El festival Saxem es consolida amb 60 estudiants, noves propostes i una gran afluència de públic

La tercera edició del festival Saxem va deixar clar, per si no ho estiguera encara, que el certamen és una cita imprescindible per als amants i professionals del saxofon. A més de comptar amb 60 assistents a les classes de l'instrument, es va incrementar notablement l'afluència de públic en els concerts. Aquesta edició, com a novetat, es va oferir una exhibició prèvia que es va afegir a les actuacions de Púrpura Pansa, els professors i l'alumnat. A més, es va incorporar un taller de canyes i l'acompanyament d'un pianista especialitzat en el repertori dels saxos.

«En el concert de l'últim dia, érem 60 alumnes i 6 professors sobre l'escenari, un número molt bo», valora Juanlu Gozálvez, un dels quatre components de Púrpura Pansa, organitzadors de la trobada. «Obrim les inscripcions del curs al febrer i les places es van esgotar en setmana i mitja. Això és senyal de la consolidació del curs, la gent espera que aparega la data de matriculació i també sap que, si no es matricula prompte, es quedarà sense plaça».

Segons Javier Teruel, un altre dels membres del grup, «l'afluència als concerts va ser fantàstica, es va incrementar entre el 20 i el 25 per cent. El concert previ, de Jesús Santandreu Quartet, no va tindre tanta assistència, però entenem que ha sigut el primer any que s'ha fet i que, en concerts futurs, la gent sabrà que hi ha una actuació prèvia a la setmana de Saxem».

A més, enguany, «hem pogut treballar les classes de repertori amb l'acompanyament de piano. El repertori dels saxos és peculiar; si una partitura de l'instrument ja és difícil, la del piano ho és tres vegades més», explica Juanlu en referir-se a la necessitat de comptar amb un pianista especialitzat en el repertori dels saxofons.

Manuel Jesús Corbacho, pianista acompanyant de saxos en el Conservatori Superior de Música de Castella-la Manxa, es va ocupar d'eixa tasca: «un dels encerts de l'edició va ser poder tindre en les classes un pianista i que, a més, ell fóra el professor», apunta Juanlu. Aquest fet ha vingut acompanyat que, «per primera vegada, comptem amb un piano de mitja cua en l'escenari per a tots els concerts».

Una altra de les novetats d'aquesta tercera edició va ser el taller de canyes amb David Martínez. «Va haver-hi una classe per als més xicotets i una altra dirigida als majors. El professor va comptar amb una càmera que li enfocava les mans mentre ajustava les canyes i els joves saxofonistes podien seguir els seus passos. Així mateix, Celia de l'Atelier de Celia va estar reparant instruments».

Les classes, que es duen a terme els dies dels concerts 27, 28 i 29 d'abril—, «no podien faltar en el festival», apunta Javier. Les sessions individuals s'enfoquen en els últims cicles de saxofon, els nivells més avançats. «Després, les col·lectives es dirigixen als més xicotets».

Les persones distribuïdes en lliçons per a beginners porten des de mesos fins a un any o dos tocant l'instrument. En elemental, «es practica una obra de repertori per a les proves d'accés a ensenyaments professionals, mentre que en sènior participen gent adulta de forma amateur i persones que estudien ensenyaments professionals però que preferixen treballar en grup en comptes d'en classes individuals».

El rang d'edat dels i les assistents va des dels 8 anys fins més de 60. «A més, hi ha diversos actes perquè puguen participar tots». Cal destacar que «els alumnes de més nivell, com van demanar l'any passat, van realitzar un ensemble que els professors vam treballar amb ells, però van dur a terme la seua exhibició sense nosaltres».

Púrpura Pansa, Johan van der Linden i, com a mestre convidat, Antonio García Jorge també van interpretar la seua música en l'escenari, ja que el dia 27 va actuar el grup i, el 28, van tocar tots en qualitat de professors. El concert de l'alumnat es va dur a terme el 29.

«El divendres, com a Púrpura Pansa vam fer una peça de rock progressiu que s'ix dels estàndards, amb vestimenta adaptada a l'ocasió i un àudio previ que vam gravar com si ens estiguérem preparant per al bis. Sempre intentem fer alguna cosa diferent», apunta Juanlu.

De fet, «han agradat molt els tres concerts que es van oferir», destaca Javier. Les mostres, variades, «toquen tots els estils de música, que poden ser molt diferents. No falten peces de compositors llatinoamericans, música contemporània, clàssica, o el bis de rock progressiu: Biaccident, de Liquid Tension Experiment».

El músic destaca l'esforç de «Johan i Antonio, els altres dos professors, que es van marcar un concert de molt bon nivell després d'haver estat treballant des de les 9 del matí fins a les 8 de la nit», les hores entre les quals s'impartien les lliçons durant els 3 dies del festival. També agraïx la col·laboració del percussionista Juan Lahuerta i el pianista Javier Obrer en l'actuació de Púrpura Pansa.

«El suport de les xiques del staff ens fa la vida bastant més fàcil». Tampoc falten paraules de gratitud per a «Nicolás Romero amb els cables, llums, micròfons, sonorització…» i a «espònsors i patrocinadors; així com a l’Ajuntament, per la seua implicació i la cessió de la Casa de Cultura».

Així, el festival Saxem finalitza per tercer any i deixa molt bones sensacions. Però això no queda ací, ja que hi ha data per al pròxim: ja pots marcar en el teu calendari que tens una cita amb apassionats del saxo els dies 5, 6 i 7 d'abril de 2019.

Informa: Nicolás D’Opazo | Fotos: Sabín | Vídeo: Sergio Maestro

fotos face

fotos face

  

14 Maig 2018
FaceBook  Twitter  

Altres