Romeria al Cabeçol, el camí cap a la llum

El diumenge, 25 d'agost, es va celebrar la romeria al Cabeçol, un acte que des del segle passat marca l'inici de les festes de Puçol, sempre l'últim diumenge d'agost, sempre a l'alba, sempre a peu fins a la muntanya on Pere Munyoz va descobrir la imatge de la patrona de Puçol… i des de fa uns anys, amb un començament més d'acord amb esta particular peregrinació: a l'església dels Sants Joans, el rector Ismael Ortiz, beneïx les cintes que són repartides entre aquells que realitzaran el camí complet a peu, en esta edició ajudat en la benedicció pel cap dels festers, Òscar Marcos. Una nova tradició a sumar a les festes.

Es va omplir l'església dels Sants Joans al caient de les 7 de la matinada, moment en el qual va començar la romeria, això sí després de recollir les cintes beneïdes a la porta que dona a la plaça Joan de Ribera. Com sempre, la Confraria es va ocupar de tindre a punt les cintes i els mocadors commemoratius.

Encara que no és habitual, en esta edició les festeres van ser les encarregades d'encapçalar la llarga fila de veïns que van recórrer a peu els carrers del nucli antic, el Caminàs i el carrer Vicente Ros, fins a arribar a l'antiga via Xurra, hui condicionada com a via verda amb dos carrils, un per a vianants i un altre per a ciclistes.

El camí entre Puçol i El Puig, a través de la via verda, és potser el moment més atractiu, no solament pel que suposa fer la romeria a peu, sinó també perquè sol coincidir amb l'alba. Com sempre, molts veïns de totes les edats en aquesta simbòlica peregrinació a l'origen de les festes patronals.

Després del llarg camí, un últim esforç, la pujada dels escalons. Això sí, amb el somriure i la satisfacció d'haver aconseguit culminar la romeria a peu.

Si hi ha un element fonamental en este acte és, sens dubte, el públic, els veïns que s'alcen abans de l'alba l'últim diumenge d'agost per a acudir a peu a mantindre viva una tradició. És igual si estan asseguts en primera fila, en un racó de la muntanya, en els escalons o han d'aguantar dempeus tot l'acte, després de la caminada, perquè el Cabeçol està ple. Sense estos veïns, esta tradició no tindria sentit.

I si els veïns són el present que manté viva la tradició, els batejats en l'últim any són, sens dubte, el futur. Per això és un moment clau, abans de la missa,  eixa simbòlica presentació davant la imatge de la Mare de Déu: els pares s'acosten amb els xicotets, que reben el diploma i el mocador… encara que no tots es prenen bé això del caminar a l’alba i que li posen un mocador damunt. Normal. El camí és llarg.

Com a colofó, la missa en el Cabeçol. Sempre oficiada pels rectors de les dues esglésies de Puçol, Ismael Ortiz i Vicente Gozálvez. Habitualment amb algun suport, potser un sacerdot fill de Puçol o potser un amic que no vol perdre's la celebració.

Junts realitzen la missa i, en finalitzar, novament el camí. Esta vegada de retorn.

I sempre amb una nova llum.

La llum amb la qual comencen unes noves festes.

Informa i fotos: Sabín

 

421-romeria-cabecol-5

 

28 Agost 2019
FaceBook  Twitter  

Altres