Carlos Huertas s'obri camí a puntades cap al Campionat d'Espanya de Parakárate

Sota el títol de Gran Winner que va obtindre en guanyar l'or en la Lliga Nacional l'any passat, Carlos Huertas l'ha tornat a aconseguir: el mes de desembre passat es va proclamar campió autonòmic de parakárate, la qual cosa li ha donat la passada per al 51 Campionat d'Espanya que se celebra durant els dies 18 i 19 de gener a Leganés. I ho fa, a més, amb grans expectatives d'obtindre una plaça per al pròxim Campionat d'Europa, en el qual podria revalidar el seu títol com a vigent campió.

Carlos té 26 anys i ja és doble campió autonòmic, doble subcampió d'Espanya, campió d'Europa i tercer del món. Però no es conforma. Este esportista, que es va iniciar en el món de les arts marcials als quatre anys per recomanació mèdica en presentar problemes de coordinació, disputarà este cap de setmana el Campionat d'Espanya de Parakárate, que se celebra a Leganés els dies 18 i 19 de gener.

L'objectiu d'esta competició és guanyar o, almenys, quedar entre els tres primers, ja que això li donaria plaça per al pròxim campionat d'Europa, que se celebrarà a l'Azerbaidjan a la fi de març i que, per descomptat, també vol guanyar. I no seria la primera vegada. «Encara que quedara quart en el d'Espanya, donat el currículum que té, encara tindria possibilitats per a classificar-se, ja que la Federació sempre compta amb ell», apunta Pepe Claramunt, el seu entrenador des de fa més de 20 anys. No obstant això, van per totes. «Tinc moltes ganes d'anar, competir i quedar primer, i si no, segon, però vaig per l'or», assegura Carlos Huertas.

De pujar al podium en el Campionat d'Espanya i quedar en primera o segona posició en el pròxim europeu, el jove obtindria plaça per al Campionat del Món, que se celebrarà a Dubai al novembre de 2020.

Pot semblar que apunten molt alt, però amb un entrenament diari de dues hores i mitja i un medaller impressionant, Carlos ja ha demostrat que pot aconseguir-ho. «Jo crec que té moltes possibilitats de ser campió en esta competició», destaca el seu entrenador, que explica que malgrat la seua discapacitat, el jove se sent bastant segur i ha aprés a controlar bé els nervis.

Això s'aconsegueix amb molt d'esforç i entrenament, «però no sols físici tècnic, sinó també emocional», apunta Pepe Claramunt, destacant que «estes persones tan especials necessiten també un tractament especial i cal aportar-los seguretat perquè esta siga sinònim d'èxit».

De moment ha d'enfrontar-se als 22 contrincants d'este campionat, que es divideixen en dos tatamis. D'esta manera, ha de véncer als 10 karatekes del tatami on li situen per a enfrontar-se en la final contra el vencedor de l'altre grup. És difícil, però «vull quedar primer», assegura Carlos, que conclou: «A tope!».

Informa: Irene Mollà | Fotos: Pepe Claramunt i Sabín

023-carlos huertas-y-pepe claramunt-1

16 Gener 2020
FaceBook  Twitter  

Altres