Laura Girón presenta la seua primera novel·la, “País de paso”, el 20 d'octubre en la llibreria Soriano de València

El 2 de maig, Laura Girón es reunia amb l'editorial valenciana Sargantana per a firmar el contracte pel qual a l'octubre la seua primera novel·la, País de paso, estaria disponible en llibreries, i el dijous 20 fa la presentació oficial en la llibreria Soriano de València. És el primer llibre d'esta jove autora de Puçol que ja compta amb diversos relats apareguts en publicacions col·lectives. La seua trajectòria ajuda a comprendre les noves tasques de l'escriptor hui en dia, on crear la història és imprescindible, però “convertir-te en el teu propi agent i en molts moments el teu propi comercial, també són treballs obligatoris”.

Laura Girón definix País de paso com “una obra que tracta temes com l'amor, el sexe, els viatges i eixe moment en què coneixes a algú que fa tremolar els fonaments sobre els quals has construït la teua vida”, i és la primera part d'una bilogia el segon títol de la qual ja estava escrit en el moment de començar a la primavera l'edició del primer volum, “però no hi haurà una altra continuació, no serà una trilogia”.

Viájame és el títol conjunt d'eixes dos novel·les, que individualment es presenten com País de paso y País de destino. El primer ja està a la venda, el segon en mans de l'editorial Sargantana, que decidirà el seu futur en breu, una vegada valore com funciona l'experiència, “encara que tot apunta que al gener es posarà en marxa l'edició del segon i últim volum”.

1a part: Publicar el meu llibre

Laura Girón té 33 anys. Va nàixer i viu a Puçol, on va estudiar i va anar a l'institut. Després, la universitat i a treballar en una editorial de llibres de text. Casada i amb una xiqueta de dos anys. Dividix el seu temps entre la seua família i la seua gran passió, escriure.

Sempre havia escrit, però només per a ella. Fins a l'any passat.

Al juny del 2015 vaig vore un anunci d'un concurs de relats d'editorial Defoto, ací en El Puig, i em va paréixer un senyal. Vaig enviar un relat i es va publicar en el llibre de Las siete virtudes de la Humanidad el passat mes de desembre. Va ser el meu primer enviament i la meua primera publicació. A més m'ho vaig passar molt bé en la presentació en el Monestir del Puig. Després m'han publicat diversos relats més en llibres col·lectius”.

Fins a arribar a publicar la seua primera obra en solitari, Laura ha passat per multitud d'experiències en concursos i en col·leccions de relats breus, l'última estava prevista per al mes de juny, quan l'editorial gallega Yellowking publicaria un text seu en el llibre 10 moments eròtics pensats per dones. Però ha tancat l'editorial. Un fet més habitual del desitjable en esta època. Sobretot per a l'autor, que es queda sense la il·lusió de veure el seu text publicat.

Literatura eròtica, el que més busquen els concursos i els editors hui en dia. Eròtica i romàntica. Les dos estreles editorials en l'actualitat. Almenys per als que comencen. I també dos dels elements presents en País de paso: “És una història romàntica amb xicotets retalls eròtics, perquè crec que és una cosa que va contingut en eixe tipus d'històries. Una història sobre la vida i la maduresa d'una persona. Eixa maduresa que ens porta a acceptar que no tenim el control sobretot el que ens succeïx, eixa hora en què cal triar entre deixar-se portar o seguir com estàvem fins eixe dia”.

Un viatge a la maduresa. Una cosa pareguda al que Laura ha viscut enguany: el viatge de l'escriptor.

Ha treballat en xarxes socials. Treballa en prevenció de riscos laborals. I escriu. Sobretot escriu. Tenia clar que algun dia publicaria, encara que haguera d'assumir tots els riscos per mitjà de l'autopublicació.

Encara que no ha fet falta: els relats li han obert la porta d'una jove editorial valenciana: “Vaig tindre sort perquè ara Sargantana ha ampliat el seu camp d'edicions i presta especial atenció a la novel·la d'autors valencians; que la seua obra estiga escrita en valencià o castellà no és un problema per a editar-los”.

Com a font d'inspiració val tot. Llig de tot, fins als esponjats si fa falta. Llegir és la millor ensenyança: “Aprenc de tots. Stephen King té un llibre titulat Mentres escric que explica el procés, la tècnica. He llegit manuals, he fet cursos, he aprés de tots a dominar les ferramentes. I llig molt”.

És el seu mètode, encara que tot val, perquè en el sistema d'ensenyança actual ningú t'ajuda a escriure. A penes resums de llibres i poc més. Però creativitat cap. L'educació actual no crea artistes. Si de cas lectors o espectadors.

Encara que les influències no sols són literàries i en País de paso es donen la mà El principito i el cine de Julio Médem amb la música de Iván Ferreiro i els compassos de Michael Nyman. És important aprendre dels que saben. Escoltar. Llegir. En paper, en Internet. Llibres, blogs, webs. I trobar el teu propi camí: “Com sóc molt metòdica necessite tindre primer l'esquema, l'escaleta, abans de començar. Necessite un final i una estructura abans de posar-me a escriure”.

Un final i una estructura que van donar per a dos volums, d'ací que els dos ja estiguen finalitzats. Però traure temps per a escriure no és fàcil: de fet la vena creativa li arriba amb el naixement de la seua filla, i en els dos últims anys és quan ha començat a valorar més el temps i traure buits per a escriure.

Encara que m'haja d'alçar a les cinc de la matinada a prendre apunts amb el mòbil, perquè se m'ha ocorregut una idea, no ho dubte i ho faig. Això sí, el meu marit ja m'ha plantejat que quan finalitze esta maratoniana promoció em prenga un descans”.

Escriure, escriure i escriure. A qualsevol hora.

Però escriure és només el començament de l'odissea.

182-laura-giron-4

2a part: Ja tinc el llibre, i ara…

Ara el llibre ja és de tots i això al principi és rar. Alejandro, el meu personatge, ho vaig portar portar en secret durant un temps, era només meu. Em va costar acceptar que ja no és només una cosa que em pertany a mi, que altres lectors ho coneixen i opinen sobre la seua forma de ser”. Perquè eixa és una de les noves facetes que està descobrint, compartir.

A través de la seua pàgina web, Laura demana que li envien fotos i opinions, que comenten com valoren l'obra i els personatges. Interactuar amb el lector. Acostar-se a ell. Inclús firmar llibres… “una cosa que a la gent li fa il·lusió, però que a mi em ve gran, encara que hauré d'acostumar-me. Al principi van ser les mamàs del col·le on va la meua filla, després els seus marits i ara…”.

I ara els lectors. Així, en general. És hora de moure's, d'acostar-se al client. De saber com valora el teu treball. Tot és necessari perquè el llibre comence a caminar.

En principi vaig parlar amb El Corte Inglés per a organitzar una sessió de firmes, potser al novembre, però abans hem organitzat la presentació en la llibreria Soriano”. Una presentació clau per a tindre certa presència en els mitjans de comunicació, una cosa fonamental per a donar a conéixer el llibre.

Notes de premsa, firmes, entrevistes… “tota promoció és bona i tot ajuda. Per la meua part, tinc prou present les xarxes socials i la reacció dels lectors, eixe boca orella imprescindible per a donar-te a conéixer”.

Però al final cal vendre i eixa és una tasca que hui en dia assumix en part el propi autor, sobretot quan és un nouvingut al panorama editorial: “l'escriptor hui en dia és també un comercial. Sargantana s'ocupa de la distribució, sobretot en llibreries i superfícies, però també compten amb la meua col·laboració. De fet, en la primera quinzena d'octubre, abans de la presentació, ja he venut un centenar de llibres en distintes zones d'Espanya… clar, comptant amb amics i coneguts que m'han demanat exemplars”.

Després del llarg procés, País de paso comença a arribar este mes a les llibreries i serà presentat en societat el dijous, 20 d'octubre, a les 19 hores, en la llibreria Soriano de València. En l'acte, a més de l'autora estarà presente l'editora, Paz Navarro.

Després l'agenda comença a créixer: firma d'exemplars a València i també a Sevilla, Madrid, Cartagena, Múrcia i Alacant. Una gira que no es diferencia molt de la de qualsevol espectacle musical: “Hem de fer birles per a acostar-nos al client, que ens conega i així s'anime a llegir el llibre”. Paral·lelament, Sargantana continua arribant a les llibreries, mentres Laura amplia els seus contactes.

I, sobretot, Laura no deixa d'escriure, continua sent fonamental per a ella, per a la seua pròpia subsistència: “És la meua via de fuga. Escric després del treball en una editorial de llibres de text. Passe la vesprada amb la meua filla de dos anys i a la nit a continuar escrivint”.

Això sí, com no hi ha temps per a tot, hui ja no considera obligat acabar tots els llibres que comença: “En l'últim any he aprés a abandonar llibres”.

Només escriure és imprescindible. Com respirar.

Fitxa del llibre

Títol: País de paso

Editorial: Sargantana

Gènere: Novel·la romàntica contemporània

Nombre de pàgines: 260

Preu: 17.90 euros

ISBN: 978-84-945757-4-7

Informa: Sabín |Fotos: Laura Girón y Sabín

182-laura-giron-5

Altres