Del 9 al 13 d'agost, Tyrius i Ballant Ballant visitaran les festes de Miajadas

Del 9 al 13 d'agost, Tyrius i Ballant Ballant visitaran les festes de Miajadas

14 Juliol 2003

 

Veïns de Puçol durant un viatge a Miajadas.

Per segon any consecutiu, un grup de veïns de Puçol acudirà a mitjan setembre al poble extremeny de Miajadas, per a compartir amb ells les seues festes populars. Com a correspondència, i dins de les activitats d'agermanament entre ambdós poblacions, un autobús de veïns de Miajadas visitarà Puçol en la primera setmana de setembre, durant les nostres festes.

Va ser en les festes de 1998 quan per primera vegada una representació de miajadenys va estar a Puçol, concretament els components del grup folklòric ''La Dehesilla'' van actuar en el ''Dia de les Comunitats''. Era el primer contacte per a un agermanament que es va concretar durant les falles de 1999, quan es va firmar l'Acta d'agermanament per part dels alcaldes d'ambdós poblacions.

Tres setmanes després, durant la Setmana Santa, per primera vegada un grup de puçolenques visitava la població extremenya. En aquella ocasió van anar dos autobusos carregats de veïns, il·lusió i instruments del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília, que va ser l'encarregat d'interpretar els himnes d'ambdós comunitats durant la protocol·lària firma de l'agermanament en Miajadas.

''Des d'aquell moment hem realitzat de forma regular intercanvis entre distints col·lectius de cada població'' -recorda Manolo Piñol, regidor de festes i agermanaments- ''sempre coincidint amb alguna festivitat, com les falles, setmana santa, la Mare de Déu d'Agost o les nostres festes de setembre: el motiu és que en eixes dates és més fàcil aconseguir que els veïns que treballen puguen demanar permís i que, al ser època de vacacions, els xiquets tampoc tinguen problemes''.

Durant els primers tres anys els viatges de Puçol a Miajadas es van fer sempre coincidint amb la setmana santa, una tradició especialment arrelada en zones extremenyes, però ja l'any passat va ser el mes d'agost l'elegit per a visitar el poble agermanat, coincidint amb les seues festes en què, a més, Josep Mª Iborra va ser-ne el pregoner major.

''L'experiència va ser molt positiva, a pesar de la calor, per això repetim enguany'' -continua explicant el regidor-, ''encara que també han influït les eleccions, ja que en enguany era molt difícil viatjar quan estàvem en plena campanya electoral''.

Serà del 7 al 13 d'agost quan un autobús viatge a les festes miajadenyes, en el seu interior una àmplia representació de dos col·lectius locals: l'associació d'ames de casa Tyrius i l'associació de ball Ballant ballant, a més de distints components de la corporació municipal.

''L'objectiu, com sempre, és seguir estretint els llaços amb el nostre poble agermanat i, per descomptat, disfrutar en les seues festes''. Perquè el que s'ha dit, a disfrutar... encara que això sí, sense oblidar el para-sol: els quaranta graus de mitjana a Extremadura durant l'agost així ho recomanen.

Manolo Piñol, regidor d'agermanaments.

Història de Puçol (2). Segles XV-XX: introducció històrica

Història de Puçol (2). Segles XV-XX: introducció històrica

09 Juliol 2003

 

Arc del Palau, numerat per al seu trasllat.

Passats els segles, el 29 de Gener de 1415, davant de l'escrivà Luís Ferrer i sent aprovat pel romà pontífex, va quedar com a Senyor únic de Puçol el bisbe de València, posseint-lo com a senyoriu fins a 1814, any en què es va erigir com últim Senyor de Puçol l'arquebisbe Fra Joaquín Company Soler, que va morir en 1813. Un any més tard, passen les Corts de Cadis a Madrid, fet que origina que eixe mateix any fóra decretada l'extinció dels Senyorius Territorials, i amb ells el de Puçol.

Cal destacar que durant tots estos anys, fins a l'any 1814, la nostra població va passar per alguns episodis dignes de menció, com el succeït en 1437, quan els jurats de València van prohibir que la gran collita de raïm de les excel·lents vinyes de la localitat arribara a la capital. Per este motiu, els veïns van acudir al rei, qui va ordenar que que nostre raïm tinguera pas lliure.

L'any 1811 va haver-hi en esta localitat invasió francesa procedent de Morvedre (actual Sagunt). En els Hostalets es va entaular una forta batalla; per a evitar que els francesos avançaren cap a València, es van soltar les aigües de les séquies, inundant-se tot.

En 1876 va haver-hi una invasió carlina procedent de Torres Torres. Per a llavors, la nostra vila comptava amb 711 veïns, aconseguint-se la xifra de 3465 per a l'any 1899.

La importància del nostre poble queda reflectida fins a tal punt que podem afirmar que es va contribuir a construir les Torres de Serrans, ja que el catedràtic Sanz i Bermón en el seu text de Geografia afirma que van ser fetes amb 'puçolenca' arena, portada des de la nostra localitat fins a València. A més, en el diccionari de Roque Barcia i Echegaray es llig: 'Puçolenca.-Espècie d'arena que es troba a Puçol i les seues proximitats, i servix per a fer la mescla amb la calç'.

Durant el seu període de formació, Puçol ha comptat amb una sèrie de barriades, com són el barri, el nucli antic, els hostalets, magraners i la zona de la platja.

El barri de Sant Claudi, hui en dia més conegut com El Barri, rep este nom, designat pel sacerdot Marià Va amistar, en honor a les relíquies d'este Sant que va portar de Roma el puçolenc sacerdot Vicente Torres Forner.

El barri temps arrere conegut com a barri de Llevant, és el que circumda l'església, i forma el nucli antic del poble. Es va beneir i va inaugurar el dia 8 de setembre de l'any 1959, dia de la festivitat de la Patrona Canònica de Puçol.

Les primeres construccions de la zona de Magraners, més recents, van ser les cases del 'Pozo de Belda', situades al costat de l'antiga Sendera, posterior camí de Magraners.

La zona d'Hostalets va tindre una gran importància, atés que és el lloc on es van ubicar els coneguts 'messons', hostals que en la seua època van cobrar gran rellevància, a jutjar per la sèrie d'insignes personatges que per allí van passar.

Les primeres edificacions de la platja, daten de 1910. Posteriorment, en 1920, s'inicia la construcció d'una sèrie de cases modestes. Cap A l'any 1966, es calcula que hi havia unes 160 cases, junt amb dos bars amb aparcament, carnisseria, vendes de comestibles i el conegut Estany, on se solaçaven els pescadors.

Tocant a la platja es trobava una extensió de més de dos mil fanecades de marjal (arrossars), que formaven un vistós llençol verd.

La platja compta amb xàrcia d'enllumenat elèctric que es va inaugurar el dimecres, 17 de Juliol de 1957, a les 21 hores. Té una Capilla dedicada a l'Asunción, que es va beneir i va inaugurar el diumenge, 22 de Juny de 1958.

Hi ha una tradició que, sent molt antiga, encara hui seguix vigent: La vespra de la Mare de Déu d'Agost, són molts els que pernocten en les cases o a l'aire lliure, en una nit celebrada amb festa i sarau, seguint un costum molt antic, quan es tenia la superstició que el bany a l'alba valia per una novena.

Com a dades històriques relacionades amb la nostra costa, direm que Jaume II, al Gener de 1303 va concedir a Puçol la mateixa franquícia de Drets Reials que gaudia València; i que Pere II, el 2 de Juliol de 1380, va autoritzar a la vila per a tindre en la seua platja i mar 'Port d'embarcament i desembarcament' de tota classe de gèneres i mercaderies, amb franqueig de drets i gabelas; gràcia i autorització qu

Història de Puçol (1). Segles XIII-XV: introducció històrica

Història de Puçol (1). Segles XIII-XV: introducció històrica

09 Juliol 2003

 

Escut d'Assalid de Gudal.

Encara que molta gent creu que el nostre poble comença la seua història amb Assalid de Gudal, la veritat és que en època de romans ja existien habitants en el que hui és la nostra vila, encara que es tractara únicament d'un xicotet poblat. Este fet queda referendat gràcies a l'existència d'una sèrie de làpides mortuòries que van ser trobades en determinats carrers de la localitat. Consta que el nombre de làpides trobades té fins a quatre unitats; vam transcriure com a exemple de la mateixa la trobada per D. Roque Casañs Esteve junt amb l'investigador D. José Martínez Aloy, denominada Làpida de Romà. Ocupant els voltants del que fins fa uns pocs anys era l'edifici, situat en el carrer Sant Joan, del C. P. Bisbe Hervás, va haver-hi, fins a l'any 1238, una alqueria i unes casetes humils, anomenades l'Alqueria del Puig, batejades amb este nom per la proximitat amb El Puig de Ceba o Enesa (rebatejat posteriorment per Jaume I amb el nom del Puig de Santa Maria). Estes, que en aquell moment pertanyien a un regule àrab de València (home ric i poderós), eren les que amb el temps donarien lloc al naixement de Puçol. Conta la història que, un bon dia, passejava el rei A Jaume pel més tard anomenat camí de França, acompanyat d'un seguici de generals i cavallers mesnaders (militars a sou); al passar enfront de l'alqueria de Puigsol, es van parar a contemplar-la, quan el cavaller de les tropes mesnaderes, anomenat assalid de Gudal, es va acostar al rei i va demanar-li-la, demanda a què este va respondre que l'entregaria tan prompte com conquistara València. Així va ser com, un any més tard (corria l'any 1238), el rei Jaume I el va entregar la població a Gudal, cavaller mesnader de la casa reial, convertint-se este, per tant, en el primer senyor territorial i polític de Puçol (llavors anomenat Alqueria del Puig). Gudal va ser també nomenat general pel rei Jaume I, a causa del gran valor demostrat com a cavaller. Portava en l'escut un sol de gules roig sobre camp daurat. L'alqueria del Puig, amb Assalid de Gudal, va passar a ser Lloc o Lloc, per ell fundat amb el nom de Puigsol, per a distingir-lo del nom dels nostres veïns. Amb el temps, esta denominació, per similitud fonètica, va derivar en Puchol, fins que per eufonia, va acabar pronunciant-se com Pussol; amb el temps es va suprimir una eixe i, passats els anys, va quedar Puçol. També hi ha qui va suggerir com a possible explicació que, com en l'exèrcit de Jaume I havia soldats naturals de Puzoli, municipi de la província italiana Nàpols, antiga colònia de la Campanyia, és molt possible que estos intervingueren en la substitució de la ch per la s al pronunciar (z per al castellà). Pareix que el que justifica la terminació -ol és que l'alqueria que antany va ser el nostre poble, fins que va aconseguir la categoria de Lloc o Lloc, era de poca importància, i, els seus casetes, humils; i el sufix -ol ve a significar cosa pobra o menyspreable. El 9 de Novembre de 1243, el Rei va comprar a Gudal l'Alqueria que un dia li va cedir, pel preu de 18000 sous, i la va entregar el bisbe D. Arnaldo de Peralta, al seu Capítol i al convent de Roncesvalls, com a resposta a una demanda que estos, a manera de justa recompensa pel terciodiezmo que un dia li van proporcionar per a efectuar les seues conquistes, li van sol·licitar. A l'Oest d'estes terres, i situats a un Km aproximadament, destacaven el muntanya Pica-jo i la Costera, formacions que, durant aquells temps (segles XII i XIII) eren espesses selves de matolls i llenyes baixes, esquerpes i escabroses, que les precipitacions van ser erosionant. Segons es llig en els arxius existents, estos contraforts van ser cau de llops, rabosots, gats silvestres, teixons i conills de muntanya, entre altres animals. Conta la llegenda, que, a últims del segle XIX, un caçador va matar, en les proximitats de l'actual barri Hostalets, un llop (potser l'últim) dels que antany poblava aquell bosc de mala herba i llenya baixa que afrontava amb la nostra població. El Dit caçador va presentar el cap del llop en l'ajuntament, rebent cinc pessetes com a premi. Recorda este curiós fet un cant popular que deia: Als primers de Març, va haver-hi notícies formals; van matar un tendre llop davall dels hostals. Una altra de les notes que es coneixen, cita: ‘La dona de Domingo el Serrano, prop dels Hostals va ser mossegada per un llop, que famolenc va baixar de La Costera, a conseqüència de tot això va perdre la mà esquerra’. En aquells temps, existia una gran tolla pantanosa anomenada El Senillar, sèptica, fangosa i poblada de mala herba i brosses silvestres i insectes, que arribava des del mar fins a les proximitats del Camí de França (temps després també conegut com a carretera Travessera, part de la calçada romana Via Aurelia, que arribava des de Roma creuant la co

L’escola d’estiu: aprendre ací sí que és divertit

L’escola d’estiu: aprendre ací sí que és divertit

07 Juliol 2003

 

Alumnes de l'escola d'estiu.

Del 30 de juny al 29 de juliol, 223 alumnes i 16 monitors estan passant l'estiu més divertit en l’‘escola d’estiu’, una activitat ludicoformativa que s'organitza tots els anys des de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament i que en esta edició ha batut els rècords de participació i de nombre d'activitats programades. Agrupats per edats, els xiquets i xiquetes d'educació infantil i ensenyança primària (de 1r a 6é) tenen la possibilitat de disfrutar amb contacontes, esports, tallers, visites guiades i una infinitat d'activitats, totes elles de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. “En les primeres edicions se centralitzava la major part dels tallers i programes en el pati del col·legi públic La Milotxa” –reconeix Dolores Muñoz, l'educadora de serveis socials i directora de l'escola– “però cada any augmentem el nombre d'excursions, visites o tallers en altres llocs i enguany, al tindre projectes específics per a cada grup d'alumnes, segons la seua edat, pràcticament tots els dies hi ha eixides a l'institut, el poliesportiu, la platja o altres poblacions de l'entorn”. En l'acte d'inauguració van estar presents la fins ara regidor d'educació, Dolores Sánchez, i el seu successor en el càrrec, José Vicente Martí, qui a pesar de conéixer l'escola només des de fora, va admetre que “és un dels projectes més atractius, perquè en quant es publiquen les bases s'esgoten les places”. Per la seua experiència en el tema de l'ensenyança, li va ser fàcil trobar una explicació a l'interés per la ‘escola d’estiu’ entre els xics: “porte molts anys de professor i és indubtable que els alumnes aprenen més com millor s'ho passen; l'aspecte lúdic és inseparable del pedagògic”. Però no sols els xiquets estan interessats en esta escola, també per als pares és una alternativa, sobretot per als que treballen durant el mes de juliol, ja que els proporciona possibilitats de descans o de mantindre als seus fills no sols ben atesos, sinó també aprofitant el temps per a desenvolupar noves capacitats i conéixer nous llocs. I no exagerem, perquè els alumnes que enguany participen en esta escola, agrupats segons les seues edats, no sols van a realitzar tallers ja veterans, com el de reciclatge organitzat per l'OMIC, l'hort en l'institut, els decorats per a una representació final, olimpíades, tenyir camisetes, collars, jocs d'aigua, pintar amb mans d'argila, pintar planters o el circuit esportiu, sinó que també van a poder disfrutar d'una variades oferta de visites i excursions: la panificadora, La Costera, el Cabanyal, el monestir del Sant Esperit, el monestir Del Puig, la platja de Puçol, el jardí botànic i el zoo de València... “El que resulta increïble és que tota esta gamma de projectes es puga portar avant amb un pressupost de 3.100 euros, el mateix que destinàvem fa diversos anys” –explica Teresa Roman, la coordinadora de Benestar Social–, “encara que cal tindre en compte que els monitors es contracten en col·laboració amb la Conselleria de Benestar Social i l'Emcorp”.

Acte d'inauguració de l'escola.

Este estiu Puçol disposarà de 112.000 metres quadrats per a instal·lar noves indústries

Este estiu Puçol disposarà de 112.000 metres quadrats per a instal·lar noves indústries

07 Juliol 2003

 

Sector 4: Campo Aníal.

El Pla General de Puçol, aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València el 28 de juny de 1995, arreplegava una àmplia zona de sòl industrial, anomenada sector 4 “Camp Aníbal”. Per a poder desenvolupar-lo es va encarregar a l'empresa pública Gespul el projecte de reparcel·lació, que va ser dissenyat per l'arquitecte Vicente Manuel Ballester Subies i aprovat el 18 d'abril del 2000. La superfície total del sector 4, Camp Aníbal, és de més de 198.000 metres quadrats, dels quals 112.000 formen la superfície destinada a la ubicació de noves indústries i els altres 86.000 metres quadrats són les dotacions públiques, incloent tant jardins, com a àrees de joc, vials i zones d'aparcament. “El sector 4 ha sigut la primera experiència de Gespul en la gestió de sòl industrial” –recorda Valeriano Martínez, gerent de l'empresa–. “Però des que hem assumit no sols la construcció de Vivendes de Protecció Oficial, sinó també distintes obres d'urbanització i gestió la veritat és que els desafiaments no cessen d'arribar: a la urbanització del sector 1, que és la zona residencial situada al costat de l'institut de secundària, hem d'afegir ara el sector 7, que és una zona destinada a serveis enfront del Caxton College, i ja estem treballant en el sector 5, que és la zona residencial en la platja nord... El que s'ha dit, cada nou projecte és un desafiament”. Un desafiament que ve saldant-se amb millores significatives per a la població. En este cas, el nou polígon industrial Camp Anníbal, les obres del qual han sigut realitzades per l'empresa Constructora Hispànica, SA, ha suposat un cost d'urbanització de 4.638.000 euros (aproximadament 41’11 € per metre quadrat), però a canvi s'obtenen quatre illes de cases destinades a instal·lar indústries i generar ocupació en la població. Quatre illes de cases que sumen més 112.000 metres quadrats i que estaran a disposició dels empresaris interessats este mateix estiu, que és la data prevista perquè Constructora Hispànica entregue les obres finalitzades a Gespul.

112.000 metres per a noves indústries.

La rotonda del botànic inclourà una font de benvinguda a Puçol

La rotonda del botànic inclourà una font de benvinguda a Puçol

07 Juliol 2003

 

Obres en la rotonda del botànic.

La planificació urbanística de Puçol continua sent un model a imitar per altres pobles de semblants característiques, per la lògica en què s'organitzen les distintes actuacions de cara a aconseguir un creixement sostingut que permeta mantindre i millorar la qualitat de vida aconseguida en les noves zones residencials. Un exemple d'esta planificació el tenim en l'actuació conjunta del pla parcial Caminàs, la ronda sud, el pas subterrani davall la Renfe i la rotonda del botànic, que donen accés a tota la nova zona sud del nucli urbà. “El projecte global ha sigut desenvolupat al llarg de diversos anys i per distintes empreses” –explica la regidora d'Urbanisme, Inmaculada Arcos–, “però sempre tenint present que calia crear una zona residencial amb àmplies zones verds i carrers de vianants, al mateix temps que facilitar el trànsit rodat creant una ronda que permetera enllaçar la platja amb les urbanitzacions sense necessitat de travessar el nucli urbà, com actualment succeeix”. I este ambiciós projecte està a punt de ser realitat. La urbanització del pla parcial Caminàs no sols ha acabat, sinó que ja és habitual vore cartells anunciant noves promocions de vivendes o inclús les grues començant la seua labor. També la ronda està finalitzada, encara que falta que la constructora entregue l'escull més dur: per a salvar les vies del tren i enllaçar amb l'antiga carretera de Barcelona feia falta un pas subterrani que ja està a punt de ser finalitzat. “La urbanització de la ronda ha sigut realitzada per l'empresa Cesman per un cost de 129.000 euros i està pràcticament finalitzada” –continua la regidor–. “Paral·lelament, l'empresa Lubasa s'ha fet càrrec del condicionament de la rotonda que dóna accés a tota esta nova zona sud del nucli urbà. Esta actuació tindrà un cost entorn de 19.000 euros”. Una vegada finalitzada la rotonda i les seues infraestructures, s'instal·larà en ella una font que serà el punt de benvinguda a la població per a tots aquells que accedisquen per la N-221 des de València o pel Camí La Mar. Una font que se suma a la rotonda situada en l'entrada sud de l'antiga carretera de Barcelona o a l’acabat d'inaugurar “socarrat” situat en l'entrada nord de la mateixa carretera: “és una forma d'aconseguir que les entrades a la nostra població tinguen un bon aspecte i servisquen de benvinguda al visitant, un aspecte que fins ara no havíem cuidat tant”. Però no sols cal cuidar al visitant, també als veïns. Per això, la nova rotonda, coneguda com “del botànic” per estar situada enfront de l'antic camp de futbol, comporta també la inversió de 22.000 euros en l'eliminació de les antigues illetes per a ordenar el trànsit, la remodelació de les voreres en els carrers adjacents, com Sant Antoni, i la creació d'una zona verda i d'oci que circularà paral·lela a l'antiga muralla del jardí botànic... una nova zona que molt ben poguera servir per a organitzar algunes activitats lúdiques durant les pròximes festes populars i patronals en el mes de setembre.

La rotonda inclourà una font.

Guanyadors de la setmana taurina i del concurs de retalladors de Puçol

Guanyadors de la setmana taurina i del concurs de retalladors de Puçol

03 Juliol 2003

 

Trenta participants en el concurs de retalls.

Diumenge 29 de juny.

Vam arribar a l'últim dia de bous de la setmana, en el qual es va celebrar una matinal, en la que trenta aficionats locals es van enfrontar en un renyit concurs de retalls a set vaques de la ramaderia de Jaume Doménech.

Amb la iniciativa presa per l'organització d'este concurs a nivell local, va quedar demostrat que Puçol estarà ben representat en la major part dels concursos de retalls de nivell nacional que se celebren en anys successius.

Van alternar veterans consagrats com Fernando ''Rallat'', ''Mario'', ''Ximo'', ''Xampo'' i ''Rojas'', sense oblidar ''Peño'' i Enrique Castelló (un poc més jóvens), altres que en estos moments ratllen a gran altura en els concursos nacionals com ''Cabra'' i ''Nelet'', i finalment una gran constel·lació de jóvens valors que prompte podrem vore en els concursos com Javi ''Capellans'', ''Fran'', ''Pitu'', ''Joan Pau'', ''Parreta'', ''Chichi'', ''Ximet'', ''Escamilla'', ''Alonso'', ''Rallaet'', ''Pepelillo'', ''Letri'', López, Ernesto, Sergio Sánchez, Fran Mesas, Teo, Giner, ''Garçio'' i ''Panja''.

Tots, sense oblidar-nos de cap, van estar excel·lents, tant en esquivaments, estrets retalls, i inclús en bots amb pica. Però, com en tots els concursos, es va haver de reunir el jurat, per a decidir els finalistes i premiats, va quedar el resultat de la següent manera:

1r Premi: Héctor Santaursula ''Cabra''.

2n Premi: Javier Bosch ''Nelet''.

3r Premi: Joaquín Soriano ''Ximet''.

4t Premi: Antonio García ''Chichi''.

5é Premi: Joan Pau Ferrer ''Rallat''.

6é Premi: Francisco Durbá ''Fran''.

Premi al detall artístic: José García ''Roch de García''.

A la vesprada, i com a colofó a la setmana taurina, li va tocar el torn a la ramaderia de Germà Vidal, de Cabanes. Teclosa, Castella, Coreana, Molinera, Serena, Vividora i Carcelera, van ser les vaques triades pel ramader que, si bé és cert que van complir durant la seua toreig, caldria ressenyar l'absència de molts retalladors que les feren treballar més en els obstacles, tal com havia ocorregut en dies anteriors. Després de les vaques, va ser soltat el bou Careto, exemplar d'imponent presentació que va complir.

Una vegada acabada la setmana, i després de les deliberacions del jurat, el quadre d'honor de ramaders va quedar de la següent manera:

Millor Ramaderia: Hermanos Orero Lecris, de Barraques (Castelló).

Millor vaca: Generala, núm. 59, de Domingo Tárrega ''El Gallo'', de Benicàssim.

Millor bou: Lucero, núm. 22, de Jaume Doménech, d'Almenara.

Millor bou embolat: Valenciano, de Gerardo Gamón, d'Albalat dels Tarongers.

Dins d'este quadre d'honor, caldria situar a l'Associació de Penyes de la Setmana Taurina, presidida per Pepe López i composta per totes les penyes organitzadores (L'Afició, Foc al poble, La Bouera, Les primeres, Arròs amb llebre, La Roxeta de Puçol, Comissió Ildefonso Fierro, Penya Taurina El barri, Comissió 7 de Setembre, Internacional i Comissió Hostalets) ja que sense el seu l'esforç econòmic, i la col·laboració de l'Ajuntament, no podria haver fet realitat esta reeixida setmana, tan desitjada pels aficionats de la localitat. A tots ells, moltes gràcies.

Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

Cabra, Nelet i Ximet van guanyar el concurs.

Setmana Taurina (5): divendres i dissabte, rècord de públic i gran actuació d'Orero Lecris

Setmana Taurina (5): divendres i dissabte, rècord de públic i gran actuació d'Orero Lecris

03 Juliol 2003

 

I el públic ho va reconéixer omplint la plaça.

Divendres 27 de juny. Puntillera, Begoña, Maquinista, Sarita, Taurona, Perseguida i Ventanilla, van ser les vaques, amb les quals va presentar els seus credencials Jaume Doménech, d'Almenara. Potser s'esperava la presència d'alguna vaca com l'Amorosita o Favorita, però no per això, van tindre un comportament bo la resta de les vaques, destacant a la famosa vaca Perseguida, que va complir bé en tots els obstacles, agradant molt al públic assistent. Seguidament es va donar solta el bou Lucero, el qual va tindre un comportament prou bo al llarg de la seua toreig, va destacar en els aparells que és el que pareix que més agrada al públic. Este bou, va resultar ser el guanyador del concurs. Com era divendres, i ja que en el cartell original de la setmana no estava prevista l'actuació del ramader veí Vicente Peris, este dia es va celebrar el desafiament entre tres ramaders, va ser inclòs este ramader. Primerament, i patrocinat per la Penya “Foc al poble” van ser exhibides les caps del ramader local Jaime Bosch “Saliner”. Després de les vaques, va ser embolat el bou Pegaso, va tallar la corda Carlos de la Cruz. Després, patrocinat per la comissió Ildefonso Fierro, li va tocar el torn a la ramaderia de Raimundo Martí, embolà el bou Guardameta, i va tallar la corda Teo Menasalvas. Per a finalitzar la nit, es va exhibir bestiar de Vicente Peris, d’El Puig, patrocinat per la comissió Hostalets. Potser l'embolada del bou Moliner va ser la més lluïda de la nit, a pesar de tindre que lamentar l'estona que va estar el bou embolicat amb la corda i la tenalla, després de tallar-li la corda. Dissabte 28 de juny. Li va tocar el torn al ramader debutant a Puçol, Hermanos Orero Lecris, de Barraques. Potser va ser una de les grates sorpreses de la setmana, pel bon fer de les seues vaques Matraquilla, Novena, Tossuda, Cuatrera, Valenciana, Trianera i, sobretot, la vaca Víbora, que ens va delectar amb una gran actuació tant en la piràmide, com buscant en el banc i en els retalls. Al finalitzar el concurs, va ser declarat el millor ramader de la setmana. A la nit, era esperada l'arribada de la ramaderia navarresa d'Enrique Domínguez Guendolain, de Funes, amb el famós bou Indurain, patrocinat per la Penya “Internacional” (la més nombrosa de les penyes, amb més de noranta components). Després de soltar dos vaques, es va procedir a l'eixida del bou Indurain, exemplar entrat en anys, que va saber cuidar-se molt bé durant la seua actuació, tenint un comportament amb reserves, però fent-se de respectar. Ressenyar l'habilitat que va tindre per a partir dos barrots, en una de les seues envestides. Després s'embolà el bou Perdigón, embolat per Vicente “Cachares”, tallant la corda Javi Bosch “Nelet”. Va completar la nit el ramader Vicente Benavent, de Quatretonda, patrocinat per la comissió “7 de setembre”. Després de la solta de dos bones vaques, va ser embolat el bou Gracioso, va tallar la corda Vicente “Crisma”. Va ser un altre dels bons bous embolats de la setmana. Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

El guanyat va respondre al que esperavem.

Setmana Taurina (4): va arribar la setmana més esperada pels aficionats taurins

Setmana Taurina (4): va arribar la setmana més esperada pels aficionats taurins

03 Juliol 2003

 

Molta participació en l'arena...

Dimarts, 24 de juny. Dia festiu a Puçol (festivitat de Sant Joan Baptista, patró de la població). En un principi, este dia no començava la setmana taurina, però pel fet que el joneguer local Juan Àvila, hauria de complir una correguda de jònecs a Utiel el 29 de juny, es va celebrar en este dia una interessant toreig de dos jònecs de la ramaderia de Marcos Núñez. Ajudat en les labors de brega, per José Luis Ortiz i els aficionats locals Majete, Vicente Peris i Jaime Izquierdo, Juan Àvila va complir una notable actuació, davant de dos jònecs que no li ho van posar fàcil i davant d'un públic entusiasmat que va omplir per primera vegada el recinte taurí. Dimecres, 25 de juny. Sobre les sis de la vesprada va començar el primer dels festejos, referents a l'anomenada Setmana Taurina. Per a este dia, es van córrer caps de La Paloma, de Xaló (Alacant). Cucaracha, Dudosa, Bayoneta, Capitana, Rasposa, Miedosa i Espoleta, van ser les vaques que va portar el ramader alacantí, destacant per la seua labor en els obstacles la vaca Baioneta. També es va soltar el bou Sabroso, del que destacaríem la seua actuació en el banc. A la nit, es va celebrar el primer dels desafiaments que constava de tres vaques i un bou embolat, per cada ramader actuant. En primer lloc, van ser soltades tres vaques d'Alfonso Delgado Benlloch “Juanillo”, de Rafelbunyol i el bou embolat Meón, patrocinat per la Roxeta de Puçol, a què li va tallar la corda amb gran habilitat Verónica Escamilla. En segon lloc, es van córrer caps de Juan Fa't, d'Almenara, patrocinat per la Penya “Bouera”. Destacar la labor de la vaca Víbora. S'embolà després, el bou Religiós, tallant la corda Ramón Besalduch i debutant com a embolador l'aficionat local Jaime Sanchis “Barry”. Dijous 26 de juny. El ramader anunciat era Domingo Tárrega “El Galloo” de Benicàssim. Rondallera, Vinagra, Faraona, Bombillera, Culebra, Generala i Talonera, van ser les encarregades de protagonitzar el dia, destacant la vaca Generala, de pelatge florejat en negre, la qual va estrényer en tots els cites i va tindre un comportament destacadíssim en els aparells, pujant reiteradament a la piràmide, va ser molt aplaudida. Abans de berenar, va eixir el bou Taconero. A la nit, Gerardo Gamón, d'Albalat dels Tarongers, i Germà Vidal, de Cabanes, estos dos patrocinats per “Arròs en llebre” i penya taurina “El Barri” respectivament, van protagonitzar una gran rivalitat quant a bous embolats es referix. En primer lloc s'embolà el bou Valencià, tallant la corda Miguel Ferrer “Pitu”, va rendir a gran nivell davant dels retalladors i aparells, sent a la fi el bou guanyador de la setmana. En segon lloc va ser embolat el bou Capuchino, tallant la corda José Comes. Este bou, serà al finalitzar la setmana un dels destacats per la seua entrega en els cites. Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

...I molt, molt de públic en les grades.

Balanç taurí de Sant Joan 2003

Balanç taurí de Sant Joan 2003

03 Juliol 2003

 

'Encierro' de Sant Joan.

En el mes de Juny i amb l'arribada de la festivitat de Sant Joan, donen començament els festejos taurins a Puçol, enguany, marcats per la imminent celebració de la primera Setmana Taurina Vila de Puçol. Al voltant de les huit i quart del matí del dia 23 de Juny, es va celebrar el tradicional tancament, amb sis banyats de la ramaderia castellonenca de Germà Vidal, els quals van protagonitzar un bonic tancament, ràpid i en bandada, que va resultar entretingut tant per als espectadors com per als corredors. A continuació, van ser desencaixonats els bous Artista i Rumboso, de German Vidal, va destacar pel seu joc el primer, un utrer estirat que va envestir amb certa cobdícia als aficionats que el citaven. A la vesprada, i després de la ja famosíssima baixada de caixons, es va procedir a la desencaixonada de tres banyats. En primer lloc, es va donar solta el bou Saliner, negre mulat xorrat, marcat amb el núm. 22 de la ramaderia gaditana d'Antonio Gavira. Va protagonitzar una bonica eixida de caixó, va acudir bé a les cites en tots els terrenys, encara que es va parar prompte. En segon lloc, va ser desencaixonat el bou marcat amb el núm. 56, de nom Tomatero. Exemplar de sis anys, prou reserves respecte al bou anterior i amb certa tendència a eixir quan el citaven. Va haver de ser nugat per a tancar-lo, fet que va fer que acusara l'esforç i no poguera ser embolat. Finalment, es va soltar el bou Malagueño, marcat amb el núm.5 de Raimundo Martí, de Torás (Castelló), del que destaquem la seua rapidíssima eixida del caixó. Igual que en anys anteriors, este bou va ser patrocinat per la penya L’Afició. La vesprada va continuar amb la solta de vaquetes de Germà Vidal. Abans de sopar, va ser embolada una vaca del mateix ramader, va tallar la corda Vicente Sebastiá “Bola”. A la nit, i amb el patrocini de la Penya L’Afició, s'embolà el bou Naranjito, núm. 30 de Raimundo Martí, tallant la corda David Maroto. A continuació, va ser embolat el bou Sobirà, de Germà Vidal, tallant la corda Vicent Sebastiá “Bola”. En tercer lloc va ser embolat el bou Saliner, de Gavira, tallant la corda José Alcamí. Ressenyar d'este bou, l'espectacular agarrada, afortunadament sense conseqüències greus, a un aficionat de la localitat. Per a finalitzar la vetlada, va ser embolada la vaca Confitera, de German, a la qual, va alliberar del pilar José Antonio Arrue. Totes les embolades del dia van córrer a càrrec de les quadrilles locals de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo, estos dos membres de la Penya L’Afició i de la Comissió 7 de Setembre. No volguera finalitzar esta crònica, sense felicitar la Penya L’Afició, que enguany complix el seu aniversari, i que des de fa diversos anys patrocina en esta festivitat la desencaixonada i embolada de prestigiós bestiar de rogle, sense oblidar el seu bon quefer en el desenvolupament dels festejos taurins a Puçol com a col·laboradors. Informa: Alfonso Àvila.

Desencaixonada de Sant Joan.

Els alumnes del taller prelaboral inunden la plaça de l'Ajuntament d'aigua, sol, colorit i anilines

Els alumnes del taller prelaboral inunden la plaça de l'Ajuntament d'aigua, sol, colorit i anilines

30 Juny 2003

 

Alumnes i polítics durant l'exposició.

 

Probablement el seu siga el nom més llarg per a una activitat local: ''Taller prelaboral i d'habilitats interpersonals per a persones amb necessitats educatives especials''.

Però el seu nom no és, ni de lluny, tan gran com la seua responsabilitat: treballar dia a dia amb els nou alumnes que, per les seues característiques físiques o psíquiques, necessiten una atenció personalitzada de cara a la seua integració en la vida quotidiana del municipi.

Alfredo Carlos Torres és el terapeuta que treballa tres matins a la setmana amb estos nou jóvens, en un aula de la Casa de Cultura: ''ens reunim els dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 13 hores, durant els nou mesos del curs escolar. Ara finalitzem el curs, però ja tenim el compromís de l'Ajuntament per a començar de nou el 15 de setembre''.

I per a finalitzar el curs, Alfredo i els seus xics no han tingut millor idea que muntar un taller, encara que el seu més s'acosta a una ''performance'' o qualsevol altra manifestació artística d'última fornada: un dibuix d'un sol fet en la plaça Joan de Ribera, enfront de l'edifici de l'Ajuntament, a base de botelles grans d'aigua tintades amb anilines de distints colors. Des de les 10 a les 20 hores del divendres, 27 de juny, la plaça de l'Ajuntament s'ha omplit de color, de llum... i dels amics i familiars, que no han dubtat d'acostar-se a comprovar els progressos dels alumnes.

''La idea no és absolutament original, ja que està inspirada en 'El Sud', una obra presentada per la Universitat Jaume I en la Fira del Reciclatge de Castelló'' -continua explicant Alfredo-. ''Però per als objectius del taller ha funcionat a la perfecció, ja que els xics han hagut de treballar en equip, tant en la planificació, sol·licitant els permisos per a muntar el taller, com després preparant els materials i, finalment, realitzant la col·locació de les botelles seguint el disseny establit''.

L'èxit d'esta activitat de fi de curs va ser comprovat ''in situ'' per l'alcalde i diversos regidors de la nova corporació, satisfets pel bon funcionament d'este taller prelaboral, un dels projectes més veterans que manté en marxa l'Àrea de Benestar Social, a pesar de la cada vegada més alarmant falta de subvencions per part de la Generalitat Valenciana.

El treball en equip i la capacitat d'establir relacions interpersonals, potenciant amb això les habilitats socials. Uns objectius que quasi, quasi es corresponen amb eixe nom tan llarg que té el taller... i és que en ocasions no cal acudir a ressonants denominacions per a explicar, senzillament, que el que es realitza és una labor educativa amb nou jóvens de la població que necessiten un tracte especial.

En el fons, el mateix que ens agrada a tots: que ens cuiden i ens ajuden amb tot l'afecte del món.

Alfredo Carlos Torres.

Setmana Taurina (2): dimecres, Verónica Escamilla va tallar la corda al primer bou embolat

Setmana Taurina (2): dimecres, Verónica Escamilla va tallar la corda al primer bou embolat

30 Juny 2003

 

Rodador, un ofici perillós.

En este primer Concurs de Ramaderies l'organització ha intentat cuidar tots els detalls i garantir, en la mesura que es puga la imparcialitat del jurat. Per a això, cada vesprada participen set vaques i un bou, encara que només puntuen les sis millors vaques. De la puntuació s'ocupen quatre experts aficionats que no pertanyen a cap de les penyes que organitzen la setmana, evitant amb això crear qualsevol suspicàcia respecte als punts atorgats a cada animal. La primera ramaderia a concursar va ser La Paloma, de Xaló (Alacant), el propietari de la qual és Ángel Guardiola. El seu bestiar estava precedit d'una notable fama, guanyada a través de les seues actuacions a Museros, Vall d’Uixó i Bétera. Els noms de les vaques participants eren Cucaracha, Dudosa, Bayoneta, Rasposa, Capitana, Miedosa i Espoleta, mentres que el bou atenia al nom de Saborós. A destacar la bona actuació de les vaques Baioneta, Miedosa i, sobretot, Espoleta. Esta última va ser la millor de la vesprada, ja que va pujar en diverses ocasions a la piràmide, buscant als aficionats i emportant-se les ovacions dels aproximadament 3.500 espectadors que van acudir en esta primera jornada. Del bou Sabroso destacar el seu bon fer i la forma de treballar, encara que, tal vegada per la calor, va parar en moltes ocasions. A pesar de tot, va cridar l'atenció la bona presentació en general dels animals. L'anècdota de la vesprada la va posar la vaca Miedosa, que va agarrar a l'aficionat local Rafael Piñol. En una ràpida i afortunada intervenció, la gent que hi havia al voltant es va abalançar sobre Miedosa, i va aconseguir immobilitzar-la i evitar així que continuara envestint el jove. A la nit va haver-hi més públic, uns 4.500 espectadors, que van assistir entusiasmats al desafiament entre Alfonso Delgado, de Rafelbunyol, i Juan Faet, d'Almenara, estos dos presentant tres vaquetes i un bou. Cal assenyalar que les sessions nocturnes són patrocinades per les distintes penyes de l'associació, encara que en el cas d'Alfonso Delgado són uns grans aficionats els patrocinadors: la família Escamilla-Moyá. Van començar les vaquetes d'Alfonso Delgado, que van donar bon joc, encara que eren quelcom jóvens per a la quantitat d'aficionats. Al bou embolat, de nom Meón, li va tallar la corda l'aficionada local Verónica Escamilla, qui va realitzar una ràpida i espectacular actuació. Els emboladors van ser Ximo i Xato. A continuació van córrer les vaquetes de Juan Faet, patrocinades per la Penya Bouera. Entre elles cal destacar l'actuació de Naranjita i, sobretot, de Víbora. Un castell de focs artificials xinesos va posar la nota de color abans de la segona embolada. Després de la pólvora, el bou Religioso va ser embolat per Jaume Sanchis “Barry”, ajudat per diversos membres de la penya. El tall de la corda va córrer a càrrec de Ramón Besalduch, també membre de la penya, que va saber eixir airós d'una faena amb molta dificultat, ja que en la seua connexió en baixar del camió, el bou va moure el pilar. L'anècdota de la nit la va posar Víbora, que va botar el banc en diverses ocasions, i va posar en més d’un compromís als aficionats allí pujats. (Consulta totes les cròniques de la Setmana Taurina fent click en la secció 'NOTÍCIES'.)

Objectiu: pujar les vaques a la piràmide.

Setmana Taurina (3): dijous va defraudar 'El gallo', però va entusiasmar la 'Generala'

Setmana Taurina (3): dijous va defraudar 'El gallo', però va entusiasmar la 'Generala'

30 Juny 2003

 

Les penyes han organitzat la setmana.

Els 3.000 aficionats que es van donar cita la calorosa vesprada del dijous per a disfrutar amb el bestiar de Domingo Tárrega ''El gallo'' van eixir en general defraudats.

''El gallo'' va portar al concurs de Puçol vaques amb nom, com Rondallera, Vinagra, Faraona, Bombillera, Culebra, Generala i Talonera. Són les mateixes vaques que aniran a les places més importants este estiu, com a Vall d'Uixó a l'agost o Segorbe al setembre. No obstant, no van convéncer els aficionats.

L'única cosa destacable de la vesprada va ser la vaca Generala, que va treballar tant el banc, com l'entaulat i les piràmides. Ha sigut sens dubte la millor vaca que s'ha pogut vore fins ara en el concurs. Al seu costat, va defraudar, i molt, el bou Taconero, que venia precedit d'una fama i havia creat una gran expectació.

En la seua defensa, el ramader Domingo Tárrega va al·legar que gran part de la culpa era dels rodadors, perquè no van saber treballar bé els obstacles. Com cada un té dret a tindre la seua pròpia opinió, queda exposada la queixa de ''El gallo''.

El desafiament nocturn entre Gerardo Gamón, d'Albalat dels Tarongers, i German Vidal, de Cabanes, va ser seguit per 3.500 espectadors. La vetlada estava patrocinada per la Penya Arrós en Llebre i la Penya Taurina El Barri, i tant Gamón com Vidal van soltar unes vaquetes que van fer molt entretinguda la nit, per la seua gran mobilitat i la vivor de la seua actuació.

Les dos embolades de la nit van anar a càrrec de Fernando Ferrer ''El rallat'' i Juanjo Bayarri. Al primer d'ells, Valencià, li va tallar la corda Miguel Ferrer ''El rallat'' i va eixir a la cua Salvador Ferrer ''Marsaga''. Va ser difícil de tallar, perquè el bou havia guanyat uns centímetres de corda en el pilar, el que li permetia moure's molt i amb perill. Valencià és un bou que venia precedit d'una merescuda fama per la seua excel·lent actuació fa dos anys ací mateix, a Puçol.

El segon bou responia al nom de Capuchino i l'encarregat de tallar-li corda va ser José Comes, membre de la Penya Taurina El Barri, isqué a la cua Pepe Buigues. Igual que en l'anterior cas, va ser una corda difícil de tallar, encara que la gran habilitat i experiència de Comes li va fer eixir triomfant de l'envit.

L'anècdota de la nit va córrer precisament a càrrec d'este bou, que és fill del mític Capuchino de Carlos Doménech, de Teulada (Alacant), ja que en els últims instants de la seua actuació es va gitar en repetides ocasions en l'arena, sens dubte per la calor i l'esgotament.

(consulta totes les cròniques de la setmana taurina fent click en la secció 'NOTÍCIES'.)

Desafiament nocturn: bou i rodador.

Dotze hores de tenis... i de ping-pong, i de parxís, i de frontenis, i de trivial, i de piscina, i...

Dotze hores de tenis... i de ping-pong, i de parxís, i de frontenis, i de trivial, i de piscina, i...

30 Juny 2003

 

Carlos Romero buscant el tresor.

Partides de ping-pong, parxís, esmorzar, frontenis, trivial, dinar, recerca del tresor, banys gratis en la piscina, berenar i, per descomptat, tenis. Estos són els al·licients de la 13a edició de les ''Dotze hores de tenis'', organitzades pel Club de Tenis Puçol el dissabte, 28 de juny, de 9 a 21 hores, en el Poliesportiu Municipal.

''Hi ha previstos 180 partits de tenis, cada un d'ells de vint minuts, però mentres arriba el torn de tornar a les pistes, els 126 alumnes inscrits van participant en les activitats alternatives, sobretot la piscina, a la que es pot accedir utilitzant com a entrada la camiseta commemorativa d'estes dotze hores de tenis''. Les paraules del gestor esportiu, Fernando Torres, aclarixen en alguna mesura el perquè de l'èxit d'estes jornades que se celebren des del 1991, ''encara que en aquella ocasió només va haver-hi 45 participants i en l'actualitat el club compta amb 350 socis, a més dels 150 alumnes de l'escola''.

I és que a Puçol el tenis és un exemple de simbiosi perfecta entre club i escola: el club gestiona l'escola, sent els seus socis els que impartixen les classes i, paral·lelament, usa les instal·lacions municipals per a les competicions, al mateix temps que prepara alumnes que després són captats com a jugadors del club per a assistir a distints tornejos.

''Actualment ens ocupem huit professors de fer les classes als 150 alumnes: Eliseo, Pilar, Fernando, Vicente, Manu, Alejandro, José Miguel i jo mateix'' -explica Carlos Romero, qui ja porta catorze anys lligat al tenis a Puçol i ha recorregut tots els escalafons en l'escola i el club- ''i la majoria de nosaltres vam començar com a alumnes en l'escola, després vam passar a competir amb el club i ara som monitors dels que comencen''.

La bona relació entre els socis es manifesta també en activitats socials com este comiat de curs que, a través de dotze hores de convivència, permet als participants demostrar les seues habilitats no sols en el tenis, sinó en altres esports amb certa similitud (com el ping-pong o el frontenis) i inclús en alguns que poc han de vore (com el trivial o la recerca del tresor).

''Precisament eixa recerca és una de les activitats més esperades pels participants'' -prosseguix Carlos Romero, que ha sigut l'encarregat de dissenyar les proves- ''no pel premi en si, que és una bossa de llepolies, sinó pel desafiament que suposa buscar i resoldre les pistes, per a després desxifrar l'enigma final''.

La jornada del dissabte comença a les 9 del matí, dividint als participants en quatre equips amb distints colors. Tots reben la seua camiseta (fonamental per a poder entrar gratis a la piscina) i comencen les activitats, prenent com a referència els partits de tenis, sempre entre competidors de distints grups però d'un mateix nivell. A migdia s'organitza un dinar conjunta en el bar del Poliesportiu i, per a ajudar a passar la digestió, una bona sessió de parxís i trivial, això sí a l'ombra dels arbres. Quan baixa el sol es reinicien els campionats i les activitats paral·leles... i així fins a les 9 de la nit, que es realitza una massiva entrega de trofeus, tant als guanyadors de cada activitat com a l'equip que ha resultat vencedor global de la jornada.

''Finalment, vam recordar als xics i xiques que no s'obliden d'inscriure's el pròxim setembre per al nou curs de l'escola de tenis... I ací acaba tot per a ells, però no per a nosaltres, que hem d'arreplegar tot el material de les proves esportives i deixar les pistes en perfecte estat, el que com a mínim ens suposa una horeta més''.

Campionat de ping-pong.

Els regidors de l'equip de govern ja coneixen quines són les seues delegacions específiques

Els regidors de l'equip de govern ja coneixen quines són les seues delegacions específiques

30 Juny 2003

 

Begoña Fernández.

El 30 de juny era la data elegida per al ple en el que s'havien de fer públiques les distintes delegacions assignades als regidors que formen l'equip de govern. No obstant, no ha fet falta esperar fins a eixa data.

Els resultats electorals, que han atorgat al PSOE huit regidors i les votacions del 14 de juny, en el ple d'investidura, on Josep Mª Iborra va ser reelegit alcalde amb els vots del seu partit, han donat pas a una ràpida roda de consultes i en menys d'una setmana cada regidor ha pogut conéixer quines són les seues delegacions específiques.

Així, el passat 20 de juny, per mitjà de la Resolució d'Alcaldia 1375 / 2003, l'alcalde anomenava les distintes delegacions que tindran els regidors de l'equip de govern, que són les següents.

JOSEP Mª IBORRA assumix directament des d'alcaldia dos àrees: policia local i mitjans de comunicació i informació.

IMMACULADA ARCOS manté les delegacions d'urbanisme i obres d'urbanització, i a elles se sumen medi ambient i relacions amb les urbanitzacions i la platja.

DOLORES SÁNCHEZ repetix la major part de les delegacions de l'anterior legislatura: dona, patrimoni, hisenda, personal i contractació.

MANUEL MARTÍNEZ PIÑOL també repetix la major part de delegacions: trànsit i transport urbà, protecció civil, infraestructures agràries i festes; a les quals cal afegir-ne dos noves: mercat i festejos taurins.

JOSÉ VICENTE MARTÍ, nouvingut al càrrec, debuta amb tres delegacions de pes: cultura, educació i esports.

BEGOÑA FERNÁNDEZ serà l'encarregada de serveis socials, joventut, promoció econòmica i ocupació i tot l'entramat associatiu, agrupat davall la denominació de participació ciutadana.

PEPA CONESA s'ocuparà de la revitalització del nucli antic, agricultura, consum i tercera edat. Precisament els actes de Sant Joan li han permés conéixer de primera mà les necessitats i sol·licituds dels distints col·lectius de jubilats i pensionistes de la població.

Finalment, JUAN JOSÉ BROSETA assumix l'enllumenat públic, els residus sòlids urbans, parcs i jardins, neteja viària, obres i serveis, aigües potables i clavegueram, i els projectes a desenvolupar en la finca municipal La Costera.

José Vicente Martí.

I en el dia de Sant Joan un miler de iaiets es va deixar portar a l'hort

I en el dia de Sant Joan un miler de iaiets es va deixar portar a l'hort

30 Juny 2003

 

Parlaren Joaquín Esteve i Josep Mª Iborra.

Si Fermina Merlo era la protagonista indiscutible en l'acte que obria les celebracions de Sant Joan, la tercera edat en el seu conjunt era l'invitat d'honor al dinar de germandat organitzada i patrocinada per l'Ajuntament.

En esta edició va haver-hi dos novetats respecte als últims anys: la dinar era a El Puig i en un local tan prestigiós com l'Hort de Santa Maria. Potser estes bases van ser les que més van influir per a apujar el nombre de comensals, habitualment situat entorn de 800, fins al miler que es va aconseguir en esta ocasió el que, unit a les altes temperatures, va obligar a l'organització a prendre una decisió inèdita: ocupar dos salons distints dins del recinte, per a evitar que cap grup estiguera al sol i aconseguir que el dinar fóra recordada pel que és, una festa, no per les condicions climatològiques en les quals es va desenvolupar.

''Durant estos anys hem estat fent una política dirigida a les persones, d'ací que la nostra preocupació fonamental siga el vostre benestar'' -va subratllar l'alcalde, Josep Mª Iborra, durant el seu discurs d'obertura-. ''Federico Caro ha sigut un gran regidor de la tercera edat, però Pepa Conesa té moltes ganes i experiència en el tracte amb amplis grups, per la qual cosa segur que serà una altra gran regidora per a vosaltres. A més, ara tenim la Casa de Cultura, l'Espai Social La Barraca i l'Espai Social dels Majors, tres locals que hem d'omplir d'activitats treballant conjuntament els polítics i el Consell Municipal dels Majors''.

En el seu discurs també va tindre paraules per a la Generalitat Valenciana, de la qual seguixen esperant suport econòmic per a programar activitats de la tercera edat en el nou Espai Social, que ha sigut finançat íntegrament per l'Ajuntament.

Precisament de l'organització d'activitats en eixe nou local va parlar Joaquín Esteve, com a president del Consell Municipal dels Majors, i ho va fer per a recordar que és una obligació de tots els majors de Puçol respondre com es mereix ''a l'esforç realitzat per a dotar-nos d'unes instal·lacions de primera línia, per això hem de procurar que siga un local de tots i per a tots i multiplicar el profit que actualment li estem traient''.

Encara que si de profit es tracta, sens dubte ''bon profit'' van traure tots els comensals presents a l'apetitós menú oferit per a l'ocasió, regat amb abundant beguda i finalitzat amb un toc de distinció: l'obsequi que cada any l'Ajuntament realitza a tots els assistents al dinar.

La resta ja va ser únicament treball per als cinc conductors d'Autocares Luz, l'empresa encarregada de tornar als participants a Puçol. Encara que no tots estaven interessats a tornar a casa: per a més d'un la vesprada no havia fet més que començar i la festa va continuar amb música i ball en... efectivament, en l'Espai Social dels Majors.

Més de mil comensals en l'Hort Santa María.

 

Fermina Merlo: els seus 95 anys bé mereixen un homenatge en el dia de la tercera edat

Fermina Merlo: els seus 95 anys bé mereixen un homenatge en el dia de la tercera edat

30 Juny 2003

 

Homenatge a Fermina Merlo.

Sant Joan, que és festa local a Puçol, és la data elegida des de fa més de vint anys per a homenatjar als majors de la població: representants de la corporació local i dels clubs de jubilats i pensionistes visiten a la persona de més edat i li entreguen una placa commemorativa, com a símbol d'un dels col·lectius més importants de la població. Tot això acompanyats per l'escola de ''tabal i dolçaina'', a més de la policia local (imprescindible per a regular el trànsit) i del traquer (també la pólvora és imprescindible en qualsevol celebració en terres mediterrànies).

Enguany dos han sigut les novetats de l'acte: en primer lloc, la comitiva no ha partit de l'Ajuntament, sinó de la Casa de Cultura. En segon lloc, no era una visita a un domicili particular, sinó a la Residència de la Tercera Edat, perquè és allí on viu Fermina Merlo de Diego, una terolana de 95 i anys i moltes ganes de viure, que este dimarts, 24 de juny, rebia amb alegria i desimboltura la visita de l'àmplia comitiva.

''Moltes gràcies per esta placa. I gràcies a tots per vindre. Estic segura que, com diu l'alcalde, tots els majors es mereixen este premi... però com jo no''. Fermina, nascuda el 8 d'octubre de 1908 i allotjada en la residència des de l'any 2000, amb estes enginyoses paraules deixava clara la seua alegria i la seua intenció de compartir la festa amb els seus companys de residència: ''que no pugen les flors a la meua habituació, deixeu-les ací baix, perquè les vegen tots''.

En representació de l'àmplia comitiva d'homenatge va parlar l'alcalde, Josep Mª Iborra, qui després d'entregar-li la placa commemorativa va recordar que esta visita, en els més de vint anys que ve realitzant-se per iniciativa de l'Ajuntament de Puçol, ''és una forma d'agrair als majors l'esforç que han realitzat al llarg de la seua vida i de reconéixer la seua trajectòria. A més, com sabeu, la jornada es completa amb un dinar per a la tercera edat que en enguany, per primera vegada, se celebra en l'Hort de Santa Maria del Puig i hem batut el rècord d'inscrits, amb un miler de participants''.

Precisament al començar el dinar va ser presentada oficialment la nova regidor de la tercera edat, Pepa Conesa, qui s'enfronta, segons la seua confessió, al difícil repte de superar el llistó deixat pel seu antecessor, Federico Caro, qui compta entre els seus grans èxits amb la creació del Consell Municipal de la tercera edat i la inauguració de l'Espai Social dels Majors: ''des que l'alcalde va realitzar la primera consulta entre els regidors jo tenia clar que volia agricultura i tercera edat, esta última perquè he passat 18 anys cuidant a ma mare en una cadira de rodes i és un tema que sempre m'ha preocupat''.

En el seu primer dia d'activitat, ja que la resolució d'alcaldia amb la seua designació es va produir el 20 de juny, encara que el ple del seu nomenament no se celebra fins al 30 de juny, Pepa va reconéixer la seua sorpresa per la tremenda vitalitat de persones com Fermina Merlo, capaç de fer riure a tots els presents amb les seues idees, al mateix temps que la seua satisfacció per la massiva presència de jubilats i pensionistes en el dinar-homenatge, sense deixar de reconéixer que en realitat el desafiament començarà al juliol, amb la programació d'activitats per a el acabat d'inaugurar espai Social dels Majors: ''és cert que hi ha diferents criteris a l'hora d'organitzar els serveis i programes que han d'emportar-se avant, però açò succeïx sempre que s'ajunten diverses persones i ací estem parlant dels tres clubs de jubilats i pensionistes de Puçol, que compartixen un local i, per tant, han d'aprendre a compartir les seues inquietuds i necessitats. Però amb bona voluntat segur que eixirem endavant''.

Pepa Conesa, regidora de la tercera edat.

Informació, consultes, protecció jurídica, indemnitzacions... Consumidor saps què és l'OMIC?

Informació, consultes, protecció jurídica, indemnitzacions... Consumidor saps què és l'OMIC?

30 Juny 2003

 

Consumidors som tots: des de xicotets...

La protecció dels consumidors i usuaris és un principi bàsic de la Constitució Espanyola que en el seu article 51 imposa als poders públics l'obligació de: 1. garantir la defensa dels consumidors i usuaris 2. protegir amb procediments eficaços de seguretat la salut i legítims interessos econòmics 3. promoure la informació i educació dels consumidors i usuaris 4. fomentar l'associacionisme de consumidors. Este article se desenvolupament per la Llei 26/84 General per a la defensa de consumidors i usuaris i per la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1987 d'Estatut de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana i són: 1. Dret a la protecció de la seua salut i seguretat: els béns i serveis a disposició del consumidor i/o usuari no han de suposar un perill per a la seua la salut o seguretat. 2. Dret a la protecció d'interessos econòmics i socials: dret que ostenta l'adquirent de productes i/o serveis a contractar en condicions equitatives amb l'empresari (exemple: l'entrega de factures o rebuts clars). 3. Dret a una informació correcta, a l'educació i formació: el consumidor té dret a una informació veraç i objectiva sobre les característiques essencials dels productes i/o serveis a fi de que el consumidor gaudi de llibertat i racionalitat en l'adquisició de béns i serveis. 4. Dret a la representació, consulta i participació: fomentar la creació d'associacions de consumidors, les quals tenen dret a participar i ser consultades en els procediments d'elaboració de disposicions en matèria de consum. 5. Dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica per part dels poders públics en situacions d'inferioritat, subordinació i indefensió: els òrgans de les aministracions públiques competents adoptaran les mesures oportunes per a evitar o suplir les situacions d'inferioritat, subordinació i indefensió del consumidor. 6. Dret a la indemnització o reparació de danys o perjuís sofrits: el consumidor té dret a la reparació i indemnització pels danys sofrits. Per a això, el consumidor haurà d'efectuar una reclamació en els termes establits en la llei. El 27 de maig, en la seu de la Mancomunitat l’Horta Nord es va celebrar una Jornada “ELS DRETS DEL CONSUMIDOR. EL CONSUMIDOR RESPONSABLE” durant la qual la ponent SRA Mª José López Roges – Cap de la Secció Formació en Matèria de Consum de la Conselleria d'Innovació i Competitivitat, va exposar als assistents, d'una manera molt amé i formatiu, la importància que, en l'actual societat de consum, els consumidors estiguem informats i coneguem els nostres drets per a poder així exercitar-los. A l'acte van assistir consumidors/es de tota la Mancomunitat l´Horta Nord, entre ells també de Puçol, que van manifestar el seu interés a participar en altres jornades d'informació que s'efectuen en matèria de Consum. Recorden: CONSUMIDORS SOM TOTS. CONEGUEN I EXERCISQUEN ELS SEUS DRETS. HORARI D'ATENCIÓ DE L'OFICINA D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR (OMIC) A PUÇOL: DIMECRES D'11:00 A 15 HORES.

...Fins la tercera edat.

Història de Puçol (0): una documentació de tres mil·lennis, un treball de tres anys

Història de Puçol (0): una documentació de tres mil·lennis, un treball de tres anys

30 Juny 2003

 

L'esglèsia i el Palau Arquebisbal.

Amb l'entrada del tercer mil·lenni des de l'Ajuntament de Puçol es planteja una nova forma d'enfocar els tradicionals ''llibrets'' de les festes populars i patronals. Ja que des del Departament de Festes s'assumix el cost d'editar un llibre, l'objectiu és aconseguir un llibre que puga ser útil no sols a l'hora d'informar del programa d'actes, sinó també per a tots aquells ciutadans que esperen una miqueta més d'esta publicació.

Amb esta premissa, són els festers de cada any els encarregats de buscar informació sobre la història de Puçol: a vegades documents inèdits, en ocasions fotos o gràfics sorprenents, i sempre, com a mínim, un esforç continuat per localitzar xicotetes peces que servisquen per a completar eixe enorme mosaic que és la història del nostre poble.

Durant estos tres anys la informació recopilada per cada grup de festers s'ha anat publicant en el corresponent llibre de festes, en una secció específica destinada a recuperar la nostra història.

Una vegada coberta eixa etapa, amb els articles recopilats en paper, ara des del Departament de Comunicació (que ha sigut l'encarregat de dissenyar eixos llibres de festes amb articles històrics) es planteja una nova proposta per a rendibilitzar eixe esforç invertit a localitzar textos i fotos sobre Puçol: reordenar eixos articles per orde cronològic i presentar-los a través de la pàgina web.

El plantejament és senzill: es tracta de classificar els distints articles en funció de la primera data a què fa referència el tema tractat (no cal oblidar que en ocasions les dades aportades sobre un tema arriben fins als nostres dies), a vegades inclús refonent el text de distints articles en un sol, a això se li afig les il·lustracions disponibles (encara que no cal oblidar que la fotografia és un invent de finals del segle XIX) i, finalment, es publica de forma cronològica.

En principi anem a publicar dos articles setmanals, basant-nos en els textos elaborats pels festers del 2001 i 2002. Una vegada finalitzada esta primera fase, allà pel mes d'octubre, es publicaran els articles corresponents als festers de 2003.

Com la resta de notícies que es publiquen cada setmana en la pàgina web, estes romandran dos setmanes disponibles en la secció ''Notícies'', però després podran ser recuperades tant a través del ''Arxiu de notícies publicades'' com utilitzant el ''Buscador de la web'' i introduint com a paraules claus ''Història de Puçol''.

Després d'incorporar els plans del terme municipal i les distintes zones, després de posar en marxa un del carrer interactiu i després de realitzar un seguiment detallat de temes com les eleccions municipals o la setmana taurina, la publicació d'esta ''Història de Puçol'' ve a aportar un valor afegit a una pàgina web que va nàixer amb vocació de servei al ciutadà i que amb este palmito d'ofertes amplia la informació d'actualitat amb una miqueta més difícil d'aconseguir: la documentació històrica.

A partir de la pròxima setmana, cada dilluns dos nous articles sobre la història del nostre poble. I recorda, si no vols que se te'n passe cap només has de subscriure't a l'enviament setmanal de notícies. És gratuït i et permet rebre puntualment en el teu correu electrònic informació sobre totes les novetats de la pàgina web municipal: www.puçol.nu.

Una imatge històrica: neu a Puçol.

La primera Setmana Taurina comença amb una correguda de jònecs de Juan Àvila

La primera Setmana Taurina comença amb una correguda de jònecs de Juan Àvila

29 Juny 2003

 

El públic, protagonista de la setmana

Del 25 al 29 de juny l'Associació de Penyes Taurines, en col·laboració amb l'Ajuntament de Puçol, ha organitzat la Setmana Taurina que, en la seua primera edició ha sigut enfocada com un concurs de ramaderies.

No obstant, la setmana va tindre un aperitiu. Va ser el dia 24 de juny, Sant Joan, patró del municipi, en el qual les penyes van organitzar una sessió taurina mixta: mitat toreig de capa, mitat festeig popular. La vesprada es va desenvolupar davall una forta calor, a pesar de la qual cosa el públic va acudir en massa disposat a passar-s'ho en gran en un recinte portàtil que feia anys que no es veia a Puçol.

A les set de la vesprada, i vestit de curt, feia el entrada en comitiva el torejador de jònecs local Juan Àvila, acompanyat de la seua quadrilla habitual: José Luis Ortiz, Vicente Peris, Jaime Izquierdo i Juan José Amores.

El torejador de jònecs s'enfrontava a dos jònecs de la ramaderia gaditana de Marcos Núñez, que estaven ben presentats, encara que estos dos van caminar escassos de forces. El primer era més xicotet, però amb més mobilitat. El segon, de més pes, va oferir en canvi menys dinamisme.

En general, Juan Àvila va estar per damunt dels seus oponents, molt voluntariós i amb unes ganes enormes d'agradar als seus paisans, que esperen d'ell que arribe al màxim alt, sempre recolzat per eixa incansable penya que li seguix a totes parts i presidix Vicente Medina.

La vesprada del 24 de juny era la primera vegada que es podia vore torejar a Puçol al seu jove ídol, per la qual cosa la plaça va registrar una important entrada: per damunt dels 2.500 espectadors.

Al finalitzar el toreig es van muntar en l'arena els aparells necessaris per a la promesa jornada de ''bous al carrer'': piràmides, banc i entaulat van passar a ocupar el seu lloc en el centre de l'arena, mentres que el centre d'atenció era el ramader local, Jaime Bosch ''El Saliner'', que té la finca en la partida d'Els moros, en el terme de Sagunt. Seua era la responsabilitat d'obrir plaça.

Es van soltar tres vaquetes i un bou en puntes. Vaques que van eixir corredores i van posar en més d'un compromís als molts aficionats que es trobaven en la plaça. Inclús va haver dos lleus contratemps a causa de l'aglomeració de públic, encara que no van tindre conseqüències greus i, això sí, van servir per a fer riure els espectadors assistents.

Després de Juan Avila... vaques.

Altres