El Camí La Mar suportarà quaranta camions diaris per a construir les esculleres de la platja

El Camí La Mar suportarà quaranta camions diaris per a construir les esculleres de la platja

31 Març 2003

Esta imatge molt prompte serà història.

Ja estan a punt tots els detalls tècnics per a començar les obres de regeneració de la platja de Puçol. El fax enviat el passat 21 de març pel Cap d'Obra, Ignacio Herrera, no presenta cap dubte: ‘les obres començaran amb la col·locació d'escullera a un ritme aproximat de 40 viatges diaris... Considerant que el ritme d'inici de les obres és prou baix, està previst iniciar les obres mantenint el doble sentit actual en el Camí La Mar’. No obstant, el trànsit de camions es duplicarà un mes després de començar les obres de les esculleres, ja que en eixe moment també circularan els que porten l'arena de pedrera per a regenerar la platja, moment en el qual és possible que s'haja d'acudir a transformar el Camí La Mar en una via de sentit únic fins a la platja, amb la qual cosa probablement s'habilitarà el Camí Assegador com a via de retorn des de la platja al nucli urbà. En qualsevol cas el cap d'obra, Ignacio Herrera, ja s'ha posat en contacte amb l'enginyer tècnic de l'Ajuntament, Pedro Palacios, i amb l'intendent cap de la policia local, Vicente Giménez, per a coordinar tots els aspectes referits a la reordenació del trànsit: ‘se senyalitzarà la via segons la normativa de senyalització d'obres en carreteres, limitant la velocitat en els encreuaments perillosos i advertint de perill per eixides de camions’. Açò suposa que el mes d'abril suposa una fita en la història de la població ja que, per fi, comencen les esperades obres de protecció i regeneració de la platja de Puçol: ‘pareixia una utopia i ja havíem començat a sentir alguns comentaris dels més incrèduls’ –reconeix Josep Mª Iborra– ‘però ara els que han dubtat de la gestió realitzada durant tants anys hauran de callar. Les obres són una realitat, el Ministeri de Medi Ambient s'està fent càrrec de tots els gastos i, en molt poc de temps, la desfilada dels nostres veïns a la platja serà un fet, quasi com un pelegrinatge, per a vore avançar eixes sis esculleres i les set platges d'arena. És normal que després de tants anys d'espera tots estiguem impacients per vore la transformació de la nostra costa’. És el moment d'agarrar la càmera de fotos o de vídeo i fer-se un passeig pels pedrots que actualment formen la nostra platja... dins de molt poc de temps eixa imatge serà història.

Puçol posa en marxa un autobús directe a la Mini Fe de Sagunt.

Puçol posa en marxa un autobús directe a la Mini Fe de Sagunt.

31 Març 2003

 

Nou servei d´autobús a la Mini Fe.

Ho havien sol·licitat inicialment diversos pacients de la localitat que han d'acudir tres vegades per setmana al tractament de Sintron a l'Hospital de Sagunt, conegut popularment com Mini Fe. Després de realitzar diverses gestions amb AVSA, l'empresa que actualment realitza el servei urbà d'autobús a Puçol, finalment l'1 d'abril es posarà en marxa un servei d'autobús directe des de Puçol a la Mini Fe. ‘Es tractava d'atendre una demanda d'un sector molt concret de la població’ –explica la regidora Dolores Sánchez– ‘per això es va a posar en marxa amb un horari orientat exclusivament als pacients de l'Hospital. No obstant això, una vegada el servei funcione un temps potser calga realitzar ajustos, com ja vam fer amb l'autobús urbà. En qualsevol cas, suposa una gran comoditat per als nostres veïns ja que fins ara no havia cap servei directe des de la població fins a la Mini Fe’. En principi, l'autobús realitzarà viatges només tres dies per setmana (dilluns, dimecres i divendres), tenint l'eixida de Puçol entre les 7’15 i les 7’30 del matí, tenint en compte que hi ha tres parades al llarg del nucli urbà (Caminàs en l'encreuament amb el carrer del Puig, Centre de Salut i Carretera de Barcelona enfront del Bar Levante), amb això es garantix que abans de l'horari d'atenció als pacients (les 8 del matí) els veïns ja puguen estar en les instal·lacions de la Mini Fe. El viatge de tornada també serà en un únic viatge, els dilluns, dimecres i divendres a les 12 del migdia.

 

L´autobús tindrà tres parades a Puçol.

El dissabte 5 d’abril lliurament dels premis comarcals Sambori 2003 a Godella

El dissabte 5 d’abril lliurament dels premis comarcals Sambori 2003 a Godella

30 Març 2003

Un any més s’han convocat els premis Sambori per a promoure i difondre l’ús literari del valencià dins de l’àmbit escolar i per tal d’incentivar la creativitat artística i imaginativa entre els xiquets i les xiquetes valencians. El passat 10 de març al CP Bisbe Hervàs de Puçol es va reunir el jurat de la Comarca de l’Horta Nord compost per dotze membres representatius del món de l’ensenyament i editorial per a seleccionar-ne les obres guanyadores. El pròxim dia 5 d’abril a les 18h. al Capitoli de Godella es lliuraran els premis comarcals, fent-ho coincidir amb la Trobada d’Escoles en Valencià en esta mateixa població. Si fem un breu estudi comparatiu del percentatge de participació de la nostra comarca respecte de l’any anterior les dades resulten optimistes: de 2.371 alumnes a 3.387 i de 141 professors a 230. Puçol ha sigut una de les poblacions més col·laboradores i participatives de l’esdeveniment la qual cosa denota un creixent interés en el procés de recuperació lingüística a la nostra població.
Verge al Peu de la Creu crema dos falles amb un denominador comú: el respecte i la tolerància a altres races

Verge al Peu de la Creu crema dos falles amb un denominador comú: el respecte i la tolerància a altres races

24 Març 2003

 

Falles del centre Verge al Peu de la Creu.

El centre Verge al Peu de la Creu és l'únic que crea dos falles en la població, encara que tot té una lògica: també és l'únic que combina alumnes d'infantil i primària (que s'ocupen d'una de les falles) i alumnes de secundària (que construïxen la falla major).

Com totes les activitats que se n'ixen del calendari estrictament escolar, les falles són coordinades per les dos caps d'estudis, Monserrat Palop en secundària i Mª Ángeles Matamala en infantil i primària. Precisament és Mª Ángeles, a qui tots coneixen com Nines, qui descobrix el tema comú d'ambdós falles enguany: ‘estan dedicades a la intercultura, al respecte i tolerància cap a les distintes cultures. És la nostra forma de dir sí a la pau i no a la guerra’.

Per a expressar este desig, els 150 alumnes de primària i 75 d'infantil han treballat només el costat positiu, arreplegant en la seua falla aquells aspectes per què hem de ser tolerants amb altres races i altres cultures. En canvi, els 120 alumnes de secundària no s'han limitat a mostrar el costat positiu, sinó que també han inclòs signes de racisme i moviments radicals (una esvàstica nazi presidia el ‘costat fosc’ de la falla), detalls tots ells que quedaven fora de la barca que, qual arca de Noé, arreplegava aquells aspectes humans que valia la pena salvar i deixava fora altres com la intolerància i la falta de respecte.

‘Els alumnes dels mòduls són els únics que no participen directament en la creació de falles’ –seguix aclarint Nines‘encara que ells s'ocupen de fer la xocolatà, en col·laboració amb l'APA, que es repartix a tots els presents després de la cremà de les dos falles’.

Tot això en un ambient de tolerància i col·laboració, com no podia ser d'una altra manera, entre pares, alumnes més xicotets, alumnes majors, professors... i la xaranga de secundària, que no va parar d'animar durant tota la jornada.

La Milotxa construïx la seua falla amb personatges de la pel·lícula Monstruos SA

La Milotxa construïx la seua falla amb personatges de la pel·lícula Monstruos SA

24 Març 2003

 

Falla del col·legi La Milotxa.

Alguna base de fusta, papers de periòdics i bosses del fem han sigut la base de la falla elaborada pel col·legi La Milotxa, que enguany s'ha desmarcat dels altres fent-la girar entorn de la pel·lícula ‘Monstruos SA’. Tot això adornat amb una bona dosi de treball, il·lusió i paciència. ‘Som 155 alumnes i 13 professors’ –explica des de la secretaria del centre Pedro Gómez– ‘i ens ha costat dos setmanes preparar esta falla, això sí que treballant a les vesprades, encara que enguany no ha fet falta quedar-se cap nit com en ocasions anteriors’. Els alumnes de La Milotxa han construït totes les peces de la falla, excepte els retocs finals que han corregut a càrrec dels professors. Per a això han utilitzat periòdics vells i bosses de fem recobert de cola, als que s'ha afegit una capa blanca sobre la qual ja s'ha aplicat la pintura: ‘és un procés divertit per als xicotets i el poden fer pràcticament tot ells. Només en els casos de ninots més grans hem hagut d'afegir una base de fusta i un pal vertical per a subjectar-los i d'això ens hem encarregat els professors’. Dins del bon ambient que presidix les activitats del centre, no podia faltar l'aportació dels pares, que en este cas se centra en el xocolate matinal del divendres 14 de març. A la vesprada, com és de rigor en tots els col·legis de la població, una ‘cremà’ amb abundant participació de pares, mares, alumnes i professors.

El Lluís Vives s'inspira en les recents catàstrofes ecològiques per a crear la seua falla

El Lluís Vives s'inspira en les recents catàstrofes ecològiques per a crear la seua falla

24 Març 2003

 

Cremà de la falla del col·legi Lluis Vives.

Un bell i florit barco de Greenpeace, al costat d'un fosc i atrotinat Prestige, coronaven la falla elaborada pels 230 alumnes i 19 professors del col·legi Lluís Vives. ‘Enguany l'actualitat ha fet que s'imposen els temes ecològics’ –reconeix José Micó, director del col·legi– ‘per això els professors i alumnes ens hem centrat a mostrar eixe mar brut per les catàstrofes i al seu costat eixe món net que ens agradaria tindre’. Ha sigut un treball íntegrament elaborat per alumnes i professors, ja que en el Lluís Vives siga complementen pares i professors com a suport a les distintes activitats especials: ‘en les carnestoltes van ser els pares els que van portar la major part del treball de creació de disfresses i decorades, en falles som els professors els que vam assumir eixe paper’. De forma ordenada, després d'acabar la falla del veí col·legi Jaume I, els alumnes es van concentrar en el pati per a assistir, sobre les quatre de la vesprada, al punt final de les falles en els col·legis... Encara que esta no serà l'última activitat, ja que al final de curs hi haurà més, entre elles el viatge dels alumnes de 6é de Primària, que enguany serà a Madrid.

 

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

24 Març 2003

 

Cremà de la falla del col·legi Jaime I.

El bon ambient que es respira entre pares, mares, professors i alumnes en el col·legi Jaume I pot comprovar-se fàcilment per la quantitat d'activitats extraescolars que mantenen contínuament en marxa. Naturalment, les falles no podien faltar enguany a la seua cita puntual, una cita en què no sols hi ha un monument i una cremà, sinó també la jornada matinal de xocolate amb bunyols, el castell de focs artificials i una exposició que adorna el corredor central del col·legi dies abans de muntar la falla, perquè tots puguen apreciar el treball realitzat amb l'esforç conjunt. ‘Hem participat els 159 alumnes i 15 professors del centre’ –explica Juan Carlos Palmero, director del Jaume I– ‘i la idea amb eixe enorme Prestige partit coronant la falla és alertar sobre qualsevol tipus de catàstrofe que assole el nostre món. Per a subratllar com ens agradaria que fóra la Terra, hem separat els elements positius fora del centre de la falla, així, quan el Prestige es creme, no arrossegarà amb si les plantes, els animals, les flors i totes les coses que hem de protegir’. Una idea senzilla, encara que al final, passades les 15’30 hores del divendres 14 de març, lògicament, tots els elements van cremar, encara que això sí, primer les catàstrofes representades pel Prestige i després la resta d'elements elaborats per tots els alumnes del centre. Com a coronació a l'acte, pares, alumnes i professors van fer el tradicional ronde entorn de les cendres de la falla.

Pujar en globus i donar la volta al món, tot en una sol matí al Bisbe Hervás

Pujar en globus i donar la volta al món, tot en una sol matí al Bisbe Hervás

24 Març 2003

 

Falla del col·legi Bisbe Hervàs.

‘Cada any fem falles o carnestoltes, per a no alterar el ritme normal de les classes; enguany tocava una falla en què han col·laborat els quatre-cents alumnes i els trenta professors del col·legi’. Amb estes paraules resumia José Antonio Bayarri, professor de 5é de valencià, el treball realitzat en el col·legi Bisbe Hervás: una enorme falla que arreplegava les meravelles del món, potser com a homenatge a eixe món tan castigat hui en dia per desastres ecològics i guerres al paréixer inevitables. El matí del divendres 14 de març va ser per als alumnes del Bisbe Hervás tota una festa. Aula per aula van anar eixint al pati per a donar els últims tocs a eixa falla sobre ‘la volta al món’ en la que tots havien posat el seu granit d'arena: els alumnes de 6é curs s'han ocupat de la part central, mentres que la resta han anat creant successives ‘meravelles’ del nostre món, inclosos els alumnes de tres anys d'educació infantil, que també han pintat i decorat part del monument. ‘La idea va sorgir entre tots’ –continua explicant José Antonio Bayarri– ‘primer seleccionem el tema i després cada curs elegix la part de la falla que vol construir. Finalment, la cremem tots junts cap a les quatre de la vesprada. És una festa per a tots’. Una festa que enguany va ser realçada per la presència d'un globus aerostàtic de Bancaixa, ancorat en el pati del col·legi, que va permetre als alumnes pujar de tres en tres per a poder dir orgullosos allò de ‘jo ja he pujat en globus’... si el que els falta és plantar un arbre ho tenen fàcil, perquè este diumenge 30 de març se celebra el Dia de La Costera, allí tindran l'oportunitat de seguir cobrint noves etapes de la seua vida.

Falla Palau-La Torre: ‘ha sigut un exercici molt positiu’

Falla Palau-La Torre: ‘ha sigut un exercici molt positiu’

24 Març 2003

 

Cremà de la falla Palau-La Torre.

Un any més he sigut el representant de la falla Palau la Torre, i puc dir que ha estat un exercici molt positiu. Només començar l´exercici tinguérem candidats per a falleres majors i presidents, cosa que ja feia prou anys que no ocorria, i el mateix dia de Sant Josep es presentaren Verònica, Helena i Sergio. Seguirem cap avant i en juny va ser l'elecció oficial dels 4 representants. Després de passar l´estiu, en el mes d'octubre, va ser la proclamació de les falleres majors i presidents, on es va eixir pel poble per a arreplegar a les nostres falleres majors, tant entrants com eixints, i president Infantil. Només un mes després arribava el nostre casal la sorpresa de l'any, el segon premi de la loteria nacional, una enhorabona per a tots els fallers i la gent del poble, ja que uns quans milers d´euros caigueren per als abonats, que s´ho mereixien per la seua fidelitat durant tants anys. El pròxim acte que va tindre la falla va ser la presentació, un acte molt treballat per un sector de la falla, aconseguint fer una presentació inigualable i d'una qualitat que ja feia anys que la falla no tenia, un acte que es va programar en el casal des del decorat fins al guió dels presentadors de l'acte i mantenidors, també de la falla. Després vingueren els actes de Junta Local Fallera de tots els anys, nit d´albaes, sopar de germanor, exposició del ninot.... Segons la meua oponió el millor acte organitzat per J. L. F. es la cavalcada del ninot, on l'enginy dels fallers es posa a proba. Aquest any la falla Palau la Torre apostà pel cos central del monument que es plantaria en la setmana fallera, un Víking, i per ambient bel·licista regnant en la societat, amb el lema de la carrossa ‘som guerrers però NO A LA GUERRA’ i així poder fer crítica, essència de la cavalcada del ninot. Des de dins de la falla es dissenyaren els vestits que havíem de portar i es va fer una bonica carrossa amb un monumental casc i eines de guerra propi dels bàrbars. Així arribarem a la setmana avans de falles, on es tradició en la falla Palau fer un concurs de paelles no només per als fallers, sinó per a tot el poble, i la veritat es que va haver-hi prou participació. Aquest any donades les dates que va caure la setmana fallera vam començar abans de lo habitual, el dia 14 de març ja tinguérem el pregó per tota la barriada de la falla, on tots s´ho passaren d´allò més be, amb els nostres músics habituals de Sot de Ferrer. I per la nit, després de sopar aquests músics ens acompanyaren una estona per a fer agradable la vela. El dia 15 quedarem tots al casal per a dinar paella, ja que s'esperava un dia prou mogudet. Després de la paella mentre muntaven el parc infantil va vindre l´artista faller per a iniciar la plantà dels 2 monuments, tant el gran com l'infantil. Quan el parc va estar muntat tots començarem a disfrutar fins que es fica a ploure, i haguérem de entrar dins del casal. Però com era el dia dels nostres infantils Helena i Sergio ens obsequiaren amb un got de xocolata, que tan be venia un dia de fred com aqueix. Per la nit soparem i s'amenitza la nit el grup Puçolenc 'Cal Viva' que va ser tot un èxit, després ballarem una estona amb la seua discomòbil. I després la plantà amb mes inconvenients dels habituals per la ploguda d´aquella nit, però va tindre final feliç i la falla va estar plantà el 16 de matí. Amb tota la nit tan moguda com tinguérem, el dia 16 amb molt de fred a la plaça de l´Ajuntament estiguérem, per a arreplegar els premis que ens correpongueren, havent sorpreses, per a variar, que ens desil·lusionaren prou. Després el cansat, sobretot per a les falleres, el passacarrer de la visita de cortesia, i per la nit tinguérem al casal Karaoke, on les promeses de la nostra falla ho passaren molt bé. Arribà el dia 17 dia de descans, però també amb la seua despertà igual que el dia d'abans, el mascletà. La vesprada va ser tranquil·la peró la nit es fallereos s'encarregaren de la nit de play-backs, que tant agraden acabant amb un bonic castell. Ja el dia 18 després de la mascletà tinguérem passacarrer pels carrers del barri de la falla. I de vesprada la tradicional ofrena de flors a la verge. Per la nit la falla volgué obsequiar els fallers amb un sopar i després una bona orquestra 'Carbono 14' a mes a mes un streptease tan masculí com femení. De aqueixa nit volguera destacar la actuació de dita orquestra ja que feia prou anys en la falla que no teníem res similar. Finalment arribem al dia 19 de març, ja tots cansats anàrem a missa, a rendir-li homenatje al patró, i despres l'obligada visita a l'alcalde de Puçol. Ja de nit es cremaren les 2 falles de mans de les falleres majors i presidents de la falla, fent un meravellós espectàcul de pirotècnia. Una vegada cremades les dos falles es torna a començar i es hora de fer balan

Les falles també arriben al col·legi Hispanoamericà

Les falles també arriben al col·legi Hispanoamericà

24 Març 2003

 

Falla del col·legi Hispanoamericà.

Monuments plens de color, força i il·lusió han vestit durant estos dies els corredors de l'American School of València , celebrant un any més les seues activitats falleres. Els alumnes de l'ASV unixen els seus esforços i expressen les seues opinions, inquietuds i preocupacions a través dels seus monuments fallers. Enguany el tema entorn del qual ha girat l'elaboració de les falles ha sigut el mar. Els alumnes han volgut retre homenatge al mar, considerat com molt pròxim tant a la seua cultura com a la seua ciutat. La contaminació de les platges, el desenvolupament urbanístic massiu i desastres tan tràgics com els viscuts este hivern estan deteriorant una cosa tan preat i valuós. Peixos de colors, polps gegants, algues, carrancs, estreles de mar... tot vist des de la perspectiva dels xavals. Sempre conscienciats en la lluita per un món millor.

Més de 1.500 persones han celebrat les Falles en Caxton College

Més de 1.500 persones han celebrat les Falles en Caxton College

24 Març 2003

 

Falla del Caxton College

Caxton College és un col·legi que oferix una educació britànica en un entorn mediterrani. Per això celebra, entre altres, la gran festa fallera en la qual participen la pràctica totalitat dels alumnes del col·legi i a la qual són invitats pares, familiars i amics que no volen perdre's la singular festa. Enguany la celebració va començar amb la Presentació de la Fallera Major i la Cort d'Honor en el Saló d'Actes del col·legi. Posteriorment va tindre lloc l'ofrena a la Verge, seguida per un berenar molt valenciana i l'esperadíssima ‘cremà’. L'ambient faller va començar en el col·legi amb l'elecció de la seua Fallera Major; enguany ha sigut l'alumna de Year 5 (4 de Primària), Vera Giménez; ella ens va contar: ‘Estic molt il·lusionada perquè mai havia sigut Fallera’. El president de la falla és Luis Zayas, company de classe de Vera, qui afirma: ‘M'alegre molt de ser President, ja que l'any passat vaig ser de la Cort i em va agradar molt. A la gent que ve d'altres països a vore les falles els recomanaria que no es perderen cap acte, sobretot la plantà i la cremà, també que visiten les falles grans de València’. Estos dos alumnes van presidir tots els actes i es van esforçar perquè tot isquera bé. Els xiquets de Primària van titular la seua falla ‘La vida en una onada de l'oceà’. Va ser d'una impressionant construcció on es va apreciar una singular crítica sobre la influència negativa que tenen certes actituds de l'home en la conservació i bellesa dels oceans. D'altra banda, els més xicotets del col·legi van construir la falla infantil titulada ‘Visita al món dels contes i rimes infantils’. Borreguets, porquets, vaques, la gallina Turuleta i molts animals més han tingut cabuda en tan original falla. Tant la falla infantil com la de Primària van ser cremades enmig d'una gran expectació davant de l'emocionada mirada de la Fallera Major i la Cort d'Honor i President.

Valoració de les falles 2003 del president de Hostalets, Antonio Ballesteros

Valoració de les falles 2003 del president de Hostalets, Antonio Ballesteros

24 Març 2003

Cremà de la falla Hostalets.

Ara que hem passat el periode faller és hora de fer una valoració objectiva d’aquestes Falles del 2003. Considere que han estat en una línea plena de germanor, unitat, participació i intensitat encommiable. No hem de lamentar, afortunadament, cap incident greu relacionat en la pólvora gràcies a la implicació i concientització dels fallers i falleres, sent conèixedors de l’enduriment llegislatiu actual en aquest tema. Hem viscut aquestes falles en una actitut de compromís i convicció traduïda en el benefici col.lectiu i participatiu de la festa fallera, el que ens permet consol.lidar els fonaments de construcció cultural i social del món faller. Aquestes falles han destacat, entre altres coses, en augmentar eixe grau de reciprocitat i empatía entre el poble i les falles, hem compartit amb gran presència veïnal la majestuositat i colorit dels actes fallers, el que ens indica que el poble cada vegada més s’interesa pel món faller. En definitiva han estat unes falles sincerament molt positives, encara que el dia 15 de març, el dia oficial de la Plantà, vam tindre un xicotet sobresalt amb la pluja, quedant aquesta, afortunadament, com una anècdota. Espere que l’any que bé es desenvolupen en aquest sentit o millor. Desitje seguir fent tots els projectes per engrandir la nostra festa, portar a bon termini altres molts que el temps ens va impedir i sobretot continuar treballant amb tota l’honestitat i el cor d’un bon faller. Ja son 23 anys (més prop del 25 Aniversari) de vida que conferixen a la Falla Hostalets un referent important. Encara que es regix per uns principis rectors la màxima de la Falla Hostalets continuarà siguent el adaptar-se als nous temps donant un total recolçament a qualsevol innovació que es propose en aquest camp. Som un col.lectiu amb una força consolidada i en una varietat amplísima d'edats que ens permet conformar el futur de la Falla amb les generacions venideres, futur també de les Falles a Puçol. Acabe dient que hem demostrat que podem treballar amb germanor tots els fallers per a convertir la festa de les Falles en lo més gran del nostre Poble. Antonio Ballesteros i Moreno President Falla Hostalets

Herminio Trigo exposa les seues pintures a la Casa de Cultura

Herminio Trigo exposa les seues pintures a la Casa de Cultura

24 Març 2003

Herminio Trigo durant l´inauguració.

‘Estàvem molt de temps intentant trobar un buit conjunt per a aconseguir que Herminio Trigo exposara a la nostra Casa de Cultura. Per fi ho hem aconseguit i això demostra el nostre interés a seguir recolzant els artistes locals’. Amb estes paraules donava començament José Mª García, gestor cultural de Puçol, l'acte d'inauguració de l'exposició d'Herminio Trigo en la sala d'exposicions de la Casa de Cultura divendres passat, 21 de març. Encara que natural de Zamora, Herminio viu des de fa vint anys en la nostra població i també ha treballat com a professor de l'institut local, a més d'impartir classes en la Universitat de València. Si bé com a docent la seua loquacitat és irreprotxable, prova d'això la van donar alguns dels seus alumnes a l'assistir a la inauguració, com a autor és una miqueta més parc en paraules ja que, com va confessar en el seu discurs, ‘és més difícil presentar una exposició que fer classes a l'institut’, pel que es va limitar a reclamar menys protagonisme per als autors: ‘que calle el pintor i que parlen els quadros, com va dir Willy Ramos en esta mateixa sala fa uns mesos’. Després de felicitar Herminio i també a Vicent Salvador, per les fotografies que il·lustren el catàleg de l'exposició, Josep Mª Iborra es va lamentar que hi haja gent en este món que vulga passar a la història per destruir en comptes de per la seua labor constructiva, en clara al·lusió a la acabada d'iniciar guerra d'Iraq. En les seues paraules, l'alcalde també va tindre temps per a recordar que coneixia Herminio Trigo de la seua etapa com a regidor de cultura i que la Casa de Cultura manté un ritme de més d'una exposició al mes i que en els últims temps s'ha potenciat el suport als artistes locals ‘pel que és una doble satisfacció inaugurar una exposició de gran qualitat i, a més, d'un artista de Puçol’. L'exposició estarà oberta totes les vesprades dels dies laborables i els festius al matí fins al pròxim 5 d'abril.

Mª Dolores López: 'He complit el meu somni al costat del meu fill en la falla Molí'

Mª Dolores López: 'He complit el meu somni al costat del meu fill en la falla Molí'

24 Març 2003

Cremà de la falla Molí de Vent.

Hola sóc Mª Dolores López Garriga, fallera major de la Falla Molí de Vent. En primer lloc dir que haver pertangut a esta falla i haver presentat m'ha omplit de molta il·lusió i alegria, que des del meu nomenament i fins al dia 19 de març, he viscut sumida i dedicada a la falla, perquè enguany isquera com ho hi havia somiat. Que he passat uns moments de molta emoció, com per exemple la presentació que va ser un acte que mai oblidaré, ja que va ser molt bonic i en el qual comences a ser protagonista d'esta festa fallera. Per a mi esta emoció va ser doble, ja que l'he viscut, al costat del meu fill Cristian Fco. Queral Lopez, com a president infantil, Mónica com a fallera major infantil, i Pepe que ha sigut una meravella de persona. Hi ha altres que m'han agradat molt com el sopar de germanor, este sopar és la trobada de les nostres quatre falles, i de l'harmonia i amistat que existixen entre elles. També tenim la cavalcada, que l'he viscut amb molta alegria, és un acte molt simpàtic en el que participa tot el poble, les falleres majors ens vam disfressar de sirenes i els presidents de neptunos , que eren els motius principals de la falla. L'exposició del ninot, és quan s'exposen tots els ninots que representen a cada falla, també és un acte en què participem les quatre falles, al costat d'eixe acte s'exposen els llibrets dels falles, i he de dir que enguany hem fet un llibret de molta categoria ja que és el 20 aniversari de la nostra falla. Tenim també el dia dels fallers d'honor, este dia els fallers d'honor donen la seua aportació a la nostra falla i se'ls obsequia amb un sopar i un regal. Bueno com abans he dit enguany s'ha complit el 20 aniversari de la nostra falla i hem fet partícip al poble de Puçol amb la festa que vam preparar, en primer lloc vam tindre per als més xicotets el babalà i per als majors una exposició d'Harley i vam fer 800 plats d'olla, també va ser un dia molt agradable. Finalment entrem en la setmana fallera, el dia 15 la plantà, el dia 16 cercaviles i arreplegada de premis, la nostra falla ha tingut el primer a la presentació, primer al llibret i primer al ninot indultat, al monument faller, no se li ha fet justícia, però un altre any serà. Després vam fer la visita de cortesia per totes les falles entregant el nostre llibret i arreplegant el seu. El dia 17 va ser un dia dedicat al casal i fer bunyols per a la gent del carrer. El dia 18 al matí cercaviles i a la vesprada, parell mon va ser un dels dies grans que he viscut amb molta emoció, l'ofrena a la verge, que és un acte preciós i que les falleres majors fan en la capella de l'església, ja per fi arribem al dia 19, al matí vam assistir a la missa de 12, i quan vam eixir tenim una visita a casa del Sr. Alcalde per a felicitar-lo. Per fi arriba el que no volem, però que han de ser així la nit de la crema, la qual es viu molt intensa, amb molta emoció, i ala vegada amb molta alegria, perquè és el final de la festa, però el començar de la següent. Finalment dir, que m'he sentit molt volguda pels membres de la meua falla, que he complit el meu somni al costat del meu fill de ser fallera major i president, i done les gràcies al poble de Puçol, per la seua col·laboració en esta festa fallera i dir-los que he passejat la banda de fallera major amb molt d'orgull i amb molt d'amor pels carrers de Puçol. Una salutació Mª Dolores López Fallera Major 2003.

José García: 'Ha sigut un honor ser el president de Molí en el 20é aniversari'

José García: 'Ha sigut un honor ser el president de Molí en el 20é aniversari'

24 Març 2003

Falleres majors i presidents de Molí.

Hola, sóc José García Moreno, president de la Falla Molí en el present exercici. En primer lloc, dir que ha sigut un any molt important, ja que representar a la falla com a president en el seu vint aniversari ha sigut tot un honor per a mi. Des del 19 de març del 2002, quan vaig ser elegit per a este càrrec, he estat sumit i dedicat al bon funcionament d'esta falla., sempre que les meues obligacions me ho han permés. Des del 19 de març fins a la presentació, que crec que és l'acte més emotiu per a tot faller, hi ha nombrosos actes, tals com el nomenament de les falleres majors, la proclamació i altres. Però és la presentació l'acte clau, ja que es prepara entre tots els fallers, fonamentalment els membres de la junta, que són els que treballen per a portar-lo a cap. Diguem que este acte és elegit pel president i enguany vaig pensar en un castell moro, ja que tant la fallera major com el president infantil i jo som de Sagunt. Va ser una bona idea: ens va acompanyar una comparsa mora que va fer lluir molt l'acte i al final tot això ens ha permés aconseguir el primer premi a la millor presentació fallera. A banda d'este acte hi ha altres molt bonics, com el ‘sopar de germanor’ que, com el seu nom indica, és la unió de les nostres quatre falles en un sopar d'amistat i cordialitat. Hi ha altres actes interessants, com la pinyata o el sopar de fallers d'honor, els quals ens donen la seua aportació i nosaltres els vam obsequiar amb un sopar i un regal. És també un acte d'una gran amistat. Com vos havia comentat al principi, enguany ha sigut el 20é aniversari de la nostra falla, que es va celebrar el 23 de febrer amb actes tals com el Babalà Club per als més xicotets, una concentració de motos Harley per als majors i huit-centes places d'olla per a tot el que volguera. Tenim altres actes, com l'exposició del ninot i la cavalcada, durant la qual enguany els presidents van ser disfressats de Neptú i les falleres majors de sirenes. És, sens dubte, un dia agradable per a tot aquell que vol participar i divertir-se. I, finalment, vam entrar en la setmana fallera, el gran honor d'un president. El dia 15 s'efectua la plantà de la falla, el 16 la primera despertà, amb eixe aire a pólvora, a continuació un cercaviles i a la vesprada l'entrega de premis. Estic molt orgullós, ja que el primer premi de la presentació ha sigut per a nosaltres, així com el premi del ‘llibret’ (que enguany ha sigut de categoria per ser el 20 aniversari) i el premi al ‘ninot indultat’. El dia 17 és un dia de descans, per a disfrutar del nostre casal. Fem bunyols per a tot el que s'acoste. Arriba un dels dies més importants, tant per al president com per a la fallera: un acte molt emotiu, com és l'ofrena a la Mare de Déu al Peu de la Creu, en la qual participa tot el poble de Puçol. Per fi el dia 19, encara que un poc cansat no vols que finalitze este dia, però, clar, cal donar pas al següent. Sant Josep és un dia carregat d'alegria, satisfacció per part de tots. En el nostre cas perquè l'exercici ha sigut molt positiu i estic molt orgullós, junt amb la meua junta, d'haver estat en este aniversari de la falla. La culminació dels actes arriba amb la cremà de la falla infantil i la gran. Vull dir, per a acabar, que em sent molt satisfet, molt content i molt emocionat al mateix temps, i espere haver-ho fet el millor possible, ja que he posat tot l'interés en què açò isca bé. Una salutació. José García Moreno

Rebeca guerrero: 'És inoblidable el moment d'eixir al balcó a ensenyar els premis'

Rebeca guerrero: 'És inoblidable el moment d'eixir al balcó a ensenyar els premis'

24 Març 2003

Falla Picaio infantil.

Hola, sóc Rebeca, fallera major infantil de la falla Picaio, a la qual he representat enguany 2003. Estes falles han sigut les més boniques per a mi, i m'he sentit molt especial. Destacaria el dia de la presentació, que va ser molt bonica, sobretot quan em van llegir la poesia. Tots els actes, fins a la setmana fallera, m'han emocionat molt. Però la setmana fallera és especial. Hi ha hagut molta harmonia entre tots els fallers i orquestres. També és especial el dia de l'ofrena, quan li entregues el ram a la Verge. De l'entrega de premis em quede amb el moment d'eixir al balcó per a ensenyar els premis al nostre poble... A més, el nostre premi no ens el van llevar (sempre és el quart). El dia de la crema de la meua falla vaig plorar al pensar que se m'acabava el regnat i, sobretot, per vore cremar la meua falla. Visca la falla Picaio!! Visca !!! Rebeca Guerrer Rodríguez.

Visca la falla Picaio!

Visca la falla Picaio!

24 Març 2003

President i fallera major de Picaio.

Hola, sóc Carolina Damas Vilanova, la fallera major de la falla Picaio. Bueno, vos vaig a contar un poc com he passat les falles del meu regnat, durant el 2003. He passat les millors falles de la meua vida, tots els actes són molt bonics i per a mi han sigut especialment significatius el dia de l'entrega de premis i l'ofrena de flors, quan li vaig entregar el ram a la Verge. Destacar també els actes finals, del dia de Sant Josep, sobretot la cremà: quan li vaig prendre foc se'm van passar moltes coses pel cap... com que ja s'havia acabat tot en tan sols uns minuts... passàvem de tindre un monument a tindre només cendres... Bueno, m'acomiade de tots els fallers del poble i de la Junta Local Fallera. Visca la Falla Picaio! Carolina Damas Vilanova

La pèrdua de l'horta és el tema central de la falla de la residència de la tercera edat

La pèrdua de l'horta és el tema central de la falla de la residència de la tercera edat

24 Març 2003

 

Autoritats i fallers a la residència.

‘Nadal o l'aniversari de la residència són celebracions que els porten records melancòlics i la participació, encara que és àmplia, no comporta tanta eufòria com les falles, en les quals tots es bolquen per a millorar cada any els actes’. Així resumix Ana Fiorino, la psicòloga de la residència per a la tercera edat, l'interés que desperta esta festa entre tots els interns del centre. Després d'elegir entre tots en una reunió el 8 de gener com s'organitzaven enguany els actes, durant tres mesos els tallers de manualitats se centren a preparar els distints elements de la falla, que enguany s'ha centrat en el canvi entre l'antic i el modern: ‘prenent com a eix una barraca, que al final ha sigut el ninot indultat, hem arreplegat al seu voltant tots eixos canvis que està sofrint l'horta valenciana i que quasi l'està fent desaparéixer’ (explica Lourdes Escribano, TASOC del centre) ‘per a ells és més important el que succeïx al seu voltant que els grans conflictes mundials, perquè són temes que els queden molt lluny’. El resultat ha sigut francament espectacular, sobretot tenint en compte que tots els ‘ninots’ han sigut construïts pels mateixos residents, encara que això sí, amb la col·laboració de tots els treballadors de la residència, ja que es tracta d'una activitat interdisciplinar. Però no s'han limitat a la construcció i ‘cremà’ de la falla, sinó que han organitzat un any més tota una sèrie d'actes entorn de les falles i, com recorda el director de la residència, Ramón Fort, ‘ací tenim també una fallera major i un president elegits per votació popular, càrrecs que enguany han recaigut en Teresa Berenguer, de València, i Valentín Toribio, Del Puig; per a estos dos en el seu primer any en la nostra residència’. Després de la cremà, realitzada el dia 18 a la vesprada, ara tant residents com treballadors tornen als tallers quotidians... encara que no per molt de temps, perquè durant les festes de Sant Joan se celebra l'aniversari de la residència i, com tots els anys, caldrà preparar alguna festa especial per a commemorar-lo.

 

La falla de l'escola de dibuix i pintura vos dóna la benvinguda al món de la lectura

La falla de l'escola de dibuix i pintura vos dóna la benvinguda al món de la lectura

24 Març 2003

 

Falla de l´escola de dibuix i pintura.

 

Des que Fernando Gandia és el professor de l'escola municipal de dibuix i pintura, les activitats per a fomentar la participació de xics i grans no han cessat. Entre elles, un any més, l'escola ens proposa una falla que s'escapa al concepte tradicional. ‘Usem materials reciclatges, sobretot cartons, paper i pintura, però res de plàstics o elements de difícil combustió i tampoc fustes’ (explica Fernando Gandia) ‘a més, tots els elements han sigut dissenyats i pintats pels alumnes de l'escola’. En total han sigut 35 alumnes de 6 a 14 anys els que han elaborat la falla que es va cremar el divendres 14, a les 6’30 vesprada, en el barranc enfront de la Casa de Cultura. La falla portava el lema ‘Benvingut al món de la lectura’, que va ser elegit entre les distintes propostes realitzades pels dos grups d'alumnes. Posteriorment, tots els xics i xiques van dissenyar distints personatges vinculats al món de la literatura per a completar els elements d'esta original falla.

Àngels Desantes, promesa del judo valencià

Àngels Desantes, promesa del judo valencià

24 Març 2003

Àngels Desantes.

 

Ángeles Desantes estudia actualment 1r de batxillerat en Caxton College, té 17 anys i és ja una promesa del judo valencià i espanyol. Practica este esport des dels 6 anys, diu que la divertix molt i que li permet estar en forma. Àngels pertany al Gimnàs Olímpic de Puçol, el seu entrenador és Rovelein Portella, qui també és entrenador en Caxton College. Actualment Ángeles ja té els punts necessaris per a aconseguir el cinturó negre i un ampli palmarés. L'any 2001 va ser campiona Provincial, Autonòmica i del Sector de la categoria sub-17 i va quedar cinquena en el Campionat d'Espanya. Enguany ha competit amb la categoria sub-20 en el Campionat Provincial on va quedar en tercer lloc i en el del Sector, en el que va obtindre el cinqué lloc. De moment Ángeles disfruta amb este esport i se'l pren com un hobby, però no per això deixa de somiar i diu que la faria feliç poder anar a una olimpíada.

Altres