Gent de Puçol (1): Amadeo Aznar, el fotògraf de les estreles

Va començar fa uns 20 anys, després de llegir un llibre que va caure en les seues mans. Després s'ha format de manera autodidacta. Hui té cinc telescopis xicotets, per als viatges, i altres cinc grans, cada un per a distintes comeses. Inclús té el seu propi observatori astronòmic a Aras de los Olmos, que controla per ordinador des de casa quan no pot o no necessita desplaçar-se fins allí. Col·labora amb les revistes més prestigioses del sector. Ha analitzat i publicat alguns dels asteroides que ens visiten periòdicament. Inclús alguns grans observatoris professionals li envien material inèdit perquè Amadeo els analitze. I, encara que a ell li agrada l'anàlisi, perquè és economista, a vegades també té temps per a fotografiar les estreles, una vella afició.

Com va començar la teua afició a observar les estreles?

Fa vint anys, durant la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses, vaig trobar un llibre de l'editorial Muy Interesante sobre cosmologia, caminava perdut en casa de ma mare, i em vaig passar l'estiu llegint. Em vaig enganxar i em vaig comprar el meu primer telescopi, que és el que no s'ha de fer.

Per què no s'ha de comprar un telescopi al principi?

Primer cal aprendre i després invertir en equipament. El primer pas és fer Astronomia a ull descobert: busques un espai allunyat de la ciutat, fosc, on a la nit pugues veure la Via Làctia. Hui en dia caldria anar més enllà de Buñol, perquè prop de València el cel contaminat lumínicament reduïx la visió.

De totes maneres un cel contaminat no és un impediment per a iniciar-se, perquè et permet identificar les estreles bàsiques. Si vas a una zona fosca a ull es poden veure entre 3.500 i 4.000 estreles, això fa molt difícil identificar les estreles de referència de cada constel·lació.

Ja vaig aprendre fa 18 o 20 anys en Casas de Bárcena, prop de València: deixava la meua nóvia en sa casa i em perdia pels tarongers; com hi havia molta contaminació veia poques estreles però les bàsiques, les 20 o 30 claus, sí que podia identificar-les.

Després de l'Astronomia a ull nu, quin és el següent pas?

Comprar uns prismàtics, que ens permeten multiplicar la nostra capacitat de visió, que és d'uns mil·límetres segons la pupil·la de cada u. Així passem dels 4 o 5 mil·límetres de la nostra pupil·la als 8 o 10 centímetres i a més observem amb 7 o 10 augments que oferixen la major part dels prismàtics normals.

No cal una gran inversió per a iniciar-se en l'Astronomia: primer a ull i després els prismàtics de la Comunió, que valen per a iniciar el fill i també al pare, arribat el cas.

I com a colofó, a comprar el telescopi.

Sí, el tercer pas seria eixe. Però quan comences és tan romàntic i tan fanfarró tindre un telescopi, que te'n vas a la botiga a comprar-t'ho.

A més, el telescopi també té les seues fases. La primera és mirar la Lluna, que tot el món la mira al començar, perquè és molt fàcil veure i descobrixes coses.

La segona fase és observar planetes, que són punts lluminosos cap als quals és senzill dirigir el telescopi. N'hi ha prou amb identificar cada un i quan es fa de nit els identifiques fàcilment: per exemple, ara al març Júpiter està sobre el mar a l'hora de la Posta de Sol i es pot localitzar durant pràcticament tota la nit.

I la tercera fase és la busca de nebuloses, galàxies, cúmuls d'estreles… però açò és molt complicat des de zones urbanes. Cal desplaçar-se a uns 20 o 30 quilòmetres de València per a trobar zones fosques des de les que poder observar estos objectes celests.

Els mapes de contaminació lumínica estan publicats i València és la tercera més contaminada d'Espanya, després de Madrid i Barcelona. Cal fugir d'elles per a disfrutar de l'Astronomia, perquè dificulten molt el treball.

Quin va ser el teu primer telescopi i quant costava?

El meu primer telescopi va ser un refractor acromàtic de 90 mil·límetres d'obertura. Em va costar 80.000 pessetes fa uns vint anys.

Quins telescopis tens en l'actualitat?

En l'actualitat tinc cinc telescopis grans, dos d'ells en la terrassa de ma casa a Puçol, per a utilitzar-los en el dia a dia.

Els que tinc guardats els use quan faig una activitat pública perquè la gent observe la Lluna o els planetes. De fet en dos ocasions he muntat algun telescopi gran en la plaça del País Valencià, perquè els amics del meu fill i els seus pares puguen veure la Lluna.

A més, tinc cinc telescopis xicotets per a quan faig viatges. Són portàtils. Cada un té una qualitat i segons el que vaja a fer d'Astronomia m'emporte l'un o l'altre.

Açò és com les canyes de pescar, no hi ha la canya perfecta. I el normal quan et consolides en l'afició és tindre diversos equips.

Però de tots els equips, el que més alegries m'ha proporcionat és el del meu observatori, l'Observatori Isaac Aznar, ubicat en el Centre Astronòmic de l'Alt Túria, a Aras de los Olmos. Este va ser el primer observatori per control remot de la Comunitat Valenciana i un dels primers d'Espanya. En este observatori tinc instal·lat un telescopi LX200 de 35 centímetres de diàmetre amb una càmera CCD de gran format i sistema d'òptica adaptativa. A més, este equip es complementa amb altres dispositius gràcies als quals l'observatori funciona de manera autònoma.

Quina és l'operativa de treball amb un observatori tan sofisticat?

Quan cau la nit programe en l'ordinador de l'observatori totes les tasques que ha d'executar durant la nit i mentres dorm el telescopi les executa. A l'alba el telescopi s'apaga i la cúpula es tanca sense la meua intervenció. A la vesprada analitze les dades i reporte els resultats. Si en el transcurs de la nit fa vent o es nuvolosa un sistema de seguretat tanca l'observatori de manera automàtica. Òbviament, per a treballar d'esta manera és imprescindible connexió a internet, la qual cosa em permet fer Astronomia inclús quan estic de viatge.

281-foto-amadeo-observatorio-isaac-aznar

És cert que la passada nit d'Halloween un asteroide va estar a punt de xocar amb la Terra?

Un dels asteroides amb major risc d'impacte dels últims anys va ser el 2015 TB 145. Va passar “fregant” la Terra la nit d'Halloween de 2015, per eixe motiu se li va conéixer com l'asteroide Halloween. En esta ocasió vaig col·laborar amb l'Institut Astrofísic de Canàries (IAC) en l'anàlisi i estudi d'este asteroide.

Este asteroide va ser descobert només unes setmanes abans, la qual cosa demostra que la Terra està exposada al risc d'impacte per part d'un asteroide. Després d'analitzar la seua trajectòria l'asteroide Halloween va ser classificat com “potencialment perillós”.

El problema per a estudiar tots els asteroides que s'acosten és que els grans observatoris estan reservats per astrònoms de tot el món, cada dia per a un estudi distint, i és complicat que es puguen utilitzar per a una novetat d'última hora, d'ací que siga fonamental la col·laboració d'un grup d'experts amb l'equip adequat i coneixements sòlids per a centrar-nos en el seguiment i anàlisi de casos d'última hora.

Eixe estudi i els anteriors teus els pot llegir qualsevol?

Eixe estudi en concret, no s'ha donat a conéixer encara. Encara que espere que isca a llum en breu. Altres treballs sí que poden consultar-se en l'Astrophysics Data System (ADS) de la NASA, que és una biblioteca digital.

També els resultats dels meus treballs poden consultar-se en la web del Laboratori de Propulsió a Doll de la NASA, el famós JPL, Jet Propulsió Laboratory, o pots accedir als documents en la Biblioteca Digital de la NASA (ADL).

Tens algun altre projecte entre mans?

En estos moments estic dins de tres projectes simultanis, dos internacionals i un de caràcter nacional.

El primer és l'Euronear, que se centra en la identificació i estudi d'asteroides perillosos, que poden arribar a xocar amb la Terra. En Estats Units este tipus d'objectes s'analitzen de manera sistemàtica des de fa 30 anys, a Europa fins fa poc no hi havia cap programa continuat que analitzara este tipus d'objectes. Cada vegada que un passa prop de la Terra apuntem el telescopi i traiem la corba de llum per a conéixer dades: el seu grandària, la seua velocitat, propietats físiques… i prendre mesures.

L'altre projecte internacional és Photometric Survey for Asynchronous Binary Asteroids (PSABA). Es tracta d'un programa en què col·laboren de manera activa uns 15 observatoris de tot el món per a analitzar asteroides binaris, és a dir, aquells que aparentment són un només, però quan els fas un seguiment descobrixes que són dos asteroides orbitant entre ells i els dos traçant una òrbita comuna.

I el projecte nacional?

Este és un projecte molt interessant que vaig impulsar fa un any. Es tracta del Lightcurve Photometric Datava's (base de dades de corbes fotomètriques). La finalitat d'este projecte és obtindre la corba de llum d'asteroides del cinturó principal. Es tracta de la primera base de dades gràfiques que es realitza a Espanya de tipus fotomètric. El valor d'esta base de dades és que la nostra resultats gràfics de gran precisió. Actualment en el món només hi ha dos bases de dades com esta i la nostra és la tercera.

Este projecte és possible gràcies a la col·laboració de diversos observatoris amateurs que hem denominat OBAS (Observadors d'Asteroides).

A més d'alimentar la base de dades, els resultats de les nostres anàlisis són enviades a l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), en els Estats Units. A partir de tots els estudis rebuts el MIT edita una publicació trimestral donant a conéixer els resultats finals.

Qualsevol zona és bona per a muntar un observatori?

No. L'ideal és triar zones pròximes a l'equador terrestre, perquè així pots veure tot l'interessant de l'hemisferi nord i del sud. Si estàs en un d'ells, només pots veure les estreles i constel·lacions d'eixa zona. De fet, els millors observatoris estan enlaire, a més de 2.000 metres sobre el nivell del mar, en les zones equatorials i en climes secs.

L'altura és important perquè reduïxes la massa d'aire que hi ha sobre tu, que és roïna per a l'Astronomia. Hui en dia, el millor telescopi del món és el Hubble, que està en l'espai. Els corrents d'aire alteren el senyal lumínica que rebem dels astres i això cal evitar-ho en la mesura que siga possible. En l'espai el Hubble s'estalvia totes estes masses d'aire, d'ací que aconseguisca imatges tan impactants.

Els millors observatoris terrestres, com els d'Hawaii o els de les illes Canàries, complixen els requisits, inclòs el del clima sec, que és fonamental per a refrigerar les càmeres. En els observatoris de Canàries refrigeren les càmeres a —150 graus o inclús a menor temperatura, la del meu observatori la refrigere a —30 graus.

Per fi arribem a la càmera, el pas següent al telescopi.

Fas una foto per primera vegada i ja l'has embolicat. Les càmeres rèflex es poden adaptar a un telescopi usant uns adaptadors, i amb això és prou per a iniciar-se en l'astrofotografía. Mai seran resultats tan espectaculars com les fotos de la NASA, però les imatges que traiem són bones amb qualsevol càmera pel mer fet d'haver-hi fotografiat objectes celests que estan a milions de quilòmetres de distància amb els nostres propis mitjans.

Dins de l'Astronomia, molta gent es queda en el món de l'astrofotografía, perquè és immens i dóna tanta faena i tanta satisfacció que és captivador. Fan falta moltes hores d'exposició per a obtindre bones fotos, que en molts casos tenen un gran valor estètic.

Hi ha gent que es passa tres mesos fotografiant el mateix objecte per a obtindre una gran fotografia.

La fotografia necessita llum i si és a la nit, farà falta un equip especial.

Les astrofotografías que es fan hui en dia són el resultat de la suma de diverses fotos. Cada una de les fotos té un temps d'exposició que pot anar des dels 2 minuts fins als 30 minuts. Quan integres diverses fotos d'este tipus el resultat és una fotografia amb molt de detall.

Per a fer fotos de tant de temps d'exposició és fonamental tindre un equip amb molta estabilitat i amb una muntura motoritzada que compense el moviment de rotació de la Terra, de manera que pugues seguir les estreles durant el temps d'exposició i que estes isquen puntuals. Hi ha altres factors que influïxen a l'hora de fer una bona astrofoto, i actualment hi ha dispositius que et faciliten molt el treball.

Hui tots eixos càlculs els fa l'ordinador, de fet ho programes i te'n vas a dormir, ell ho controla tot i quan acaba el telescopi torna a la seua posició d'inici, que és apuntant a l'Estrela Polar. I el sistema s'apaga.

Quan jo vaig començar calia fer-ho a ull. Normalment miraves per un telescopi i per un altre tenies adaptada la càmera per a una exposició, diguem, de mitja hora. Tot el moviment manual i amb dos telescopis en paral·lel. Era una inversió enorme en aquella època…

A més no podies veure el resultat immediatament, perquè havies de revelar el negatiu i veure després els resultats al cap d'un temps. Tot era un misteri i a vegades hi havia sorpreses desagradables. Hui, amb les càmeres digitals pots veure els resultats al moment.

Però després cal treballar les imatges amb el programes de tractament fotogràfic, alerta, no per a falsificar imatges, sinó per a afinar les preses inicials: brillantor, contrast, gradients, “viñeteo”… El que no està bé vist en l'astrofotografía són els muntatges fotogràfics.

281-foto-amadeo-nebulosa-del-aguila

Per què muntar un observatori propi?

Un observatori propi et dóna molta autonomia i moltes possibilitats de progrés. A més, si ho pots controlar des de casa, molt millor. Des d'ací comprovem amb una càmera allsky i una estació meteorològica com està el cel en l'observatori: si està ennuvolat, si hi ha pluja o si fa vent ja no hi ha res a fer.

Si el temps acompanya, encenc des d'ací l'ordinador de l'observatori Isaac Aznar, que està en el Centre Astronòmic de l'Alt Túria de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Parlem d'un centre situat a uns deu quilòmetres d'Aras de los Olmos, poc abans d'arribar al Racó d'Ademuz, un lloc molt fosc i aclarit, ideal per a l'observació astronòmica.

Un observatori propi permet fer observacions sistemàtiques, durant diverses nits seguides, de diferents objectes o fenòmens, i sense necessitat reservar temps d'observació i amb plena autonomia. Em permet fer treballs d'alt contingut científic. Este tipus de treballs són els que els americans anomenen pro-am. Treball fet per amateurs en col·laboració amb professionals.

En concret quins feixos?

Des de fa anys jo faig fotometria d'asteroides. Consistix a analitzar la variació de la llum segons el moment i la posició de l'asteroide.

Quan ja em vaig cansar de realitzar astrofotografía vaig descobrir en els meus viatges a Estats Units uns llibres que em van permetre iniciar-me en el mesurament de la llum que procedix dels objectes celests amb la finalitat de conéixer algunes de les seues propietats físiques: la fotometria.

La corba de llum d'un asteroide ens proporciona molta informació d'estos objectes com per exemple la seua forma: si fóra redó reflectiria sempre la mateixa quantitat de llum, qualsevol altra forma seguix patrons distints. Amb esta tècnica i amb el transcurs dels anys podríem crear un model tridimensional de l'asteroide. I catalogar-ho.

Tants asteroides hi ha?

Hui coneixem uns 600.000 asteroides descoberts. Només de 60.000 es coneix la corba de llum incompleta. I d'ells menys de 10.000 es coneix la corba de llum completa, encara que molts d'ells de manera imprecisa. Hi ha molta faena i els astrònoms professionals no poden dedicar molt de temps a estos temes, ací és on entrem els pro-am, els professionals amateurs seriosos.

La NASA et reconeix els treballs seriosos, alguns estan publicats, es difonen per les seues pàgines web, en publicacions especialitzades… els pro-am som necessaris per a omplir els buits que no poden cobrir els observatoris més professionals.

És un treball científic, no té un valor estètic com l'astrofotografía, però permet crear una base de dades per a documentar els asteroides existents.

És cert que va caure un asteroide al febrer en la Terra?

El 6 de febrer va caure en l'oceà Pacífic un asteroide de què s'ha parlat molt poc en els mitjans de comunicació. Va alliberar una energia de 13 megatones. La bomba de Hiroshima va alliberar 15 megatones. No es va veure vindre este asteroide… ens assabentem bou passat.

D'ací la importància d'un projecte com l'Euronear, que permet anar analitzant les dades dels asteroides coneguts, classificant-los. A mi el que més m'ompli és la fase d'anàlisi de dades, perquè sóc economista, m'agrada l'estadística i l'econometria. Tal vegada per això em resulten interessants els mètodes numèrics que hi ha darrere d'estes anàlisis, i perquè ens està permetent ajudar a previndre o anticipar-nos problemes futurs.

I tot això sent autodidacta.

Completament. Vaig començar en l'Associació Valenciana d'Astronomia on aprenia l'Astronomia de base. Després he buscat el coneixement en llibres, en documents, en estudis científics, en viatges, en trobades, en jornades…

Internet és fonamental per a nosaltres, perquè podem contrastar la informació amb astrònoms de tot el món. La informàtica i Internet han revolucionat el món de l'Astronomia en qüestió de 15 anys, perquè ha permés crear xarxes de col·laboració per a seguir qualsevol esdeveniment o fenomen astronòmic d'una manera col·laborativa.

Per a mi és una satisfacció que una persona que va començar amb un telescopi bàsic fa una miqueta més de 20 anys ara col·labore amb observatoris professionals com l'Observatori del Roque dels Xicots en La Palma, entre altres.

És difícil sintetitzar en unes quantes preguntes la passió que transpira Amadeo quan parla de la seua afició, que ja pràcticament és un treball. De les seues col·laboracions amb els grans, dels seus anàlisis de corbes de llum, dels seus descobriments, de les seues publicacions. Tot fet per un autodidacta que hui col·labora amb l'Observatori de la Universitat de València. Però el seu entusiasme és contagiós. Encara que un no entenga a vegades de què està parlant, Amadeo trau a lluir contínuament la seua vena acadèmica, la seua paciència com a docent, per a explicar, per a intentar que el seu interlocutor no es quede amb dubtes. Encara que per descomptat no tinguem ni idea dels centenars de milers d'asteroides que ens visiten.

I és que com succeïx amb els grans, Amadeo no sols sap, sinó que li agrada compartir eixe coneixement. És… un mestre. En tots els sentits.

Informa: Sabín | Fotos: Amadeo Aznar i Sabín 

fotos face

281-amadeo-aznar-1

Altres