Huit aparcabicicletes i quilòmetres de carril-bici per a protegir el medi ambient

Huit aparcabicicletes i quilòmetres de carril-bici per a protegir el medi ambient

13 Febrer 2007

L'aposta pel desenvolupament sostenible i els transports alternatius va prenent forma a Puçol. Després de la creació d'un servici urbà d'autobús, en els últims anys es treballa a potenciar l'ús de la bicicleta, per això s'han construït diversos quilòmetres de carril-bici i huit aparcabicicletes en distintes zones del nucli urbà i de la platja.

La iniciativa, duta a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, suposa donar resposta a les peticions de distints col·lectius ecologistes i, en general, a tots aquells veïns preocupats amb el desenvolupament sostenible.

''Volem fomentar l'ús de transports alternatius perquè tots sabem que estos mitjans, com les bicicletes o el transport col·lectiu, reduïxen l'impacte ambiental'' -explica el regidor Mariano Sanchis-. ''És petr això que s'estiguen posant els mitjans que potencien i faciliten l'ús de la bicicleta''.

Uns mitjans que, a més, són molt econòmics. Els huit aparcabicicletes que s'han distribuït han tingut a penes un cost de 850 euros, ja que les obres d'instal·lació han anat a càrrec de la brigada municipal.

Durant la segona setmana de febrer, que finalitzarà la instal·lació de l'aparcabicicletes situat en la porta del mateix Ajuntament, ja estaran disponibles per als ciclistes ocasionals o habituals els aparcaments apropiats en la Casa de Cultura, l'Espai Social Martínez Coll, l'avinguda Font de Mora enfront de Mercadona, el passeig de la Constitució, el camp de futbol i dos en la platja, un en la Rosa dels Vents i un altre en la plaça de l'Assegador.

Però estos aparcabicicletes no tindrien sentit si els ciclistes no pogueren recórrer el terme municipal amb bici, per això cada nova intervenció urbanística inclou el corresponent carril-bici. Així, en els últims mesos hem assistit a la creació de diversos quilòmetres de traçat exclusiu per a bicicletes en el camí Mangraners, la ronda dels Corts Valencianes, el camí Rogeres i la platja de Puçol.

''La nostra intenció és que es puga recórrer tot el terme amb bici, des de les urbanitzacions fins a la platja, passant per la circumval·lació del nucli urbà. La major part de traçats ja estan finalitzats, encara que hi ha zones intermèdies pendents per a interconnectar-los tots entre si. A més, els connectarem amb traçats comarcals, com la via Ojos Negros o l'antiga Via Xurra'', finalitza el regidor de Medi Ambient.

La platja de Puçol, un model de gestió mediambiental

La platja de Puçol, un model de gestió mediambiental

25 Agost 2006

L'any 2005, l'Ajuntament de Puçol va obtindre la ISO 14001, un certificat internacional que garantix que la platja del municipi és un gran exemple de gestió mediambiental. A mitjan de juliol d'enguany, s'ha realitzat una auditoria de seguiment per a comprovar si la bona gestió es manté: el resultat ha sigut que Puçol continua tenint una platja modèlica.

''La platja de Puçol és un cas únic a la Comunitat Valenciana, perquè tot just dos anys d'existència, des que es van construir els espigons, el passeig i es va omplir d'arena, s'ha atrevit a sol·licitar la ISO 14001 i, a més, ho ha aconseguit''. D'esta manera tan contundent s'expressava el portaveu de Tüv International, l'empresa que durant els dies 18 i 19 de juliol ha estat a Puçol realitzant l'auditoria de seguiment de la gestió mediambiental que s'està duent a terme en la platja de Puçol.

Mª José Máñez i Pilar Esteve són les dos tècniques municipals dels departaments d'Urbanisme i Medi Ambient encarregades del protocol necessari perquè els nivells de gestió es mantinguen. Van estar les dos amb l'auditor de Tüv International revisant escrupolosament tota la documentació i, a més, van visitar conjuntament les distintes instal·lacions de la platja.

''És important assenyalar que la ISO 14001 no és una norma de qualitat, sinó de gestió mediambiental'' -assenyala Mª José Máñez-. ''A través d'esta normativa es realitza un seguiment dels controls que l'Ajuntament realitza sobre els residus sòlids, la neteja de l'arena, la qualitat de les aigües i verifica que no hi haja abocaments incontrolats. Finalment, certifiquen que els tècnics encarregats de realitzar tots els processos estiguen degudament qualificats''.


La normativa internacional no sols exigix uns requisits molt elevats per a concedir la ISO 14001, sinó que garantix el seu manteniment per mitjà de dos auditories que han de realitzar-se en els dos anys següents a la concessió. En esta primera revisió anual, després de l'exhaustiva anàlisi de la documentació i les instal·lacions, Tüv International ha confirmat que la gestió mediambiental continua sent excel·lent, ja que únicament s'han detectat quatre xicotetes desviacions que en trenta dies seran esmenades, ''però són desviacions de tipus documental'' -subratlla Pilar Esteve-. ''És a dir, alguns documents acreditatius no tenen còpia en la documentació presentada, com el certificat del gestor de residus per a olis usats; però la gestió l'estem fent, encara que ens falta incloure eixe certificat en l'expedient. Una simple qüestió burocràtica''.

Per al regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Mariano Sanchis, el balanç de la gestió municipal en la platja no pot ser més positiu, ja que al juny l'Ajuntament va obtindre el certificat Qualitur, que garantix la qualitat dels serveis; i ara, al juliol, una auditoria externa confirma que la gestió mediambiental és excel·lent: ''només ens falta que el Ministeri de Medi Ambient òmpliga amb arena algunes zones que tenen deficiències i estarem en condició d'obtindre la bandera blava el pròxim estiu... amb això haurem complit els objectius que es va marcar l'actual corporació per a la platja''.

Mitologia i medi ambient, pilars de la falla del col·legi Jaume I

Mitologia i medi ambient, pilars de la falla del col·legi Jaume I

27 Març 2006

Tres setmanes d'intens treball i la col·laboració de pares, professors, alumnes, fins i tot els obrers que estaven treballant en les reformes del centre, han permés al col·legi públic Jaume I exhibir una falla que no sols era atractiva, sinó que responia plenament al projecte educatiu que tenen en marxa: la seua era una falla mediambiental, sense plàstic ni elements semblants.

Juan Carlos Palmero, director del Jaume I, que ja fa anys que treballa amb el seu equip de professors en un projecte educatiu coherent, on la sostenibilitat i la defensa del medi ambient són pilars fonamentals. Fruit d'esta tasca va ser la posada en marxa durant el passat curs de l'Agenda 21 Escolar.

Ara estan intentant portar la seua proposta a tots els àmbits educatius: ''volem que tots els objectius i continguts de totes les matèries siguen adaptats perquè tots els alumnes del centre, de 1r a 6t, puguen portar els seus treballs a l'aula-museu, que és el centre on s'exposen els treballs realitzats i on queda patent que estem portant fins a les seues últimes conseqüències el projecte educatiu del centre'', afirma satisfet el director.

Un treball de gran coherència que en el cas de les falles ha suposat finalitzar els carnestoltes i, en a penes tres setmanes, treballar tots junts en una falla en què la mitologia és el suport del món... però un suport respectuós amb el medi ambient i amb l'entorn.

Com explica Juan Carlos, ''en la nostra falla, el món se sustenta sobre tres energies: l'aigua, el vent i el sol. I eixos tres elements han sigut representats pels seus corresponents déus mitològics: Neptú, Èol i Heli. D'esta manera hem aconseguit unir les ensenyances de temes que estudiem en història grega i romana amb els mites actuals''.


En suma, sostenibilitat a través de la mitologia. Una brillant idea plasmada amb elegància en una falla fabricada íntegrament amb materials reciclables: sense plàstic, sense metall, sense cap element no reciclable. És la constatació que posar en marxa l'Agenda 21 Local no és solament una idea, sinó una realitat que es pot aplicar a tots els projectes que es porten avant en un centre educatiu. I el col·legi públic Jaume I ho està demostrant.

''Per a nosaltres ací residix el valor d'un projecte educatiu, contextualitzat en tots els àmbits, en la seua adaptació a cada activitat, a cada matèria'' -finalitza el director-. ''En la pràctica, el que hem fet és dividir els treballs per cicles: els alumnes del primer cicle han treballat sobre l'aigua i el seu déu Neptú; els del segon cicle sobre el vent, els boscos i Èol; finalment, els del tercer cicle s'han ocupat de les energies solars, materialitzades en el déu del sol, Helis''.

Un treball en classe que a punt va estar de no poder lluir tant com alumnes, pares i professors esperaven, perquè el muntatge de l'estructura central, la bola del món, resultava molt complex per als mitjans que sol disposar un col·legi públic. Afortunadament, ací estaven els obrers que en eixes mateixes dates s'ocupaven de la restauració del sostre envidrat del hall del centre, molt deteriorat pels últims vents. La seua col·laboració entusiasta i la cessió d'una grua, va permetre que finalment la falla poguera lluir en tot el seu esplendor... encara que només fóra durant unes hores: es va muntar el matí del dijous 16 i eixa mateixa vesprada va ser devorada per un altre déu mitològic, el foc.

Terceres jornades ecològiques: una aposta per la defensa del medi ambient

Terceres jornades ecològiques: una aposta per la defensa del medi ambient

05 Maig 2005

''El medi ambient és la casa de tots, defensa-ho''. Amb esta contundent frase es presenta el programa de les terceres Jornades Ecològiques, que se celebraran a Puçol del 9 al 14 de maig, organitzades per l'Ajuntament i el Grup Ecologista La Costera.

Entre les activitats previstes destaquen distintes excursions dels col·legis públics i l'institut de la població a la finca municipal La Costera, així com les conferències centrades en aspectes com l'Agenda 21 o l'agricultura ecològica.

Este és el programa d'activitats.

Dilluns 9: a les 20 hores, presentació de les jornades, en l'aula de música de la Casa de Cultura.

Dimarts 10: al matí, excursió a La Costera i tallers per als alumnes del col·legi públic Bisbe Hervàs. A la vesprada, a les 19'30 hores, conferència en la Casa de Cultura sobre l'Agenda 21 a càrrec del Grup Entorno S. Coop. V., organitzada en col·laboració amb el SARC.

Dimecres 11: al matí, excursió a La Costera i tallers per als alumnes del col·legi públic Jaume I. A la vesprada, a les 19 hores, projecció de la pel·lícula El día de mañana en el cine de la Casa de Cultura.

Dijous 12: al matí, excursió a La Costera i tallers per als alumnes del col·legi públic Lluís Vives. A la vesprada, a les 19'30 hores, conferència en la Casa de Cultura titulada ''Cuidar el medi ambient des de casa'', a càrrec de Llei Verda S. Coop. V., organitzada en col·laboració amb el SARC.

Divendres 13: al matí, presentació dels treballs realitzats per alumnes de l'institut de secundària. A la vesprada, a les 19'30 hores, conferència en la Casa de Cultura sobre agricultura ecològica, a càrrec de Vicent Martí.

Dissabte 14: al matí, a les 10 hores, excursió amb bicicleta al Centre d'Educació Ambiental de Sagunt organitzada pel Grup Ecologista La Costera. A la vesprada, a les 16 hores, pintada d'un mural. A les 17 hores, exposició de motos i mercat ambulant alternatiu en el pàrquing de l'antiga estació de la RENFE. A les 20 hores, teatre de carrer, també en el pàrquing de la RENFE. Finalment, a les 22'30 hores, concert de batucada i dansa en l'antiga nau de RENFE.

 

El Quixot i la defensa del medi ambient protagonistes de la falla de l'institut

El Quixot i la defensa del medi ambient protagonistes de la falla de l'institut

03 abril 2005

Que l'Institut d'Ensenyança Secundària participe en qualsevol de les activitats que s'exercixen a Puçol no és una novetat, ací està la seua presència en el mes de la dona (amb la realització de la sèrie de televisió Contrasts), en les campanyes contra la Sida (per mitjà d'exposicions), en les jornades de prevenció de drogodependències (amb distints tallers) i, el pròxim 8 d'abril, també estarà present en Diversia, la primera fira de la solidaritat i les cultures del món.

El que sí que pot considerar-se com a nou és el gran nombre de col·laboradors directes que participen en una activitat com la creació de la falla del mateix institut: uns cent cinquanta, entre professors i alumnes, han sigut els encarregats de posar en peu un monument que, lògicament, tenia un Quixot com a tema central, encara que també la defensa del medi ambient i les energies alternatives tenien una destacada presència en esta falla.

''Els alumnes del Programa d'Atenció Curricular en Grup són els encarregats de realitzar el treball més dur cada any en la falla, per això enguany ens ha tocat a nosaltres: Josema, Richar, Jairo, Robert, Alberto, Paquito, Rubén, David, Almenara i jo mateix'' -explica Josele, un dels alumnes del PACG-. ''Però no hem estat sols, han ajudat altres grups i molts professors''.

Efectivament, a més dels deu components del PACG, han tirat una mà els seixanta alumnes dels cicles formatius d'educació infantil, altres catorze de compensació educativa, una dotzena de diversificació, setze de tecnologia, els quinze del laboratori i un aula d'ESO, amb altres quinze participants.

Entre els professors, el que ha portat la veu cantant ha sigut José Luis García Nadal, que està a càrrec del PACG i és tot un artista faller, encara que els propis alumnes també volen agrair el suport d'altres ''com Eugenia, Nacho o Emili, que ens han tirat una mà tant per a dissenyar com després per a muntar ací, en el pati, el monument''.

Un treball dur, però que els alumnes del PACG acullen amb ganes i bon humor, unes vegades perquè els permet demostrar les seues qualitats com a grup, altres perquè ''sempre és un plaer que exhibisquen un treball teu'' i, per a algun cas aïllat, perquè també és ''una forma de no treballar en altres coses i fer falles és més divertit que estudiar''.

Siga per uns motius o per altres, la veritat és que la falla d'enguany reflectix moltes de les inquietuds dels jóvens estudiants: si la presència d'un Quixot ''de disseny'' era quasi obligatòria en un any com este, més sorprenent resulta el forn solar que invita a no malgastar les energies de la Terra i, parlant d'energies, lògica és també l'al·lusió a les energies alternatives. Una amalgama d'idees que respon a la gran varietat de col·lectius que han participat en la seua creació però, al final, el que compta és la impressió i esta és molt bona, a dir dels alumnes del PACG: ''ens ha quedat una falla guapa, de luxe, molt xula... llàstima que l'hàgem de cremar tan prompte''.

 

La regidoria de Medi Ambient instal·la una barrera per a evitar que arriben residus sòlids a la platja

La regidoria de Medi Ambient instal·la una barrera per a evitar que arriben residus sòlids a la platja

21 Agost 2004

L'Ajuntament de Puçol, a través de la regidoria de Medi Ambient, ha instal·lat un sistema de retenció dels residus sòlids flotants transportats per les aigües sobrants de reg que arriben al mar.''Amb motiu de les obres del passeig marítim -explica Mariano Sanchis, regidor de Medi Ambient- es va suprimir la barrera que ja estava instal·lada en la gola del Camí la Mar, però ara es feia necessaria la instal·lació d'una nova, ja que en cas contrari una zona important de banyistes podria haver-se vist seriosament deteriorada''.

L'empresa encarregada de la instal·lació ha sigut CIPEX (Europea de Productes Especials) i l'ha dut a terme en un temps rècord: en tan sols dos dies.

''La gestió dels residus que reté la barrera -aclarix Mariano Sanchis- abans era assumida per l'empresa contractada, però ara és la brigada d'obres i servicis de l'Ajuntament la que s'encarrega, una vegada per setmana, d'arreplegar i classificar els sòlids flotants''.

Amb la instal·lació d'esta barrera es reforça la protecció que ja oferix l'altra instal·lada en la gola de l'Estany, com explica el regidor, ''es tracta de preservar les zones de bany en la platja dels residus que arriben a través de les séquies que, a través de les goles, vénen a desembocar en el mar''.

Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient dóna començament les obres del Passeig Marítim, 2004

Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient dóna començament les obres del Passeig Marítim, 2004

13 Juny 2004

Els actes més destacats de l'any 2004 van ser els següents:

-Entra en funcionament l'Extensió Municipal en Los Monasterios, que funciona els dissabtes per a facilitar tràmits municipals als veïns de les urbanitzacions.

-El Ministeri de Medi Ambient dóna començament les obres del Passeig Marítim a la platja de Puçol.

-La Conselleria d'Infraestructures i Transports adjudica les obres per a desviar el barranc Pascual al seu pas pel nucli urbà de Puçol.

-L'atemptat de l'11 de març a Madrid provoca la major manifestació de veïns a Puçol: 4.000 persones es reunixen per a cridar ''basta ja'' al terrorisme.

-Al febrer se celebra la primera Setmana Taurina Vila de Puçol, amb exposicions, xarrades i entrega dels premis taurins de l'any anterior.

-El 20 de febrer la Penya Juan Àvila entrega un capot i un vestit de torero beneïts amb la imatge de la patrona de Puçol.

-L'Àrea de Benestar Social i la Policia Local organitzen el primer Curs sobre Violència Domèstica a nivell comarcal.

-Per primera vegada en les falles locals un artista no complix el seu contracte i la Falla Molí de Vent es queda sense monument, encara que la solidaritat de la resta de falles permet muntar una falla fora de concurs.

-Obres d'urbanització del carrer Carles Salvador i adjacents (unitat d'ejecució C).

-El col·legi públic Jaume I organitza distintes activitats lúdiques i formatives per a celebrar el seu 25 aniversari.

-Actes commemoratius dels 25 anys d'ajuntaments democràtics: exposició de panells, suplement en el periòdic local, articles en la pàgina web, sèrie en l'EMTV Puçol, CD-rom interactiu i el llibre ''Ningú va dir que fora fàcil'' (Puçol 1979-2004).

-Una representació oficial de Puçol acudix a Allumiere (Itàlia) per a formalitzar el quart agermanament de Puçol (després de Noisiel, Miajadas i la daira d'Agüeinit).

-Per primera vegada en la història, l'oposició rebutja el pressupost municipal presentat per l'equip de govern socialista.

-Els sis episodis de la sèrie de televisió Contrasts es presenten com a exemple de projecte innovador en Cinema Jove.

 

Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient derroca les casetes i comença el pla de recuperació de la platja, 2002

Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient derroca les casetes i comença el pla de recuperació de la platja, 2002

06 Juny 2004

Els actes més destacats de l'any 2002 van ser els següents:

-Es posa en marxa la xarxa d'aigua potable i clavegueram per a les urbanitzacions Monestirs i Alfinach.

-En el mes de març, el Ministeri de Medi Ambient procedix a derrocar les casetes de la platja, com a pas previ a la realització de les obres de regeneració de la costa.

-A l'abril s'inauguren els primers semàfors per a cecs, mitjançant senyalització acústica, situats en l'Avinguda Hostalets.

-Presentació del llibre 50 anys d'història de Puçol, de Paco Ramón.

-Primer trofeu de Ball Esportiu Vila de Puçol en el Palau d'Esports, organitzat per l'Ajuntament i Ballant Ballant.

-Presentació del PRICAP (Pla de Rehabilitació Integral del Nucli Antic de Puçol) que proposa una sèrie de mesures per a millorar el nucli antic.

-S'incorporen set agents a la plantilla de la Policia Local, inclou una dona per primera vegada. El delegat del Govern confirma que Puçol és el municipi de la Comunitat Valenciana on més ha disminuït la delinqüència.

-Puçol realitza el seu tercer agermanament, encara que este amb un caràcter especial: la daira d'Agüeinit, en la República Àrab Sahrauí Democràtica.

-Primera concentració de bolilleres en el Palau d'Esports.

-La Unió Esportiva Puçol aconseguix, vint anys després, l'ascens a la Tercera Divisió nacional per segona vegada.

-L'Associació Sant Antoni recupera les antigues carreres de cavalls, en esta ocasió celebrades en la platja de la població.

-Cáritas València, Defoto i l'Ajuntament de Puçol realitzen l'estrena de la pel·lícula Miradas, destinada a difondre la labor de Cáritas a Espanya i Sud-amèrica.

-Juan Gonzalo Gómez Deval, director de la banda de música, compon el ''Himne de Puçol'', que és estrenat pel CMI Santa Cecília i incorporat als seus concerts.

-La Germandat de Donants passa a cridar-se Associació de Donants de Sang de Puçol.

-L'Institut de Secundària i l'Àrea de la Dona participen en la ''Setmana de la Dona'' amb la representació de l'obra teatral Amb els ulls tancats (de bat a bat) estrenada el 3 de març en la Casa de Cultura.

-Comença a despuntar el joneguer local Juan Àvila, que des del 12 de novembre té una penya amb el seu nom.

 

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

24 Març 2003

 

Cremà de la falla del col·legi Jaime I.

El bon ambient que es respira entre pares, mares, professors i alumnes en el col·legi Jaume I pot comprovar-se fàcilment per la quantitat d'activitats extraescolars que mantenen contínuament en marxa. Naturalment, les falles no podien faltar enguany a la seua cita puntual, una cita en què no sols hi ha un monument i una cremà, sinó també la jornada matinal de xocolate amb bunyols, el castell de focs artificials i una exposició que adorna el corredor central del col·legi dies abans de muntar la falla, perquè tots puguen apreciar el treball realitzat amb l'esforç conjunt. ‘Hem participat els 159 alumnes i 15 professors del centre’ –explica Juan Carlos Palmero, director del Jaume I– ‘i la idea amb eixe enorme Prestige partit coronant la falla és alertar sobre qualsevol tipus de catàstrofe que assole el nostre món. Per a subratllar com ens agradaria que fóra la Terra, hem separat els elements positius fora del centre de la falla, així, quan el Prestige es creme, no arrossegarà amb si les plantes, els animals, les flors i totes les coses que hem de protegir’. Una idea senzilla, encara que al final, passades les 15’30 hores del divendres 14 de març, lògicament, tots els elements van cremar, encara que això sí, primer les catàstrofes representades pel Prestige i després la resta d'elements elaborats per tots els alumnes del centre. Com a coronació a l'acte, pares, alumnes i professors van fer el tradicional ronde entorn de les cendres de la falla.

Altres