho va fer? Per què?

A partir d'aquests interrogants, diferents protagonistes d'aquesta història van oferir informació complementària, tot això a través de breus vídeos amb entrevistes a les Mares de Desemparats de València (en concret a María del Mar Cabrera), a les Serves de Jesús (la superiora Sagrario Abejón i sor Ana María Miranda), imatges del succeït en 1983 (gravades en super-8 i en fotografia) i material inèdit gravat esta primavera per a presentar-ho en exclusiva en la xarrada.

La història ja havia aparegut publicada el juny de 2017 en el periòdic Levante i poc després en la revista de les festes populars i patronals. El dijous 26 d'abril, el Club d'Història Puçol proposava un nou punt de vista i una nova forma d'explicar-la: a través dels testimoniatges gravats en vídeo i també parlant en directe de Petra, hui ja reconeguda com a Venerable i Beata pel Vaticà… i continua obert el camí per a proclamar-la Santa.

En l'Espai Social La Barraca, al costat de 120 espectadors que van seguir el muntatge del puzle fins al final, van estar en directe quatre representants de les Mares de Desemparats, entre elles María del Mar Cabrera i la superiora Paloma; les filles de l'amo del camp on es va trobar el cos, Pepa i Pilar Sebastiá, al costat del gendre Paco Durbá; a més, José María Babé com a representant dels Cavallers de la Capa Espanyola; i, finalment, José María Esteve, que va explicar la presència de maçons a Puçol a principis del segle XX.

Coordinats per Sabín, que va ser el presentador de la xarrada i realitzador dels vídeos, al costat de César Uceda i Carlos Blesa (la seua perícia amb el dron va permetre algunes imatges aèries espectaculars del lloc on hui es troba el monument a Petra a Puçol), el desafiament consistia a anar intercalant declaracions, imatges i, finalment, plantejar una teoria nova sobre qui, com i per què va decidir extraure el cos de Petra del Santuari de San José de la Muntanya a Barcelona, per a enterrar-ho en el campito de Puçol el 23 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil.

I la investigació realitzada fins ara apunta a José Cano Coloma, alcalde de la ciutat de València en 1936 i 1937, quan es va convertir en la capital de la República i també en el lloc idoni per a amagar alguns tresors del Museo del Prado de Madrid.

L'alcalde republicà i maçó Cano Coloma va participar el 21 de juliol de 1936 en el salvament de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, que va aconseguir traure de la basílica incendiada per un grup d'incontrolats i amagar-la en l'arxiu municipal, en el mateix edifici de l'Ajuntament de València”, apunta el coordinador de la xarrada. “Probablement la mateixa nit va demanar a un component de la seua lògia maçònica, que també havia col·laborat en el rescat de la Mare de Déu, que marxara a Barcelona per a salvar el cos de la Mare dels Desemparats, mentre ell feia gestions per a veure com amagar-la, una cosa que finalment es va realitzar en el camp de Puçol amb ajuda dels maçons que en aquella època es reunien en el Sindicat Agrícola i en el bar Picayo de la població”.

No era amb un afany destructiu, malgrat la fama dels maçons en el nostre país, deguda sobretot a la persecució que Franco va realitzar contra ells… després d'haver sigut rebutjada la seua petició d'entrar en una lògia maçònica espanyola. El que ens va donar Cano Coloma és una gran lliçó d'Humanitat. Així, amb majúscules.

Sent alcalde, Cano Coloma va salvar a un bon nombre de persones “de dretes” (entre elles unes monges i el mateix Marqués de Sotelo), això va permetre que en acabar la guerra civil estes mateixes persones li salvaren a ell la vida… encara que va estar en diferents presons des de 1939 i va haver de fugir a causa de la seua condició de maçó, per la qual cosa mai va poder organitzar la recuperació del cos de la mare Petra, una cosa que sí que es va poder fer amb el cos de la Mare de Déu dels Desemparats en finalitzar la guerra.

Un complex puzle les peces del qual pràcticament encaixen totes… encara que la història a vegades ens sorprén i apareixen elements nous. Potser per això l'equip continua treballant amb familiars, descendents i noves dades, esperant revelar algun dia totes les claus del misteri de Petra.

Informa: Sabín | Fotos: Sergio Maestro i Marc Caballer

fotos face

275-el-misterio-de-petra-1

09 Maig 2018
FaceBook  Twitter  

Altres