La UD Puçol venç al Levante en el Trofeu de Festes de futbol

La UD Puçol venç al Levante en el Trofeu de Festes de futbol

07 Setembre 2003

Com tots els anys, també el futbol ha tingut la seua jornada durant les festes populars i patronals. En esta edició, el camp municipal José Claramunt va acollir l'enfrontament entre la Unió Esportiva Puçol i el segon equip del Levante, es va proclamar vencedor l'equip local per un contundent tres a zero.

''Encara que el resultat és el de menys'' -explica Gonzalo Alcácer, directiu del club-, ''és una satisfacció véncer un equip de major categoria, ja que ells estan en tercera divisió i nosaltres tornem enguany a preferent''.

Un retorn inevitable mediada la passada temporada, quan la UD Puçol es despenjava en la cua del seu grup de tercera divisió. Però este descens anunciat va permetre a la directiva preparar amb afecte la nova temporada i, com reconeix amb ironia el president, Pascual Orero: ''fa dos temporades que ens eixim de la taula, fa dos anys per dalt, l'any passat per baix... i enguany, a dir de tots els que ens han vist, tenim un equip per a tornar a estar en el més alt''.

Esta temporada, que comença diumenge que ve 7, compta amb l'al·licient que els tres primers jugaran la lligueta d'ascens, per la qual cosa els reforços que s'han aconseguit (Vallés seguirà en la porta a pesar de les nombroses ofertes rebudes, tornen a l'equip Óscar i Picón) permeten afrontar la campanya amb garanties suficients de lluitar al final per l'ascens.

Quant al partit del trofeu de festes, que va ser seguit en directe per un miler d'espectadors dimecres passat, 3 de setembre, destacar que el primer gol va ser aconseguit prompte, en el minut 10 del primer temps, després d'una falta treta per Soriano que va cabotejar de forma magistral Requena, aconseguint una vistosa vaselina davant del porter Raúl.

El segon gol, en el minut 20, va ser obra de Picón, de fort llançament des del cantó de l'àrea. Ja en el segon temps, quan a penes faltaven set minuts per a finalitzar la trobada, una jugada ben portada per tot l'equip va permetre a Josete posar el definitiu 3-0 en el marcador.

Per als col·leccionistes de dades, la UD Puçol va alinear d'eixida a Ricardo, Galli, Picón, Javi Va posar, Poveda, Soriano, Óscar, Josete, Requena, Guerra i Josi. A més, van tindre els seus minuts de glòria Senchermés, Miguel, Ferrer, Arturo, Roca, Paco Guillén i Paco Claramunt.

''D'acord que el resultat és el de menys'' -insistix Gonzalo Alcácer-, ''però la imatge oferida per l'equip, sobretot en la primera part, ha sigut excel·lent: joc ràpid, bonic, precisió en els passes. En definitiva, el públic ha disfrutat amb l'equip i això és el que ens fa estar més il·lusionats''.

Una il·lusió que també es reflectix en els jugadors. Finalitzat el partit, un sopar de germandat en el camp va permetre continuar amb la festa... Però és que el bon ambient és tal entre els components de la UD Puçol que molt després, mentre pels carrers del nucli antic desfilaven el tabal i la dolçaina en la ''nit d'albaes'', jugadors, tècnics i directius compartien taula i tertúlia en la carpa que l'equip de futbol local té instal·lada durant les festes en la Plaça del País Valencià: això és fer equip, i després se nota en el camp.

L'Ajuntament posa dos autobusos per a la correguda de jònecs de Juan Àvila

L'Ajuntament posa dos autobusos per a la correguda de jònecs de Juan Àvila

06 Setembre 2003

L'Ajuntament de Puçol, ha contractat dos autobusos per a permetre que 150 veïns de Puçol puguen desplaçar-se gratis a la plaça de bous de València dissabte que ve, 6 de setembre, per a la correguda de jònecs de l'ídol local Juan Ávila.

Ja dimarts passat, durant la taula redona que van celebrar el periodista Salvador Ferrer i l'apoderat Luciano Núñez, i on també estava present el mateix Juan Àvila, es va insistir en la importància d'esta correguda de jònecs, ja que segons el parer del seu apoderat: ''és la més important de la temporada actual, perquè després del seu triomf en la fira de Falles, és la que decidirà si al començament de l'any que ve Juan pot torejar a Nimes i Olivenza, la qual cosa restaria pressió a les corregudes de jònecs de les pròximes falles''.

Vicente Medina, president de la penya taurina Juan Àvila, ha sigut l'encarregat de coordinar el repartiment de tiquets per als dos autobusos: ''estem seguint un estricte orde d'inscripció, aquell que ve a comprar l'entrada per a la plaça de bous li entreguem al mateix temps el tiquet d'autobús completament gratis... esperem així col·laborar que la plaça estiga plena, perquè Juan ja té confirmada per a la pròxima temporada una correguda de jònecs amb picadors i estem segurs que molt prompte donarà el bot i prendrà l'alternativa''.

Per la seua banda, el regidor de festejos taurins, Manuel Martínez Piñol, va assegurar que la col·laboració de l'Ajuntament amb els distints clubs i associacions locals ha sigut una constant en totes les legislatures, per la qual cosa ''és normal que al comptar en estos moments amb una figura com Juan Àvila, que està passejant el nom de Puçol per tot Espanya, nosaltres fem un esforç i posem estos autobusos que ajudaran a decidir-se a aquells que no acabaven de tindre clar si desplaçar-se el dissabte fins a València. De totes maneres, no és una cosa nova, perquè en falles ja vam posar autobusos i la veritat és que els tiquets es van esgotar en a penes un parell de dies''.

Tots els interessats a aconseguir l'entrada per a la correguda de jònecs del dissabte i a més un tiquet gratuït per a l'autobús, poden posar-se en contacte amb la penya taurina, en les carpes situades durant les festes en la Plaça del País Valencià.


Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

05 Setembre 2003

Luciano Núñez: tretze anys com a torero de plata, potser el millor en la seua categoria amb el capot i un home a qui li agrada escoltar, perquè continua deprenent. Hui és l'apoderat de Juan Àvila... i una persona a qui li encanta dir les coses clares.

Juan Àvila: adolescent, senzill, humil, conscient i molt modest. Li queda molt per a arribar, però ja volgueren molts arribar a on ell està ara. S'ha convertit en una bola de neu, cada dia és més gran i s'està convertint en el millor ambaixador del nostre poble... igual que Pepe Claramunt és un símbol en el futbol, Juan ho és en els bous.

Salvador Ferrer: cronista taurí en distints mitjans, periodista i coautor, entre altres publicacions, del llibre ''Pepe Claramunt, història del futbol a Puçol''. Un jove que viu els bous i que, a dir dels que el seguixen, és d'aquells que no sols escriuen i parlen, sinó que també escolta... una cosa clau per a continuar deprenent.

Estos tres autèntics monstres de l'art del toreig, cada u en la seua especialitat, es van donar cita la vesprada del dimarts 2 de setembre en el saló d'actes de la Casa de Cultura per a, en principi, donar-nos a conéixer un poc millor la figura de Juan Àvila i, al final, delectar-nos amb un debat brillant, tens, sucós... però sempre dins dels límits d'una exquisida educació.

Va obrir el teló l'Emissora Municipal de Televisió, que s'està convertint en un aliat imprescindible de qualsevol presentació d'envergadura, amb un vídeo en què s'arreplega la trajectòria humana i professional de Juan Àvila.

Un brillant treball de realització, ben documentat pel mateix Salvador Ferrer i amb una excel·lent locució a càrrec d'Enric Esteve.

A través d'este reportatge de deu minuts vam poder descobrir que Juan va nàixer a Puçol en 1985, va tindre els seus primers contactes amb el bou de carrer i immediatament amb el de plaça, va entrar en l'Escola de Tauromàquia de València, on va començar a participar en els seus certàmens en el 2001, va debutar al juny del 2002 a Xàtiva on va matar el seu primer bou i va eixir a coll, va rebre al març del 2003 el trofeu al torejador de jònecs més destacat de València, va ser a més el triomfador de les falles... i ací va aparéixer Luciano Núñez per a convertir-se en el seu apoderat.

''No cal que li tire baralles'' -afirma satisfet Luciano Núñez- ''per la meua cara ja sap si ho està fent bé o no''. Amb esta rotunda afirmació començava el madrileny, encara que valencià d'adopció, el seu espectacular roda d'intervencions.

Des d'eixe moment Juan Àvila va passar a un segon pla en la taula, demostrant, com quasi tots els artistes, que el seu fort no és parlar de la seua obra, sinó exercir-la, pel que a penes vam poder disfrutar un parell d'intervencions del joneguer, encara que això sí, van servir per a deixar molt clara la seua professionalitat: ''és important deixar la targeta de visita, d'ací que en els primers passades cal cridar l'atenció i deixar clar el públic que véns a la plaça a donar-ho tot''.

L'etern xoc entre la premsa i els apoderats, la premsa i els empresaris taurins, la premsa i els toreros. Tots els temes que un podia esperar van ser tocats, i molts altres que alguns només s'atrevixen a tractar en cercles més reduïts, i no davant de cent cinquanta espectadors, molts d'ells grans aficionats o professionals, com Oscar Bustos, que no va voler perdre's l'envit.

''L'envol de Juan ha de ser meteòric, perquè tots no tenen la possibilitat de ser fill d'un famós: si en les primera fires de 2004 triomfa, en el 2005 pot arribar a ser torero''. Luciano Núñez té clar quin ha de ser la carrera d'Àvila: ''és preferible debutar amb cavalls a Nimes i Olivenza, per a restar pressió a València''. Però aconseguir-

Tres-cents cinquanta veïns participen en el berenar de la 3ª edat organitzada per la confraria

Tres-cents cinquanta veïns participen en el berenar de la 3ª edat organitzada per la confraria

05 Setembre 2003

La recent mort de Juan Gª Olmedo, l'únic fester de la tercera edat d'enguany, i la malaltia que actualment patix José Cabo, el rector titular dels Sants Joans, van ser els dos fets que van marcar la jornada dedicada a la tercera edat, organitzada per la confraria Mare de Déu al Peu de la Creu, el dijous 4 de setembre.

''Durant la missa celebrada esta vesprada hi havia dos cadires buides amb un ram de flors'' -explica José Soriano, president de la confraria-, ''a més, l'Eucaristia ha estat dedicada al fester desparegut''.

Una Eucaristia realitzada pel vicari, Honorato, davant de la ja coneguda absència de José Cabo, que seguix pendent d'una operació de cor, encara que, com comenta el president de la confraria, ''no està ací, però diu que és quan més present està i vol agrair a tota la població l'interés demostrat cap a la seua persona, però per orde facultativa no pot rebre visites fins que finalitze tot el procés de recuperació''.

Després dels actes en la parròquia, uns 350 majors es van donar cita en la plaça Pius XII, on gràcies a les taules i cadires cedides per l'Ajuntament es va realitzar el ja tradicional berenar de la tercera edat, que se celebra des de fa vint-i-cinc anys, en un principi en la Llar parroquial, però a l'augmentar el nombre d'assistents, les últimes edicions han sigut en la plaça, a l'aire lliure... ''I encara que hui el dia amenaçava pluja'' -continua explicant Soriano, més conegut per tots amb el sobrenom de 'Paula'-, ''la veritat és que Vicente Ruixó ens ha oferit el magatzem que té al costat de la plaça, perquè ens traslladàrem allí si feia falta, un detall que és d'agrair, igual que la participació de l'Ajuntament, que ens talla el trànsit i cedix cadires, taules i el camió per a muntar i desmuntar tot allò necessari en la plaça''.

A pesar que és una comissió dels majors, dins de la mateixa confraria, la que s'encarrega d'organitzar estos actes, en anys anteriors ha sigut habitual la col·laboració dels festers, que en esta ocasió no van poder assistir perquè l'ajustada agenda d'actes ha fet coincidir les finals dels tornejos de jocs de taula, una novetat enguany, amb el berenar de la tercera edat... ''encara que ells han estat este matí en la residència de la tercera edat, amb la qual cosa d'alguna manera han estat presents en esta jornada que cada any dediquem als majors durant les festes'' -conclou Paula-.


 

Escriuen els festers (4): el dia dels xiquets

Escriuen els festers (4): el dia dels xiquets

05 Setembre 2003

El passat dia 2 de setembre va tindre lloc ''el dia dels xiquets'' protagonitzat pels festers infantils de la població.

L'edat dels festers més xicotets és uniformada, ja que són els mateixos xiquets que al maig van prendre la primera comunió en les dos parròquies de Puçol.

Els xiquets es van reunir al matí en la parròquia Santa Marta per a baixar en cercavila acompanyats de ''tabal'' i ''dolçaina'' cap a la missa dedicada a ells, en els Sants Joans. Després de l'oficial eucaristia, les festeres jóvens van repartir tires de rifes que van servir perquè molts dels premiats s'emportaren a casa magnífics regals.

L'acte es va tancar, com qualsevol acte religiós en festes, amb l'himne en honor a la Mare de Déu al peu de la Creu.

A la vesprada, el centre Júniors Caminar va organitzar, com tots els anys, un joc per a tots els xiquets assistents, en el qual per prova superada s'entregava un tiquet canviable per llepolies. Algunes de les proves eren, per exemple, afaitar un globus sense que este explotara, colar unes anelles en unes banyes de bou, o simplement unes pintades en la cara.

Tant els festers com els no festers van disfrutar en gran manera de tot allò que els havien preparat.

Els festers vam col·laborar oferint beguda gratuïta a tots els assistents i repartint les llepolies.

La vesprada va ser tot un èxit, mes d'un cent cinquanta xiquets s'amuntonaven en les improvisades barres entregant les paperetes. El ritme frenètic dels festers i festeres repartint per a poder abraçar a tots encara posava més nerviosos als xiquets.

Després d'este joc, i com ja ve sent una tradició, es van dur a terme les carreres de bicis amb alentiment, les d'ous amb cullera i les carreres de sacs. Per als guanyadors va haver-hi més regals.

Un any més, tots els xiquets de la població van poder disfrutar d'un dia dedicat a ells i preparat amb molta il·lusió per distintes associacions, com els júniors, la confraria i els festers.

Firmat: les festeres i festers de 2003.


 

Santa Cecília estrena el pasdoble dedicat al futbolista José Claramunt

Santa Cecília estrena el pasdoble dedicat al futbolista José Claramunt

04 Setembre 2003

Des que Juan Gonzalo Gómez Deval és el director titular del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília de Puçol l'estrena de peces originals per part de la banda del poble s'ha convertit en una activitat habitual.

En els últims anys hem assistit a la presentació de distints pasdobles per a les falleres majors de València, per al 7 de setembre o l'Himne de Puçol, tots ells compostos per Gómez Deval. A esta dilatada carrera com a compositor, el director de Santa Cecília va afegir la nit del dimarts 2 de setembre una nova obra: el pasdoble dedicat a José Claramunt.

Un personatge clau en la història del futbol valencià i espanyol, com es va encarregar de recordar Toni Galindo, el presentador d'esports en Canal 9, qui a més va participar en directe de l'estrena amb una crònica radiofònica d'un golàs marcat per Pepe, a mitjan els seixanta, en un partit entre el València i l'Elx.

Va ser un bonic senyal als 350 assistents, que quasi omplien el saló d'actes de la Casa de Cultura, acompanyant a l'àmplia representació de l'Ajuntament, de la Unió Esportiva Puçol i del València Club de Futbol. Però no va ser l'únic, durant la presentació de l'acte Mentxu Balaguer va avisar que el concert tindria dos parts: una primera amb quatre peces clàssiques i una segona centrada en la figura de Pepe Claramunt, però sense entrar en detalls... havia de ser una sorpresa.

Durant la primera part va destacar l'última peça, el tema central de la pel·lícula ''Éxodo'', compost per Ernest Gold, que a més era una dedicatòria dels festers per a un dels seus components, Edu, en el dia del seu aniversari.

La segona part va començar amb una vibrant versió simfònica de ''Amunt València'' l'himne del València Club de Futbol i va seguir amb l'estrena del ''Pasdoble a José Claramunt'', oferit en dos versions distintes: inicialment amb la crònica radiofònica en directe de Toni Galindo i, posteriorment, durant el bis, amb el suport d'una pantalla de vídeo on es van projectar algunes imatges significatives de la trajectòria del futbolista, preparades per a l'ocasió per l'Emissora Municipal de Televisió de Puçol, en un senzill però eficaç muntatge audiovisual.

Com a tancament del concert es van oferir dos peces que ja són un clàssic en el repertori de Santa Cecília: el pasdoble del 7 de setembre i l'Himne de Puçol.

''Jo crec que açò és molt més del que jo meresc'' -declarava Pepe Claramunt emocionat després de rebre la partitura de la peça musical en el seu honor- ''durant anys he passejat el nom de Puçol per totes parts amb orgull, però el que ara està fent el meu poble per mi és més del que meresc''.

A més d'entregar una placa commemorativa a l'homenatjat i un ram de flors a la seua dona (ja se sap: darrere de tot gran home, sempre hi ha una gran senyora), l'alcalde de Puçol, Josep Mª Iborra, va recordar la importància d'este tipus de manifestacions culturals: ''és bonic unir el futbol i la música, perquè suposa una ampliació de la cultura local. Ací tens el teu pasdoble, Pepe, i a més en l'únic idioma que és universal, la música''.

Vicente Soriano nos ajuda a comprendre les capes i pelatges dels bous

Vicente Soriano nos ajuda a comprendre les capes i pelatges dels bous

04 Setembre 2003

El dia 1 de setembre de 2003, i dins del programa de festes, es va realitzar una xarrada en el Sala d'Actes de la Casa de Cultura per part del veterinari de bous braus de la localitat, el Sr. Vicente Soriano Benet. Esta xarrada, recolzada per precioses il·lustracions del bou brau en el camp, es va fer un ampli i instructiu repàs a les capes i pelatges del bou de toreig.

Es va iniciar fent referència a l'origen de la nomenclatura, tan específica, utilitzada per a designar les capes dels bous. Este origen és bàsicament andalús i de Salamanca (grans bressols de criança del bou brau).

Va ser de gran interés per als aficionats la comparativa de percentatges dels diferents tipus de capes en el territori nacional enfront del valencià.

En el valencià apareix un major percentatge de capes de tipus roig, per la gran influència en la formació de les ramaderies de la Casta Navarra.

A continuació es va diferenciar entre les anomenades capes simples (les formades per pèls d'un únic color) i les compostes (formades per pèls de 2 o més colors ). Es van repassar totes i cada una d'elles, i s'hi van il·lustrar tots els tipus de capes, projectades sobre la pantalla de la sala. Des de ''l'ensabanado fins al salinero, passant pel negre, cárdeno, tostado, berrendo, castanño, roig, jabonero, barroso, etc.'' van anar explicant-se cada una de les capes, així com l'origen del seu nom.

A continuació, es van exposar i van estudiar els accidentals que acompanyen a totes eixes capes base, també amb el suport tècnic de les boniques il·lustracions. Estos accidentals poden ser: generals (''alunarado, aparejado, carbonero, anteado,...''), de cap i de coll (''bocinegro, estel, facado, gargantillo,...''), del tronc (''bragado, meano, girón, listón,...''), de les extremitats (''calcetero, botinero, calzón'') i de la cua (''rabicano, coletero, rebarbo'').

Finalment i, per a finalitzar la xarrada, es va fer referència a les normes bàsiques per a realitzar una ressenya i es va procedir a realitzar-la sobre diversos animals com a exemple al públic. En termes generals va ser una xarrada que va agradar enormement als assistents, refrescant la memòria i actualitzant coneixements a aquells aficionats entesos en la matèria, iniciant a aquells que no dominen la terminologia en el món de les capes del bou brau i, com no, sorprenent a molts altres que no esperaven que fóra tal la magnitud de pelatges existents en el bou brau.


 

Escriuen els festers (3): trasllat de la Mare de Déu al peu de la Creu.

Escriuen els festers (3): trasllat de la Mare de Déu al peu de la Creu.

03 Setembre 2003

El dia 30 d'agost, els festers vam assistir al tradicional acte del trasllat de la Mare de Déu d'una parròquia a una altra.

Este és un acte de molt contingut sentimental i simbòlic, ja que la nostra patrona és la de tots els puçolencs, no la d'uns pocs.

Per això tots acompanyem la Mare de Déu al Peu de la Creu en el seu passeig fins a arribar a la parròquia de Santa Marta, on es va cantar el seu himne d'alabança.

Com apuntàvem, este acte simbolitza la unió religiosa de tot Puçol, en especial de les dos parròquies que conviuen ací .

L'endemà, tots els festers ( tant els infantils com nosaltres els jóvens) vam eixir en cercavila des de l'església de Santos Juanes cap a Santa Marta per a despedir en una missa l'estada de la patrona en esta parròquia.

L'eucaristia va estar oficiada per Germán Mora, doctor en Teologia , resident en el vaticà. En el sermó va fer insistència en la renovació de l'església a través de trobar un nou sentit a les tradicions, perquè continuen motivant a les noves generacions.

Més tard, centenars de feligresos van tornar a portar a la verge a la seua habitual residència, la capella dedicada en el seu honor en l'Església Sants Joans.

L'acte va acabar amb la ''Salve'' i l'himne de la patrona.

Per a nosaltres este va ser un acte molt significatiu, tant pel pes de la tradició com pel fet que molts de nosaltres pertanyem a la parròquia de Santa Marta, i sempre és un plaer que la Mare de Déu ens visite.

Firmat: els festers i festeres de 2003.

La Casa de Cultura exposa olis de Mª Carmen Lucas sobre el món taurí

La Casa de Cultura exposa olis de Mª Carmen Lucas sobre el món taurí

03 Setembre 2003

''És important que el món taurí s'òbriga a altres activitats culturals, com la poesia, la presentació dels cartells o la xarrada sobre capes taurines que vam vore ahir, o la taula redona amb Juan Àvila i esta exposició d'olis sobre temes taurins que estem inaugurant hui''.

Amb estes paraules de felicitació a la comissió del 7 de setembre i a la penya taurina Juan Àvila, organitzadores de l'acte, inaugurava l'alcalde Josep Mª Iborra l'exposició d'olis de Mª Carmen Lucas, trenta-tres quadros amb distints punts de vista tant sobre el bou de plaça com sobre el ''bou al carrer''. Una obra que en el que va d'any ja ha sigut exposada en altres set ocasions, entre elles l'Hotel Astoria de València, Iberfesta en la Fira de Mostres, i poblacions como Villarreal, Vall d'Uxó o Nules.

Encara que si l'alcalde va fer una ostentació de concisió i brevetat en el seu discurs, molt més ho va fer la pròpia autora, Mª Carmen Lucas, el qual en el seu discurs es va limitar a pronunciar set paraules: ''Gràcies i que disfruteu de l'exposició''.

Esta veïna de Nules, que va començar a pintar quan era una xiqueta, però que en els últims tres anys s'ha especialitzat sobretot en olis sobre bous té molt clar per què és tan parca en paraules a l'hora de presentar la seua obra: ''sóc pintora, no m'agrada parlar de l'obra, preferisc pintar i que els quadros parlen per ells mateixos''.

L'arribada dels trenta-tres olis a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura compte, a més, amb la seua xicoteta anècdota, que ens recorda la pròpia autora: ''en la revista Bous al carrer hi havia un anunci d'una exposició meua anterior i, just en la pàgina del costat, un article sobre Puçol i el 7 de setembre. Ho vaig prendre com una profecia i un desafiament. Em vaig posar en contacte amb José Mª García, el gerent de la Casa de Cultura i, afortunadament, vam poder fer un buit en esta preciosa sala per a exposar coincidint amb les festes i amb el 7 de setembre''.

Per a aquells que pensen que les festes en general, i les taurines en particular, han de ser una miqueta més que passar el dia vivint al límit eixe moment, fins al 10 de setembre la Casa de Cultura oferix una suggestiva exposició d'olis que ens ajudaran a vore d'una altra forma el bou i el seu entorn.


 

La música valenciana i l'andalusa agermanades en el 'Dia de les Comunitats'

La música valenciana i l'andalusa agermanades en el 'Dia de les Comunitats'

02 Setembre 2003

La vesprada del diumenge 31 d'agost va ser la data elegida per al ''Dia de les Comunitats'', una jornada dedicada a la difusió del folklore de les nostres regions, durant la qual any rere any han actuat grups de distintes zones del país, en companyia sempre de grups de la població.

En esta ocasió dos van ser els participants: el quadro flamenc de la Casa d'Andalusia del Port de Sagunt i l'Escola Municipal de Rondalla i Danses de Puçol. Estos dos col·lectius, acompanyats per l'Escola Municipal de ''Tabal i Dolçaina'', van realitzar prèviament un cercavila per a l'Avinguda València, fins a arribar a la plaça del País València, on es va celebrar l'actuació.

Les dos escoles municipals de Puçol van oferir conjuntament una variada mostra de la cultura musical valenciana, destacant el colorit dels balls regionals.

Per la seua banda, el grup invitat del Port de Sagunt va oferir cinc peces de molt variat signe. Va començar amb ''A compàs'', un ball sense acompanyament musical en què els mateixos ballarins marquen el ritme al so dels bastons i sabates. El moment àlgid el va aconseguir amb ''El romanç dels pelegrins'', basat en el romanç de Federico García Lorca, una peça amb coreografia del propi grup en la qual es passa del romanç a la guajira, passant per un ball més fester i una rematada final per bulerías. ''Orobroy'', ''Soleá'' i les inevitables ''Sevillanes'' van posar el punt final a la seua actuació.

Per al regidor de festes, Manuel Martínez Piñol, este tipus d'actuacions divulgatives no sols tenen perfecta cabuda en el programa festiu, sinó que són imprescindibles perquè els deu dies festius tinguen un caràcter verdaderament participatiu: ''Les festes han de servir no sols per a disfrutar els veïns de Puçol, sinó també per a obrir-nos als que ens visiten i a noves cultures. Inclús enguany comptarem durant les festes amb la presència d'una àmplia representació de Miajadas, el poble extremeny amb què estem agermanats, i participaran amb la seua banda de música en alguns actes, com l'ofrena i la baixada de caixons del 7 de setembre''.


Tot un any de treball i festa

Tot un any de treball i festa

02 Setembre 2003

Aquest article té com a missió el conscienciar a la gent que ser fester no significa eixir al carrer i passejar-se, hi ha molt més que queda ocult en el que nosaltres anomenem ''la seu'', lloc on ens reunim.

El treball començà ja a l'octubre, quan vam eixir a buscar afiliats al cartonet, (d'aqueixos guanys depén la qualitat de les festes).

Alguns es consciencien amb la causa i entenen que tots hem de posar el nostre granit d'arena, a altres els costa més pensar que aqueixa aportació servisca per a alguna cosa.

Quan ja vam tindre tot el poble recorregut, ens vam dividir els carrers i va començar l'any de treball.

Totes les setmanes teníem reunió, sempre hi havia quelcom que parlar.( la veritat és que enguany no recorde cap setmana en què almenys dos dies no tinguérem res a fer de la festa).Quan no era entre nosaltres, ens reuníem amb l'ajuntament, o amb les altres associacions del poble.

Cada primer dissabte de mes anàvem a missa en honor a la nostra patrona, La Verge al Peu de la Cruz.

I així, quan encara no teníem assumida la rutina de ser fester, se'ns va posar damunt damunt Nadal i tot el rebombori que suposa el sorteig extraordinari del dia 22.( vam tindre quelcom de sort, ja que ens va tocar una xicoteta quantitat per papereta).Vam acudir també a la cavalcada de reis vestits de pastors i vam estar en la missa del dia de l'Epifania vestits dels 3 mags d'Orient.

Al febrer organitzarem una festa en un conegut ''pub'' de Puçol, on l'amo ens va deixar tota la caixa d'aqueixa nit a canvi que exercírem, per una nit, de cambrers. La festa va ser un èxit. Ambientada a Hawaii, no van parar de venir consumidors en tota la nit.

Al març , concretament el dia 22,va tindre lloc la presentació oficial com a festers en la parròquia Sants Joans. Crec que fou en aqueix precís moment que tots vam caure en el compte del gran repte que suposava ser fester. Va ser un dia molt especial, perquè véiem com s'acostaven les festes irremeiablement.

Una setmana abans de Pasqua, celebrarem el ''septenari en honor a la Verge al Peu de la Cruz'', més conegut com els dolors''. Consistix en una missa diària durant una setmana, i en la culminació de cada una d'elles es canten 7 tornades corresponents als 7 dolors de la verge, mentre els festers estan en l'altar lluint la coneguda ''toallola''. Entre altres actes, es troben ''les albaes'' que també van ser molt emotives.

I de sobte ens vam veure al juny i amb un abisme davant de nosaltres. La paraula festa es perfilava cada vegada més mentre que el ''llibret'' es negociava a contratemps. I des de llavors, totes les nostres vides s'han centrat a organitzar unes festes de què tots els habitants de Puçol puguen sentir-se orgullosos.

Aquestes últimes setmanes hem estat emprats repartint el llibret i penjant banderes per a poder així crear un ambient de festa i que tot el món es senta a gust en aquestes dates.

Ara, una vegada començades les festes, se'm remou l'orgull que els nostres festers un dia decidiren que nosaltres, les festeres, podíem opinar, organitzar i configurar igual que ells les festes ( i avançar així en la igualtat entre sexes), d'haver conegut a tanta gent encantadora pel camí, i sobretot, de no haver posat només la mà o el cap, sinó el cor a l'hora de treballar per les festes de Puçol en tots els àmbits.

La pluja va salvar la nit dels monòlegs, convertint-la en una nit màgica

La pluja va salvar la nit dels monòlegs, convertint-la en una nit màgica

02 Setembre 2003

Jonathan i Jeremy dinaven en un bar de Puçol, El Chichi, i xarraven amb alguns festers sobre la política local, els costums, l'hotel en què estaven allotjats... A la nit, ja en la plaça, Jeremy posava per a les fotos mentre tirava una ullada per a esbrinar si les festeres portaven tota la seua roba interior a joc...

Més tard, en ple espectacle, plovia i el públic no podia moure's o s'arriscava a sofrir algun improperi per part de Jonathan...

Tots són detalls casuals, però quan un es disposa a enfrontar-se a una nit d'improvisacions, qualsevol dels presents pot passar a formar part del guió.

No estava en el programa de festes, però ''La nit dels monòlegs'' ha sigut durant tot l'estiu una petició especial dels festers...

per això al final l'Ajuntament ha accedit a contractar esta nova actuació, per a cobrir la nit del dilluns 1 de setembre, que inicialment quedava reservada al descans.

Un espectacle amb guió, però obert a la improvisació. Amb Jonathan Vives i Jeremy Williams u sap com començarà l'espectacle, però mai sabrà com, quan i on acabarà.

Perquè un guió, per molt enginyós que siga, mai pot contemplar que ploga i molt menys que, en mitat de la pluja, els festers oferisquen un nou local (això sí, tancat) per a acabar l'espectacle: poc després de mitjanit, eixa aigua que tant hem demanat este estiu canviaria el signe d'un espectacle que plantejat en la immensitat i la llunyania de la Plaça del País Valencià tenia totes les de perdre.

Perquè al primer a actuar, Jonathan, la plaça va paréixer quedar-li gran, perdent per moments la continuïtat, esperant rialles que no arribaven, almenys en un escenari tan allunyat, sentint-se despullat en l'enorme plataforma buida. Els monòlegs són una cosa íntim, quasi com un succeït en grup, per això necessiten la proximitat, del contacte directe amb el públic, de l'atenció a eixa rialla contagiosa o a eixe fester que sempre arriba tard als succeïts... amb la seua col·laboració la rialla s'estén amb més facilitat.

I va ser curiosament la pluja la que va salvar la nit. Quan va haver de suspendre's l'espectacle en la plaça, tècnics, públic, Jeremy i Jonathan, tots junts ens vam traslladar a l'antiga Holiday, transformat per a l'ocasió en un nom molt més adequat: ''Màgic''. I allí vam acabar tots la vetlada, passades les dos de la matinada, rient a carcallades còmodament asseguts... en el sòl.

És difícil fer un càlcul pròxim, però entre tres-centes i quatre-centes persones ens vam donar cita allí, al calor no sols del local, sinó també del veí, la qual cosa va facilitar que Jonathan remuntara la seua actuació i aconseguira que tots acabàrem corejant cançons com ''L'abeja Maya''. I a més, encantats de fer-ho.

Per la seua banda, l'anglés Jeremy Williams va oferir un espectacle encara més complet. Perquè Jeremy canta i fa cantar al públic. Jeremy provoca i compta amb la col·laboració (a vegades involuntària) del públic.

Jeremy coneix els costums i inclús els grups polítics que governeu el seu públic. En definitiva, Jeremy sap com guanyar-se al públic.

Portava guió, però estava obert a la improvisació, al debat amb el públic (encara que este fóra un dentista ansiós per defendre la seua antiquada camisa), a subratllar la rialla panoli d'una festera (que d'altra banda va demostrar ser molt intel·ligent) o a recordar de tant en tant que un fester sempre arribava tard a comprendre els succeïts (bo, no sempre, però això és el de menys).

Era la

Alejandro Reig i José Antonio Pérez van guanyar el trofeu d'escacs de festes

Alejandro Reig i José Antonio Pérez van guanyar el trofeu d'escacs de festes

01 Setembre 2003

Fa quinze anys que Chimo Soriano i els seus xics aprofiten les festes per a organitzar un trofeu que amb el temps ha derivat en homenatge al que va ser un dels màxims impulsors dels escacs a Puçol.

Com correspon a un esport tan silenciós com el que practiquen, el club d'escacs és un d'eixos col·lectius que tots els anys col·labora amb les festes organitzant un torneig, que en este cas porta per títol ''Memorial Avelino Puchol'', però a penes fan soroll: se citen en la seu del club, situada en l'Espai Social La Barraca, celebren durant dos jornades intenses partides, esmorzen junts, disfruten de la seua gran passió... i fins a l'any pròxim a la mateixa hora.

El dissabte 30 i el diumenge 31 d'agost van ser els matins triats en esta ocasió per a celebrar els dos campionats: un de xiquets i un altre d'adults. Una vintena de xiquets i una dotzena d'adults van ser els protagonistes cada dia.

''Amb els xics utilitzem el sistema suís, en el que juguen els que guanyen contra els que guanyen i els que perden contra els altres perdedors'' (explica Chimo Soriano, president del Club Escacs Puçol), ''d'esta forma els xics estan jugant fins a l'últim moment, perquè si no seria un avorriment per als que perden en les primeres partides, i el que volem és que els xics disfruten jugant durant tot el matí''.

Del reiterat enfrontament entre guanyadors va quedar finalment guanyador Alejandro Reig, seguit de Sergio Gómez i Sergio Albert, tots ells jóvens promeses dels escacs a nivell local.

''Amb els adults utilitzem el sistema 'match now' ja que érem impars: amb este mètode sempre hi ha un jugador que descansa i juguem tots contra tots, perquè del que es tracta és en definitiva de disfrutar jugant al que més ens agrada''.

En la categoria d'adults els guanyadors van ser: José Antonio Pérez (del Club Escacs Puçol), José Luis Bosch (de València) i Jesús Jiménez (de Meliana).

La nit de les paelles: 275 focs, 215 litres d'oli i 600 quilos d'arròs

La nit de les paelles: 275 focs, 215 litres d'oli i 600 quilos d'arròs

01 Setembre 2003

''Un acte on es reunixen quatre mil persones i participen de forma activa és sens dubte un èxit. Exceptuant el dia del bou, el 7 de setembre, no hi ha una altra jornada de les festes que reunisca tanta participació, a més, en este cas de totes les edats''.

Així definix el regidor de festes, Manuel Martínez Piñol, ''la nit de les paelles'', celebrada enguany el dissabte 30 d'agost, un acte que en els últims anys s'ha convertit en una de les vetlades més esperades. En esta ocasió hi ha hagut 3708 inscrits, encara que sempre falta algun col·lectiu que s'inscriu fora de termini: ''això és una cosa que tenim prevista, per això sempre preparem taules i focs de més, per a evitar que hi haja nerviosismes d'última hora''.

I és que el nerviosisme per aconseguir una taula o un foc pròxim era un dels pocs detalls negatius en els orígens de la nit de les paelles, per això es va anar modificant l'organització, fins a arribar a l'actual, que es reserven per a les taules la plaça del País València i els carrers adjacents, mentre que els focs per a cuinar les paelles es repartixen pels carrers dels voltants: ''en total, enguany l'Ajuntament ha aportat la llenya i l'arena per a 275 focs, 215 litres d'oli i 600 quilos d'arròs, mentre que els veïns han hagut d'aportar les begudes, els aperitius i les postres''.

Per a completar la vetlada, l'Orquestra Mancy va aconseguir un any més que un bon nombre de veïns es mantinguera despert durant tota la nit, ja que va començar su actuación hacia las 23'30 horas i es va mantindre sobre l'escenari mentre va haver gent bailando, hasta las 6'30 de la matinada, aproximadament: ''i açò també és un rècord, perquè fa a penes cinc anys era molt difícil que les orquestres aconseguiren fer ballar als nostres veïns, a penes ho feien els més jóvens, i en nits com la de les paelles ja portem diversos anys que la vetlada es prolonga pràcticament fins al matí següent''.

EMISSIONS FESTES A PARTIR DE L’1 DE SETEMBRE   DE 20:00 A 22:00H (sense repeticions a migdia)

EMISSIONS FESTES A PARTIR DE L’1 DE SETEMBRE DE 20:00 A 22:00H (sense repeticions a migdia)

01 Setembre 2003

DILLUNS 1

-Resum actes escola d’estiu

-2on. cap de setmana de les festes hostalets

-Spinning i marató pesca (d’agost)

DIMARTS 2

- Romeria al Cabeçol

DIMECRES 3

-Pregó festes, presentació festers i castell

- Spinning i dia de les Comunitats

DIJOUS 4

-Competicions esportives (dia 29) i entrega trofeus

-Dardos

-Volta a peu

-Exposició bonsáis i El paixarell

-Trasllat de la verge

- Nit paelles

DIVENDRES 5

- Trofeu pesca submarina

- Escacs

- Llanç. lligona

- Exhibició tir arrosegament

-Trasllat/missa (dia 31)

- Passeig bici

- Present. bous i expo. pintures taurines

DIUMENGE 7

Retranmissió en directe dels bous del 7 de setembre

 

Escriuen els festers (1): l'acte de presentació

Escriuen els festers (1): l'acte de presentació

31 Agost 2003

El dia 29 d'agost els festers vam protagonitzar l'acte de presentació en la plaça ''País Valencià'' del nostre municipi, quedant així presentats com tals davant de més d'un miler de puçolencs.

Per a nosaltres fou un acte molt emotiu i significatiu, perquè assenyala el començament d'unes festes que durant tot l'any i amb molta dedicació hem preparat en conjunt amb l'ajuntament i totes les associacions de Puçol.

Els xics es van reunir a casa del fester núm.1, anomenat popularment ''el cap'' que enguany és Alvaro Cavero Sanchis, i d'allí van eixir (acompanyats per la banda de música Santa Cecília) a arreplegar a totes les festeres a les seues cases. L'última en arreplegar-se fou la festera major de l'any anterior, Charo, encarregada d'entregar la banda identificadora a les protagonistes d'enguany.

L'acte es va caracteritzar pel seu senzillessa i familiaritat.Despres d'un homenatge al prolífic músic Rafael Martinez Coll, i de la realització del pregó a càrrec del seu fill, les 9 parelles de festers vam desfilar per l'escenari al mateix temps que els presentadors comentaven algunes dades representatives de cada u de nosaltres.

Per a l'ocasió les dones lluíem el vestit blanc, i els hòmens el típic vestit de fester amb pantaló blau marí.

En el discurs, el cap va destacar que les festes estaven pensades per a tots els públics, i que era primordial que tots participàrem en elles. Per primera vegada en un acte de presentació, va eixir també la seua festera per a desitjar unes bones festes a tots els puçolencs.

Aquest detall ens reafirma com a festeres actives en la festa, idea que hem anat madurant durant tot l'any conjuntament amb els xics.

La celebració va acabar amb l'himne de Puçol i un castell, i mentre la gent tènia l'opció de quedar-se en la plaça gaudint d'una disc mòbil, els festers i presentadors ens en vam anar a sopar, encara que ja estava ben entrada la matinada.

Així, amb aquest primer acte, donem la benvinguda a unes festes molt especials: les festes 2003.

Firmat: els festers i festeres de 2003.

El bisbe auxiliar de València, Jesús Murgui, va presidir la Romeria al Cabeçol

El bisbe auxiliar de València, Jesús Murgui, va presidir la Romeria al Cabeçol

29 Agost 2003

Per sext any consecutiu, el bisbe auxiliar de València, Jesús Murgui, va celebrar l'eucaristia en companyia de més d'un miler de feligresos durant la celebració de la Romeria al Cabeçol, diumenge passat, 24 d'agost.

En l'acte li van acompanyar Antoni Cavero i Vicente Gozálvez, el sacerdot de la parròquia Santa Marta, en substitució de José Cabo, titular de la parròquia dels Santos Juanes, qui no va poder acudir a la romeria per trobar-se pendent d'una delicada operació. Enguany, a més del record a José Cabo, va haver-hi un sentit homenatge a José García Olmedo, l'únic fester de la tercera edat d'esta edició, mort la setmana prèvia a la romeria.

''Va ser precisament José Cabo qui em va invitar que vinguera per primera vegada allà per 1998'' (recorda Jesús Murgui), ''i des de llavors he vingut tots els anys, perquè és una de les celebracions més emotives de la Comunitat Valenciana: un poble que pelegrina a les seues arrels... la mateixa idea que se expressa en l'Evangeli, quan se nos diu que el senyor nos va donar a sa mare, ací transformada en la mare de tot un poble, la patrona de Puçol, que va ser descoberta precisament ací, en la muntanya del Cabeçol''.

Una idea, la del poble que mira les seues arrels, en la que també coincidix Vicente Gozálvez, encara que tan important és mirar al passat com al futur: ''no sols parlem d'un poble que mira les seues arrels, sinó també el futur, d'ací que la cerimònia comence amb la imposició dels mocadors als xiquets batejats el passat any; és una forma d'unir el passat i el futur en un acte realitzat en el present''.

La Romeria al Cabeçol, que se celebra sempre l'últim diumenge d'agost, és el punt de partida per a les festes populars i patronals de Puçol i, a pesar de la distància que separa la muntanya de la població (entorn de dos quilòmetres) i allò intempestiu de l'hora (l'eixida de la verge es realitza a les set del matí), cada any creix el nombre de participants en la romeria, superant en l'actualitat el miler d'assistents.

''I el més agradable i sorprenent'' (continua Jesús Murgui) ''és que es tracta d'un públic de totes les edats: des dels xiquets acabats de batejar, passant per jóvens, fins a arribar a persones de la tercera edat. Tots acudixen amb el mateix interés a la romeria i això és un sentiment molt d'agrair''.

Després de la missa, el bisbe auxiliar es va dirigir a Serra, per a visitar José Cabo en el seu domicili, no sense abans desdejunar-se a casa de José Soriano, el qual des de fa cinc anys és el president de la confraria Verge al Peu de la Cruz. Allí vam poder realitzar l'entrevista a tres bandes, on el president va acabar confirmant, una vegada més, la importància d'una confraria oberta a noves gents i a noves idees: ''no cal oblidar que a Puçol hi ha dos parròquies i a l'hora de contribuir els de Santa Marta aporten tant o més que els dels Sants Juanes''.


Pragrama d'actes festius per hui: esports, pregó, presentació dels festers i discomòbil.

29 Agost 2003
DIVENDRES 29 D'AGOST 16'00 h.- “Trofeu de Galotxa Festes de Setembre” en el Poliesportiu Municipal organitzat per la Penya Pilotaris de Puçol. 17'00 a 19'00 h.- “Trofeu de Petanca Festes de Setembre” en el Poliesportiu Municipal, organitzat pel Club Municipal de Jubilats i Pensionistes. Les inscripcions es realitzaran en el Club. 18'00h.- Final del trofeu de Tenis (modalitat individual) en el Poliesportiu Municipal. Les inscripcions es realitzaran en el Poliesportiu Municipal fins al 20 d'agost. 18'00h.- Final del trofeu de Frontenis (modalitat parelles) en el Poliesportiu Municipal. Les inscripcions es realitzaran en el Poliesportiu Municipal fins al 20 de Agosto. 18'00 h.- Trofeu Festes de Futbol Sala, Basquetbol i Handbol en el Pavelló d'Esports, organitzat pel Club Futbol Sala Puçol, Club Bàsquet Puçol i Club Handbol Puçol. 19'00 h.- “Trofeu de Dards Festes de Setembre”. Comença el campionat juvenil de dards (301 senzill) en l'Espai Social La Barraca. Els interessats a participar consultar pàgina d'inscripcions. 20'30 h.- Entrega de trofeus de les competicions esportives en el Pavelló de Deportes. 22'00 h.- Campionat de Dards per equips (criquet) en l'Espai Social La Barraca. Els interessats a participar consulteu la pàgina d'inscripcions. 22'00 h.- Cercavila i arreplegada de cada festera per part dels festers, acompanyats de la Banda de Música. 23'00 h.- Pregó de festes en la plaça del País Valencià a càrrec de José Vicente Martínez, fill de Martínez Coll, músic de la localitat. Tot seguit es realitzarà la presentació dels Festers. Al finalitzar este acte es dispararà un xicotet castell de focs artificials que es podrà contemplar des de la mateixa plaça i a continuació tots podran disfrutar i ballar amb la Discomòbil.
Entrevistem Dolores Sánchez, alcaldessa de Puçol durant el mes d'agost

Entrevistem Dolores Sánchez, alcaldessa de Puçol durant el mes d'agost

28 Agost 2003

Per segon any consecutiu, Dolores Sánchez està ocupant la butaca de l'Alcaldia durant el mes d'agost, mentre Josep Mª Iborra disfruta de les vacances. Encara que parlar de ''butaca'' és un eufemisme, perquè Dolores hi ha seguit fidel al seu despatx de sempre, des d'on ha atés les seues labors habituals com a regidora d'Hisenda i Personal, a més de les tasques com a alcaldessa. De totes les funcions, la que més li ha sorprés és la incansable activitat urbanística.

-''El més sorprenent és la quantitat de llicències d'obres que s'han tramitat durant el mes d'agost. Pareix que els constructors i les immobiliàries no s'agarren vacances, almenys ací a Puçol''.

-La presència de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà facilita el treball als que s'acosten a l'Ajuntament per a realitzar qualsevol sol·licitud?

-''Naturalment que està facilitant les coses, però no cal oblidar que durant l'estiu també hi ha part del personal de l'OAC de vacances, Per la qual cosa al final o se sobrecarreguen de treball, sobretot en les hores habituals d'oficina, o acaben arribant sol·licituds a altres departaments, com a Urbanisme''.

-Parlant de sobrecàrregues, el sopar del 14 d'agost va acabar presentant un ple històric...

-''A pesar que s'havia limitat la inscripció a 1.000 comensals, al final n'érem 1300 persones, Sense comptar alguns veïns que es van asseure el costat dels assistents, però portant les seues pròpies taules i cadires. De totes maneres el més cridaner va ser la rapidesa amb què es van esgotar les places disponibles: en a penes dos dies es van cobrir totes les places i va haver-hi molta gent que va acudir més tard i no va poder ser inscrita''.

-Este èxit no ha de fer-nos pensar a augmentar el nombre de places per al sopar en la platja?

-''Cal tindre en compte que fins enguany tenim la limitació d'un espai adequat, ja que excepte la plaça que utilitzem no hi ha cap altre lloc ampli i que reunisca els requisits per a un sopar d'entrepà amb tant de públic. De totes maneres, l'any pròxim ja pot ser distint, perquè les obres del passeig marítim estaran molt avançades i disposarem per tant de llocs més amplis, per la qual cosa amb tota seguretat s'ampliarà el nombre d'inscrits''.

-Amb tants participants i sent d'entrepà, quin sentit té pagar una inscripció de dos euros per comensal?

-''Hi ha dos motius per a pagar una inscripció. El primer és una simple qüestió de serietat: quan un paga es preocupa més d'estar en el lloc i a l'hora precisa, si no podríem trobar-nos amb gent que fa innombrables reserves i després no hi acudix. El segon motiu és merament lúdic: els diners recaptats s'invertixen en la compra de distints regals que són sortejats durant el sopar. Per tant, es pot dir que tot el cost de la beguda, els aperitius (que, per cert, van ser molts i de gran qualitat), les taules, les cadires i la discomòbil va ser assumit íntegrament per l'Ajuntament, com un acte festiu més''.

-Parlant de festes, com es presenten les d'enguany, que estan a punt de començar?

-''A mitjan agost hi ha hagut una trista novetat, la mort de l'únic fester de la tercera edat, Juan García Olmedo, la qual cosa ha vingut a entristir un poc les dates prèvies. Per això va haver-hi un emotiu record durant la romeria del Cabeçol. Però la festa ha de continuar, per això a partir del 29 d'agost ens enfrontem a una programació amb més actes que cap any anterior, ja que inclús se n'han afegit a última hora dos: la nit dels monòlegs l'1 de setembre i el mercat medieval durant tot el dissabte 6 de setembre''.

-Això també suposarà una participació encara major que en anys anteriors.

-''L'experiència del sopar del 14 d'agost ha portat a alguns veïns a posar-se un poc impacients amb este tema. S'ha donat una anècdota que mai abans s'havia produït: el dilluns 18 d'agost començava el termini d'inscripció per als distints actes festius (sopars, jocs de taula, etc.), doncs bé a les 7'45 del matí, és a dir, un quart d'hora abans d'obrir l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, ja hi hi havia cua en la porta de l'Ajuntament per a inscriure's... i és que els que s'havien quedat fora del sopar no volien arriscar-se a quedar fora d'altres activitats, encara que en este cas no era precisa tanta pressa, perq

Un grup de xiquets d'Asindown s'integra en Caxton College

Un grup de xiquets d'Asindown s'integra en Caxton College

27 Agost 2003

El col·legi britànic Caxton College acull a l'agost a un grup de xiquets amb Síndrome de Down a fi que puguen disfrutar dels cursos d'estiu.

Per octau any consecutiu, el Caxton College de Puçol ha becat a un grup de xiquets amb Síndrome de Down pertanyents a la Fundació Síndrome de Down (Asindown) de València. Cal destacar les ganes de deprendre i divertir-se amb les que arriben estos xiquets.


La fundació ha sigut l'encarregada de seleccionar als xicotets en funció del seu interés per participar en este tipus d'activitats i de la situació familiar de cada xiquet.
Gràcies a esta iniciativa, els xics i xiques participen durant tot el mes en un programa docent especialitzat i s'integren amb normalitat en la resta d'activitats: tallers lúdics, esports, etc. També disfruten de la piscina que el col·legi té en les seues instal·lacions.

Asindown afirma que el fet que estos xiquets i xiquetes accedisquen a estos cursos és molt beneficiós per a millorar la seua salut i la seua qualitat de vida, ja que participen en activitats molt saludables en esta època de l'any. També afirma la fundació que iniciatives solidàries com esta són molt importants i fan molta falta, pel fet que suposen una gran ajuda a les famílies que tenen fills amb Síndrome de Down.

Altres