Josep Mª Iborra encapçala la candidatura socialista per a les pròximes eleccions municipals

Josep Mª Iborra encapçala la candidatura socialista per a les pròximes eleccions municipals

21 abril 2003

 

Josep Mª Iborra encapçala la llista.

Cent setanta persones es van reunir la nit del divendres, 11 d'abril, en el Restaurant Els Menjars, per a l'acte de presentació de la candidatura del PSOE a Puçol per a les eleccions municipals. Un acte que va servir per a aclamar l'actual alcalde i número u de la llista socialista, Josep Mª Iborra, en una vetlada que va comptar amb l'assistència d'alcaldes i candidats de pobles veïns, com El Puig, i d'una oradora de prestigi, Ana Noguera, regidora socialista de l'Ajuntament de València. Després del sopar, la presentadora, Rosana Bermúdez, va donar començament a l'acte demanant la presència de José Miguel Llanes (secretari de política institucional), Inmaculada Arcos (secretària de l'organització) i Josep Mª Iborra (secretari general), els que van realitzar un emotiu homenatge a Carlos Tarazona, un dels veterans de l'agrupació local i actual regidor que es jubila en les pròximes eleccions. La presentació dels dèsset components de la llista electoral es va realitzar, com correspon a este tipus d'actes, als sons de l'himne del partit socialista i amb els corresponents víctors del públic assistent. Dels noms presentats, només els quatre primers repetixen en la llista: Manuel Martínez Piñol (actual regidor de festes i esports), Dolores Sánchez (regidora d'hisenda, personal i la dona), Inmaculada Arcos (regidor d'urbanisme, joventut i comunicació) i Josep Mª Iborra (actual alcalde). Al seu costat, moltes cares noves, la major part d'elles vinculades al teixit associatiu local i als clubs i associacions amb una activitat més dilatada. Després de la presentació dels dèsset noms, va pujar a l'estrada Ana Noguera, que va centrar la major part del seu discurs en un descarnat atac a la política de José Mª Aznar, sobretot en el tema d'Iraq, el que va qualificar com “una fractura entre el poble espanyol i el seu govern: tant de bo no s'haguera produït, però una vegada succeït, que ningú no ho oblide, perquè res tornarà la vida als que han mort”. En la seua al·locució, Ana Noguera va insistir que este conflicte ha servit perquè els populars es lleven la careta, deixant en descobert tres coses: “la hipocresia del Partit Popular, la seua doble moral i la prepotència amb què actuen. Eixe és l'estil Zaplana, l'estil d'un home que viatja en AVE i que s'ha comprat un piset a Madrid de només cinc-cents metres quadrats en el Passeig de La Castellana. Eixe és l'estil d'un home que ja va deixar molt clar en l'Ajuntament de Benidorm per què estava en la política: per a fer-me ric, va dir en el seu dia”. Per la seua banda, Josep Mª Iborra va donar un repàs a les bases del projecte de govern socialista: l'ocupació, la vivenda, l'educació i sanitat públiques i la política d'ajuda a les persones. Un puzle en què totes les peces són importants. També va tindre paraules iròniques cap al Partit Popular, al·ludint a la seua intenció de “centrar la seua paraula a alçar el cap de l'economia espanyola, quan tots sabem ja que el seu prestigi ja no està tan alçat i l'única paraula de què estan servits, i ben servits, és chapapote”. L'actual alcalde també va recordar com la seua primera legislatura com a número u de l'Ajuntament va tindre uns començaments difícils, “ja que va haver-hi tres partits en el govern local que volien fer-nos pagar car els vint anys de portàvem governant els socialistes a Puçol... no obstant, al final ens vam menjar els torrons i, amb govern en minoria, però ací vam seguir”. Respecte a la seua nova llista, en la qual només repetixen quatre noms de l'anterior legislatura, Josep Mª Iborra va destacar que és una llista “que combina joventut amb experiència, però, sobretot, que està formada per hòmens i dones acostumats a treballar pels altres, perquè procedixen de distints col·lectius locals, com les falles, les associacions juvenils, els clubs de ball o inclús les associacions d'estudiants. En definitiva, són un grup humà disposat a treballar pel seu poble”.

 

Ana Noguera, Fran i Josep Mª Iborra.

Iberfesta: excel·lent al públic, notable als estands, suspens a l'organització

Iberfesta: excel·lent al públic, notable als estands, suspens a l'organització

21 abril 2003

 

Enrique Giner al estand de Puçol.

La primera edició d'Iberfesta, celebrada en la Fira Mostrari Internacional de València entre els dies 10 i 13 d'abril ha servit per a constatar primer que res tres coses: la passió que desperten les festes populars i el “bou al carrer” en les nostres terres, la gran capacitat organitzativa de distints ajuntaments per a estar presents en este nou esdeveniment i, finalment, la pèssima gestió dels encarregats de la FMI, la falta de previsió de la qual va obligar a tancar la fira a migdia del diumenge, just quan més públic s'aglomerava en la porta esperant entrar per a disfrutar de l'última vesprada firal. “Per als ajuntaments, que havíem fet un gran esforç i inversió per a estar en esta primera fira, va ser un autèntic xoc vore com apagaven els llums a migdia del diumenge i ens deien que no podia entrar més públic” –comenta Mavi Galcerá, l'encarregada de l'estand de l'Ajuntament de Puçol–. “Durant un temps no vam saber què fer. Van passar tres hores sense que l'organització donara solució al problema i, finalment, vam presentar una reclamació formal per danys i perjuís i vam haver de desmantellar els estands”. Al paréixer, el problema era de capacitat. Iberfesta, per ser una fira novella, va ser situada en el primer pis del pavelló número 7. Segons l'organització, la capacitat de públic d'eixe pavelló és limitada, per el que al vore el tremend aforament que estava acollint la fira, van decidir tancar les portes sense més. Potser pensaven que el públic se l' anava a portar íntegrament FIECVAL, la fira del cavall que estava situada en la planta baixa, o potser pensaven que una plaça de bous no anava a atraure públic, ni els tancaments, ni les exhibicions, ni... Mala previsió. Just el contrari del que s’havia vanagloriat Fernando Giner, el president de la Diputació Provincial de València, dijous, durant l'acte d'inauguració oficial, quan va afirmar que “esta fira és una demostració de l'interés que alcen les festes taurines, sobretot de carrer, i el suport que donem des de les institucions oficials a estos actes”. Vist el resultat final de la fira, el suport del públic queda clar, però el de les institucions ha quedat clarament en dubte. Oblidant-nos dels lamentables incidents de diumenge i retrocedint als tres dies anteriors d'Iberfesta, la veritat és que es notava la “quintada”: a penes una vintena d'ajuntaments tenien estand propi, al costat d'altres tantes firmes comercials. Estes últimes ja tenen els seus espais muntats permanentment per a anar de fira en fira, per la qual cosa el seu nivell era molt notable, cosa que no succeïa amb la resta d'estands, on es combinaven l'excés de material acumulat sense més, amb l'afany d'agradar a tots... i tampoc era això el que es pretenia. Dos ajuntaments van paréixer entendre millor l'aposta. D'una banda, Sant Sebastià dels Reis, amb un disseny agradable i d'acord l'estand amb les distintes publicacions. Un treball seriós i elegant que denota la presència d'este ajuntament madrileny en altres esdeveniments firals. D'altra banda, l'estand de Puçol combinava projecció en pantalla gegant (amb un resum de les festes populars editat per a la fira per l'Emissora Municipal de Televisió), amb una projecció en televisió (mostrant fragments dels distints vídeos editats per Jesús Esteve). Entre estos dos pols, un bou embolat cedit per la falla Hostalets, diversos panells amb fotografies i cartells del material editat per l'Ajuntament i, sobretot, l'atractiu de moltes publicacions a disposició del públic: els llibres de les festes patronals dels últims anys, en els quals s'inclou abundant documentació històrica; els llibres del 7 de setembre, també amb àmplia documentació; un fullet sobre les festes populars i el 7 de setembre, on s'arreplega els orígens i la història del “bou al carrer”; adhesius commemoratius de les festes i del 7 de setembre; i, finalment, el fullet més atractiu dels quals vam poder vore en la fira, un homenatge al 7 de setembre en forma de bou retallat, amb fotos de la festa en un dels costats. “Va ser el fullet més sol·licitat” –informa Mavi Galcerá– “sobretot per la novetat que aportava respecte als altres. Una pena que al final ens quedàrem amb alguns, perquè l'última vesprada, que anava a ser la més nombrosa, com ja sabeu, va quedar suspesa al públic”.

Stand de l'Ajuntament de Puçol.

Ja s'està construint el primer espigó en la platja de Puçol

Ja s'està construint el primer espigó en la platja de Puçol

15 abril 2003

 

Obres del primer espigó.

Després de tants anys hi havia els que encara dubtaven que el Ministeri de Medi Ambient complira la seua paraula a temps i donara començament les obres de protecció i regeneració de la platja de Puçol. No obstant, durant la primera setmana d'abril han quedat dissolts tots els dubtes: ja han començat les obres del primer espigó, situat en la zona sud de la platja, a un ritme de quatre camions de cada hora. La Unió Temporal d'Empreses formada per Davila-Lago i Intersa és la responsable de les obres de regeneració de la platja, per mitjà de 270.000 tones d'arena de pedrera, i de la protecció del litoral, amb la construcció de sis espigons que sobreïxen 1’5 metres sobre el nivell del mar i discorren perpendiculars a la costa, endinsant-se un centenar de metres en el mar. “Segons les estimacions de la pròpia UTE i del Ministeri, el termini de construcció dels espigons és de dotze mesos, als que caldrà sumar dos a l'estiu, juliol i agost, durant els quals les obres estaran parades” –recorda satisfet Josep Mª Iborra“pel que les obres estaran finalitzades abans de l'hivern de 2004”. A més, paral·lelament el 8 d'abril apareixia publicat en el Butlletí Oficial el concurs públic per a l'adjudicació de les obres del passeig marítim, tercera de les actuacions assumides pel Ministeri de Medi Ambient, per un muntant total entorn dels 6 milions d'euros. El pròxim 20 de maig, a Madrid, seran obertes les pliques i llavors es coneixerà quina és l'empresa que s'ocupa de les obres del passeig. Esta actuació, la posada de les quals en marxa ha tardat quinze anys a causa de distints litigis que sempre han sigut resolts a favor de l'administració central, té dos objectius fonamentals: d'una banda, parar la regressió de la costa en la zona de Puçol, regressió produïda fonamentalment per les instal·lacions del Port de Sagunt, el que ha suposat la pèrdua de més de 22 metres de costa en els últims 30 anys; d'altra banda, dissenyar una platja moderna i funcional per a ser aprofitada pels veïns i visitants de la població. “Seran dos quilòmetres de platja de primer orde” –continua explicant l'alcalde– “perquè els espigons garantixen que l'arena no siga devorada novament pel mar, i perquè tindrem un passeig que donarà coherència a tota la zona, a més d'àmplies zones d'aparcament, una avinguda que comunica tota la platja, zones d'oci, posta sanitària, serveis... en fi, tot el necessari perquè per fi puguem disfrutar de la nostra pròpia platja”.

El termini de construció és de dotze mesos.

Els col·legis britànics Caxton e Eton realitzen un intercanvi cultural

Els col·legis britànics Caxton e Eton realitzen un intercanvi cultural

15 abril 2003

 

Alumnes participants.

El col·legi britànic de Puçol, CAXTON COLLEGE, va rebre la visita d'un grup d'estudiants del prestigiós col·legi ETON d'Anglaterra. Els estudiants estan fent un curs d'espanyol en el nostre país impartit per l'acadèmia CILCE i van aprofitar per a visitar el col·legi i disfrutar de les diverses activitats que el Caxton College havia organitzat per a ells. La visita ha resultat molt positiva per a tots. Els alumnes del Caxton College han disfrutat coneixent a estudiants de la seua edat que seguixen el mateix sistema d'estudis i han intercanviat moltes opinions i idees. Ha sigut una extraordinària oportunitat d'enriquiment cultural i d'estretir llaços d'amistat amb estudiants d'Anglaterra.

 

Professors participants.

Lliurament dels premis de la V Edició del concurs literari Sambori comarcal

Lliurament dels premis de la V Edició del concurs literari Sambori comarcal

15 abril 2003

 

Han participat 3.500 xiquets.

Dissabte 5 d’abril va tindre lloc el V lliurament de premis Sambori de l’Horta Nord. Eren les sis de la vesprada. Una assolellada vesprada de dissabte a Godella quan la gent començava a concentrar-se a les portes del Teatre Capitoli, entre ells molts pares, mares, mestres, alumnes i representants del món polític que volien participar de tan interessant esdeveniment. Molts de nosaltres trornaríem a trobar-nos l’endemà en la Trobada d’Escoles en Valencià a la mateixa població amb pujada a l’Ermita inclosa. Enric Esteve, el presentador, i el grup d’animació Mar Salà aconseguiren donar-li a l’acte un toc d’espontaneïtat i optimisme visible en les carcallades de majors i menuts. Els nominats van pujar d’un en un a l’escenari entre l’expectació i aplaudiment de tots els assistents que ens sentíem partícips de l’honor que representa que la nostra comarca haja aconseguit tan bona participació, pràcticament 3.500 xiquets, el premi de tots els que participem en el procés real de normalització i recuperació lingüística. Pujaven satisfets tres nominats per cicle tant de primària com de secundària, així com batxillerat i cicles formatius per tal d’arreplegar els seus premis, que consistien en lots de llibres i material escolar. A Puçol destaquen els seus guanyadors o millor dit guanyadores, concretament Alicia Donnellan en el primer cicle d’ESO i Aida del Sol en Batxillerat, ambdues de l’IES de Puçol, van estar premiades amb els seus treballs, La veu del mar i El nucli de Plutoni respectivament. A més a més Lourdes Alpuente Comes, una xiqueta de quatre anys del CP Bisbe Hervàs va ser la guanyadora del cartell anunciador que s’ha utilitzat per a la campanya Sambori 2003. L’acte va finalitzar amb unes paraules del president de la Coordinadora del PV de l’Horta Nord, Àngel Martí, en les quals destacava la tasca dels que la conformen i convidava els espectadors per a la Trobada de diumenge.

Aida del Sol, de l'IES Puçol.

Teatre per a tots en el Caxton College

Teatre per a tots en el Caxton College

15 abril 2003

 

Teatre al Caxton College.

Els alumnes del grup de teatre de Secundària del col·legi britànic de Puçol, Caxton College, han representat dos vesprades consecutives The Demon Headmaster. L'obra original és una novel·la de Gillian Cross i va ser adaptada al teatre per Adrian Flynn. La novel·la narra la història d'un grup d’estudiants que pretenen desemmascarar la peculiar manera de dirigir el centre que té el seu director. Les representacions han sigut un èxit i han sorprés gratament a tots els assistents, que van estar captivats per estos jóvens “actorassos” de principi a fi. Destacar també l'original adaptació i la gran posada en escena que el grup de teatre i la seua directora han aconseguit per a esta intrigant obra. Alumnes, professors, familiars i amics han disfrutat una vegada més de l'oportunitat d'acostar-se al teatre en Caxton College, i és que el col·legi fa anys que aposta per la gran labor formativa i educativa que exercix el teatre en els xiquets.

Una obra per a tots.

Els alumnes de l'institut realitzen una plantació de “arbres per la pau”

Els alumnes de l'institut realitzen una plantació de “arbres per la pau”

15 abril 2003

 

Els alumnes arreplegant els arbres.

Ho havia anunciat el regidor de festejos, Manuel Martínez Piñol, durant la celebració del Dia de La Costera, el 31 de març, quan la pluja va impedir que es realitzara la tradicional plantació de pins en la finca municipal: ‘tots els anys mantenim el costum de reforestar una part de la finca municipal. Alguns dels primers plançons ja són hui en dia xicotets arbres i la idea és continuar any rere any fins a aconseguir formar ací una gran zona verda. Enguany anem a estudiar com i quan plantem eixos pins. Encara que ha de ser prompte, perquè no s'espatlen. Potser hàgem de pensar en algun acte especial...’. Dimecres passat, 9 d'abril, eixe acte especial era ja una realitat: 78 alumnes de l'Institut d'Ensenyança Secundària de Puçol, acompanyats de cinc professors, es van donar cita en La Costera per a realitzar la corresponent plantació dels quatre-cents arbres, davall l'eslògan genèric de “Arbres per la pau”. “Hem elegit als de primer d'ESO perquè tenen una major sensibilitat mediambiental” –reconeix Natxo Pont, cap d'estudis de l'institut– “tenen una edat en què encara els estímuls d'este tipus funcionen bé. Prova d'això és que han vingut pràcticament tots els alumnes, excepte aquells a qui se'ls ha oblidat portar l'autorització dels seus pares”. La jornada es va iniciar a el deu del matí, amb els alumnes de 1r d'ESO i els professors d'excursió a la finca municipal. Abans de posar-se mà a l'obra l'Ajuntament els va invitar a un esmorzar a base d'entrepans i begudes refrescants. A continuació, davall l'atenta mirada de Carlos Tarazona, regidor delegat de La Costera, i davall la supervisió del jardiner municipal, els xics van ser agarrant els xicotets pins, els van plantar en tests i els van depositar en un dels hivernacles municipals: “la intenció és deixar-los ací un temps perquè agarren amb força i després trasplantar-los a la vessant de la muntanya, així vam garantir un percentatge més alt en la reforestació de la finca municipal” –explica el regidor delegat–.

Els alumnes plantant els arbres.

L'Ajuntament finançarà la neteja de vies públiques i les zones verdes en les urbanitzacions

L'Ajuntament finançarà la neteja de vies públiques i les zones verdes en les urbanitzacions

15 abril 2003

Signatura del conveni.

El divendres 11 d'abril, l'alcalde de Puçol i els presidents de les urbanitzacions Alfinach i Monestirs firmaven un conveni de col·laboració únic a la Comunitat Valenciana, per mitjà del qual l'Ajuntament es farà càrrec dels gastos de conservació i manteniment de les vies públiques i zones verdes d'ambdós urbanitzacions. Fins hui, la major part de les urbanitzacions espanyoles estan subjectes a un règim jurídic distint al de la LRAU, segons el qual han de fer-se càrrec de la conservació i manteniment dels parcs, vials i jardins, per mitjà de l'entitat urbanística. No obstant, “la voluntat municipal ha sigut sempre tractar a tots els veïns de la població de la mateixa manera” –explica l'alcalde, Josep Mª Iborra– “i si el nostre Ajuntament s'ocupa de la senyalització o l'enllumenat públic en la platja i tots els barris del nucli urbà, hem de considerar a les dos urbanitzacions com dos barris més de la població, és un tema de justícia social”. Segons el conveni, que té una vigència inicial de quatre anys, l'Ajuntament aportarà un màxim de 28.200 euros per a cada urbanització durant el present any, havent de fer els pagaments de forma quadrimestral. Esta quantitat correspon al 22% de la quota de l'Impost sobre els Béns de Naturalesa urbana. “Ja que les urbanitzacions aportem una important quantitat de diners a les arques municipals a través de l'IBI Urbana” –va afegir Carlos Verdú, president d'Alfinach– “és just que part d'eixos impostos revertisquen en millores en les urbanitzacions. Per tant, subscric les paraules de l'alcalde al considerar este conveni històric i que hauria de servir d'exemple per a altres ajuntaments en la seua relació amb les urbanitzacions situades en el seu terme municipal. Sens dubte, en l'Ajuntament de Puçol tenim algú que ens escolta i és un amic.” En termes semblants es va expressar José Aybar, president de la urbanització Monestirs, per a qui el més important és que s'obri “una via de col·laboració nova entre ajuntaments i urbanitzacions, una cosa que ha sigut possible gràcies a la col·laboració plena de tot el personal del nostre Ajuntament”. Al marge d'este conveni que iguala als ciutadans de les urbanitzacions amb la resta de ciutadans de Puçol, queden altres assumptes pendents de negociar, com l'autobús urbà a les urbanitzacions o les aportacions a les festes pròpies de les urbanitzacions “per als quals seguirem un criteri semblant, ja que el nostre criteri de justícia social és sempre el mateix” –va matisar Josep Mª Iborra– “tractem a tots els barris de la població amb un criteri idèntic, fent-nos càrrec dels mateixos serveis i col·laborant en altres activitats, com les festives”.

José Aybar, Josep Mª Iborra i Carlos Verdú.

 

Nou rècord de participació en el Gran Fons Puçol: 1.670 corredors inscrits

Nou rècord de participació en el Gran Fons Puçol: 1.670 corredors inscrits

08 abril 2003

 

L'alcalde va donar la salida als corredors.

“L'any passat havíem arribat les 1.500 inscripcions i pensàvem que eixe era el nostre límit, no obstant enguany hem arribat als 1.670, dels quals més de 1.200 han començat la carrera i 1.007 han travessat el control computadoritzat en la línia de meta”. Esta valoració resumida de Vicent Piñol, el president del Club Atletisme Puçol sintetitza l'auge que seguix cobrant esta prova, el Gran Fons de Puçol, que en la seua cinquena edició, dissabte passat 5 d'abril, va aconseguir batre el rècord de participació. La prova, de 15 quilòmetres de longitud, compta amb un itinerari molt pla, el que afavorix la inscripció de corredors que desitgen obtindre una bona marca, encara que també són molts els que es presenten en línia de meta sense haver inscrit prèviament, una cosa que es controla fàcilment amb l'ordinador situat en la línia de meta, a través del qual se li entrega a cada corredor un tiquet en què s'arreplega el temps realitzat, el lloc en què ha quedat en la general i el lloc dins de la seua categoria. “La implantació l'any passat d'un sistema informatitzat amb un xip en el dorsal fa que els corredors tinguen dades fiables i no hagen de preocupar-se per prendre el seu temps” –seguix explicant Vicente Piñol–. “És un sistema car, però li dóna un nivell a la prova i permet que el rigor dels resultats siga inqüestionable”. El treball de tres mesos, accentuat en les últimes setmanes amb una major dedicació de tots els membres del club d'atletisme, ha permés una vegada més que una carrera popular vaja a més i és que, com reconeix el president del club, “les proves populars gaudixen cada dia de més acceptació, perquè oferixen una bona organització, serietat en el control i nombrosos extres, ja que ací no sols es premia als guanyadors, sinó a l'equip amb més participació, als minusvàlids, als veterans... i, en fi, a tot el que corre, amb camiseta, beguda, dinar, fruita... què més es pot demanar?”. Llocs a demanar, potser més col·laboradors, encara que enguany, com els anteriors, la prova compte el suport de voluntaris, DYA i la policia local per a garantir la seguretat al llarg de tota la prova, que en tot moment compte a més amb la informació transmesa pels components del Ràdio Club l’Horta, els que van distribuir dos cotxes i huit punts quilomètrics amb informació de la prova. Això sí, el que no s'ha aconseguit enguany és batre el rècord de la prova, que l'any passat va quedar situat per davall dels 45 minuts, mentres el guanyador d'enguany, Abderrahim Jalali del Club Atletisme Runner, va aconseguir un crono de 46:29. Altres guanyadors en la categoria masculina van ser: Francisco Javier Calero (veterans A), Manuel Sánchez Bastida (veterans B), Keith Davies (veterans C) i Ricardo Morales Sania (promeses). Pel que fa a la categoria femenina, les guanyadores van ser: Beatriz Molina Bailén (sènior, amb un crono de 56:05), Teresa Gràcia Gómez (veteranes B), María José Miguel Muñoz (veteranes C), Cristina García Romero (veteranes A) i Vicenta Ferrer Torrent (promeses). Si vols conéixer tots els resultats del 5é Gran Fons Puçol, en esta mateixa pàgina web, en la secció “Es fa saber” trobaràs un document PDF que pots descarregar en el teu ordinador i en el qual s'inclouen els temps i classificacions dels 1007 corredors que van travessar la línia de meta.

El guanyador: Abderrahim Jalali.

La segona trobada de bolilleres reunix set-centes persones en el Palau d’Esports

La segona trobada de bolilleres reunix set-centes persones en el Palau d’Esports

08 abril 2003

 

Més de 540 bolilleres al Palau d'Esports.

“I l'alcalde haurà de fer boixets”. Havia sigut el titular del periòdic Notícies de Puçol al juny de l'any passat, després de la realització de la primera trobada de bolilleres. Josep Mª Iborra havia fet mutis pel fòrum tots estos mesos, però al març, durant la trobada de Segorbe, l'organització va anunciar a so de bombo i platerets (i el que és més escandalós: per la megafonia del local) que l'alcalde de Puçol anava a complir la seua promesa en la segona trobada de bolilleres, a celebrar a Puçol el 6 d'abril. El desafiament estava llançat. I a Josep Mª Iborra no li va quedar més remei que asseure's a la taula i fer els primers temptejos: “em vaig comprometre i no he tingut una altra alternativa, he assajat un poc i és realment difícil, encara que gràcies a una professora com a Rosario he pogut eixir del pas”. Després de reconéixer el dur glop passat, les seues paraules, durant l'acte protocol·lari de presentació de la trobada de bolilleres, es van tancar amb un nou desafiament: “si vosaltres, les ames de casa Tyrius, seguiu organitzant trobades com esta, nosaltres, l'Ajuntament de Puçol, seguirem recolzant-les econòmicament i amb la infraestructura necessària”. Amb unes perspectives així, lògicament, l'any pròxim hi haurà tercer trobada de bolilleres. I n’hi haurà per molts motius. En primer lloc per l'assistència. L'any passat es van superar les cinc-centes bolilleres. Enguany n’hi havia 543 inscrites, i això que s'havia limitat el nombre de participants a 500, però al final l'organització va haver d'accedir a algunes peticions de llocs tan remots com Manzanera (en Ciudad Real), les representants del qual és la segona vegada que vénen. Com també repetixen les de Llíria, Nules, Vila-real, Utiel, Orpesa, Torreblanca, Navaixes... i per descomptat, tots els pobles de la comarca i voltants de Puçol. Entre bolilleres, acompanyants i organització el nombre final de participants rondava els 700, just el nombre de racions de paella que va preparar el número u en estos menesters, Galbis, en una monumental paella que va fer les delícies sobretot dels que venien de fora de la Comunitat Valenciana. “Encara que no sols els hem invitat a la paella” –explica José Luis Gómez, del Departament de Festes, un dels organitzadors de l'esdeveniment– “també hem inclòs un entrepà i beguda per a l'esmorzar, una cosa que no es va fer l'any passat, però que atés que passen moltes hores ací, en el Palau d’Esports, vam pensar que seria un bonic detall amb elles”. Els detalls, heus ací un dels factors decisius del triomf d'esta trobada: “som novelles i ens heu respost de meravella, així que l'any que ve repetirem”, reconeixia Pilar Bosch, la presidenta de les ames de casa Tyrius de Puçol, els que han portat la veu cantant en esta trobada. I els que han cuidat no sols l'esmorzar i el dinar, sinó altres detalls molt atractius, com eixe palmito perfumat i amb dedicatòria que totes les participants han rebut com a record de la seua presència a Puçol. “Hem augmentat el nombre de participants i això que coincidíem amb una trobada semblant a Terol” –proclamava orgullosa la regidora de la Dona, Dolores Sánchez– “això és gràcies a l'esforç de Tyrius a Puçol i també al dels treballadors de la Fundació Municipal de Cultura i Esports, que han hagut de treballar moltes hores perquè tot estiga a punt. Gràcies a tots ells i a vosaltres per la vostra presència. Esteu invitades la trobada de l'any que ve”. Unes paraules rebudes amb jubile per les assistents, encara que amb algun matís per part de la dotzena de bolilleres que també assistia a la trobada: “ull, que també hi ha hòmens fent boixets”. I no sols hòmens, entre els assistents cridava poderosament l'atenció els quatre representants de Torreblanca: una iaia, una mare i els seus dos fills, Vicent i Jessica, de 5 i 13 anys respectivament, els que eren amb diferència els més jóvens entre els encarregats de fer randes de boixets. La seua presència demostra que els boixets no tenen sexe ni edat: és només qüestió de paciència i de prestar atenció als detalls.

Vicent i Jessica, els més joves.

La tercera edat de Puçol ja té la seua pròpia llar: l'Espai Social dels Majors

La tercera edat de Puçol ja té la seua pròpia llar: l'Espai Social dels Majors

08 abril 2003

 

Autoritats durant els discursos d´inauguració.

Estava previst que fóra la gran festa dels majors... i ho va ser. El divendres, 4 d'abril, es complia per fi una vella reivindicació dels tres clubs de jubilats de la població: tindre la seua pròpia casa, la seua pròpia llar. Amb una inversió entorn dels 600.000 euros (cent milions de pessetes quan es va començar la seua construcció, allà per l'any 2000) i sense subvencions de cap altra administració pública, l'Ajuntament de Puçol complia el compromís adquirit amb la tercera edat de Puçol i inaugurava l'Espai Social dels Majors. La jornada festiva va començar a les 16’30 hores, a la sala d’Actes de la Casa de Cultura, on es van donar cita la cançó (amb Manuel Martos), la poesia (amb Olegaria Ruiz), el flamenc (amb el Grup Fantasia), la música autòctona (amb l'escola municipal de “Cant d’estil i albaes”), el teatre (amb l'entremés “Pilar i Micalet”) i la interpretació de l'himne regional (a càrrec d'Enric Esteve). Però tot això no va ser més que l'aperitiu. Realment la festa va començar a les 18’45 hores en la plaça del País Valencià, on es van congregar sobre unes set-centes persones per al tall de la cinta i la visita inaugural. Tal com es preveia, l'assistència de públic va desbordar la capacitat del mateix centre, per la qual cosa la carpa que havia previst l'organització va ser el lloc elegit per als discursos i el vi d'honor, tot això després del protocol·lari tall de la cinta, el descobriment d'una placa commemorativa i la visita inaugural a la nova llar dels majors de la població. Mentxu Balaguer, de l'Emissora Municipal de Televisió de Puçol, va ser l'encarregada de presentar l'acte, va fer un breu repàs a les distintes ubicacions que han anat tenint els jubilats a Puçol: primer la Casa de Cultura, després l'Espai Social La Barraca, on compartien dependències amb altres col·lectius locals, i ara un lloc per a ells sols, l'Espai Social dels Majors. A continuació va parlar Julia Martín, en representació de la Unió Democràtica de Pensionistes. Les seues emocionades paraules van començar amb els agraïments a una corporació i un alcalde que han demostrat una gran sensibilitat cap als problemes dels majors i van finalitzar amb una crida a tots els jubilats de Puçol: “anem a disfrutar, junts i en pau, de la qual cosa tant hem demanat durant anys, la nostra pròpia llar”. Més emocionades van ser encara les paraules de la presidenta del Club Municipal de Jubilats i Pensionistes, Bienvenida Zapico, qui a penes va poder donar les gràcies a tots “per haver fet realitat nostre gran somni, un gran club perquè el disfrutem tots junts”. Joaquín Esteve va parlar en tercer lloc, com a representant d'ASVAT i portaveu del Consell Municipal dels Majors, va destacar que “amb l'entrega d'esta casa ens comprometem que regne en ella l'harmonia i el benestar, però no sols dins, volem que arribe a tots aquells veïns que no poden estar hui ací per estar malalts o impedits: esta també és la vostra casa”. L'administració autonòmica va estar representada pel director territorial de Serveis Socials, Fernando Pérez Campos, qui va insistir en la importància de la qualitat de vida i en el paper que este centre pot i ha de jugar per als majors de Puçol, finalitzva amb una invitació al seu gaudi: “volem que tots estiguen en sa casa mentres puguen, i este és un Centre Especialitzat d'Atenció als Majors, o el que és el mateix, la vostra casa a Puçol. Que la disfruteu molts anys”. Més llarg i dur va ser el discurs del regidor de la tercera edat, Federico Caro, qui va començar recordant com va assumir en la seua primera i única legislatura com a regidor les delegacions de sanitat (una cosa lògica, atés que és metge) i la de la tercera edat per elecció pròpia. I va ser en esta on va haver de torejar amb la petició més difícil: en el programa socialista figurava la integració dels majors amb altres col·lectius, com quedava demostrat a través del seu pas per la Casa de Cultura i de l'Espai Social La Barraca, però els majors preferien tindre el seu propi local. “A Pesar dels balls en La Barraca, a pesar dels tallers i conferències dins del programa Viure més i millor, sempre seguia existint una reivindicació: un local per als majors. I prompte jo vaig passar a ser un més dels que reivindicaven eixa casa... Fins que vam adquirir en el 2000 el compromís i hui, després de cent milions de pessetes d'inversió realitzada únicament pel nostre Ajuntament, per fi s'inaugura. Es complix el meu gran somni com a regidor”. De les seues paraules es deduïa un cert to de comiat, de fet no es presenta en les pròximes eleccions, per la qual cosa no va tindre inconvenient en donar-li una severa estirada d'orelles a la Conselleria per la falta de suport econòmic, encara que seguisca mantenint l'esperança que ara l'organisme autonòmic ajude a “o

L'Ajuntament de Puçol presenta el seu Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

L'Ajuntament de Puçol presenta el seu Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

08 abril 2003

 

Demostració pràctica del SIG.

Dimecres passat, a les 13 hores, els tècnics i caps d'àrea de l'Ajuntament de Puçol rebien en el Saló de Plens una demostració pràctica de la utilitat i funcionament del SIG (Sistema d'Informació Geogràfica) per part del tècnic de SIG que ha estat treballant un any en la seua preparació, Pau Pérez Puigcerver, per a qui el més important és “que el ciutadà podrà obtindre qualsevol informació en l'acte, sense necessitat d'esperar que es realitzen fotocòpies de plànols o s'extraga la informació d'altres arxius de difícil accés”. El SIG o GIS en anglés el conformen un conjunt d'equips informàtics, de programes, de dades geogràfiques i tècniques organitzades per a arreplegar, emmagatzemar, actualitzar, manipular, analitzar i presentar eficientment totes les formes d'informació georeferenciada. Este tipus de sistemes permet la integració de tota la informació relacionada amb els aspectes cartogràfics, urbanístics i territorials en l'àmbit del municipi. Constituïx una ferramenta de primer orde per a gestionar i donar servei a les necessitats d'informació que la mateixa Administració i els ciutadans requerix. Pau Pérez insistix en la utilitat del sistema: “en resum, el SIG permet que a elements de la cartografia, com per exemple una parcel·la, s'associen dades, per exemple del Padró d'Habitants, de manera que d'una forma ràpida i senzilla podem saber en qualsevol moment i punxant en pantalla sobre una parcel·la quins habitants hi ha empadronats en eixa parcel·la. D'igual forma que es pot fer amb parcel·les, es pot aplicar al SIG qualsevol tipus d'informació que maneja l'Ajuntament que és georreferenciable, o siga que és representable en un mapa. El 80% de la informació que té un Ajuntament és georreferenciable, pel que és molt recomanable l'adopció d'este tipus de sistema”. El SIG comporta funcions que el destinen a ser particularment utilitzat en temes que requerisquen una anàlisi geogràfica com són el tractament del cadastre, la planificació territorial, l'estudi mediambiental, així com temes de topografia, cartografia i enginyeria civil. El sistema permetrà generar, mantindre i explotar bases de dades urbanes, cadastre, plànols temàtics, xàrcies de servei, estudis d'impacte, etc. “En l'actualitat el SIG conté com a informació geogràfica parcel·les d'urbana i de rústica, subparcel·les, vies públiques, equipaments, voreres, zones verdes i espais lliures, patrimoni municipal, xàrcia de sanejament, xàrcia d'aigües, el PGOU i cartografia temàtica de Medi Ambient” –explica el tècnic de SIG–. “Tota esta informació geogràfica ve associada a les bases de dades com són el Cadastre d'Urbana i de Rústica, el Padró d'Habitants, ordenances municipals, adreces postals, llicències d'obra i informació dels pous de la xàrcia de sanejament”. El SIG de Puçol està en la seua primera fase acabada, una de les més importants i costoses, i es té planejat que se seguisca desenvolupant per a abraçar més informació, com per exemple llicències d'activitats, guals, xàrcia de gas, xàrcia d'energia elèctrica, mobiliari urbà (semàfors, contenidors...). En poques paraules un SIG és una ferramenta informàtica que facilitarà l'accés de la informació a l'Administració i als ciutadans. La seua aplicació començarà a realitzar-se immediatament en totes les àrees de l'Ajuntament (urbanisme, secretaria, intervenció) i les consultes podran realitzar-se tant en l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (que serà inaugurada el pròxim 16 d'abril) com en les oficines de cada àrea concreta, “encara que per a això caldrà seguir introduint dades en funció del que cada departament necessita manejar, és per això que és un treball que exigix una actualització permanent” –conclou Pau Pérez–.

Es podrà obtindre informació en l'acte.

A pesar de la pluja, es van repartir les olles del Dia de La Costera

A pesar de la pluja, es van repartir les olles del Dia de La Costera

31 Març 2003

 

Repartiment de calderes a la Renfe.

La pluja va impedir que el diumenge 30 de març se celebrara el programa previst del Dia de La Costera, però no va poder impedir que milers de ciutadans pogueren disfrutar de la tradicional olla patrocinada per l'Ajuntament i elaborada per Calderes Albert. ‘Davant de la previsió del temps per al cap de setmana, ja el divendres vam fer una reunió de coordinació en què va quedar establit que si plovia no es podria realitzar la plantada de pins ni les activitats amb monitors’ –explica el regidor de festes, Manuel Martínez Piñol— ‘però sí que podíem cuinar les olles en la nau de l'antiga estació de la RENFE, com es fa quan se celebra Sant Antoni’. I així va ser. A el sis del matí de diumenge se suspenien els actes previstos en la finca municipal La Costera i es posava en marxa el trasllat de les calderes, la llenya i la resta d'utensilis necessaris perquè Calderes Albert intentara tindre a temps les 3.750 racions encarregades. Cap a les 9 del matí les quatre monitores previstes i la promotora sociocultural, Mavi Galcerá, començaven a cridar els 2.209 inscrits per al Dia de La Costera, confirmant-los que s'anava a repartir les racions en la nau de la RENFE. Paral·lelament Alfredo Tisarra i Cachola, el xef de Calderes Albert, i el seu equip havien de posar-se les piles per a tindre tot el material preparat a temps: ‘hem treballat molt este matí i, sobretot, hem hagut de fer molts jocs amb l'aigua perquè el dinar estiga al punt i ningú note els canvis que hem hagut de realitzar’ –confessa Alfredo— ‘però crec que ningú tindrà queixes, com a molt algú pot pensar que el nap està dur... però no crec’. La confiança d'Alfredo té la seua explicació en els molts anys d'experiència amb constants desafiaments, però també en la seua recepta secreta: ‘primer posem el card i el nap. Després afegim el fesol, les puntes de xulla de corder (que nosaltres anomenem pits), el corbet i la vedella. En tercer lloc la cansalada, la pota de porc, la cua de porc, la careta de porc, la creïlla i la botifarra. Finalment, l'arròs. Després cal donar-li a tot el seu punt de cocció i algun detall que no podem contar, és la recepta de la casa’. Una recepta que va demostrar un dia més la seua eficàcia: al final, 15 olles de 250 racions cada una van ser repartides. A pesar del mal temps i a l'avís telefònic, com sempre succeïx en estos casos, hi havia veïns que esperaven pacientment en la cua, paraigua en mà, des de les 12’30 hores, encara sabent que les calderes no estarien a punt fins a dos hores més tard. Eren matiners, no volien deixar de celebrar este dia, encara que la pluja els haguera jugat una mala passada. Resolt el tema del dinar, falta decidir quin destí donar als més de quatre-cents plançons de pins que havia previst plantar en la vessant de la muntanya de La Costera, una cosa que el regidor Manuel Piñol ja està estudiant: ‘tots els anys mantenim el costum de reforestar una part de la finca municipal. Alguns dels primers plançons ja són hui en dia xicotets arbres i la idea és continuar any rere any fins a aconseguir formar ací una gran zona verda. Enguany estudiarem com i quan plantem eixos pins. Encara que ha de ser prompte, perquè no es facen malbé. Potser hàgem de pensar en algun acte especial...’. La resposta molt prompte. Com reconeix el regidor, no és un tema que es puga deixar passar molt de temps. Així que potser calga pensar algun acte al·lusiu a l'actualitat: quin serà el tema de màxima actualitat hui en dia?

Preparant les calderes.

L'American School col·labora amb els malalts d'espina bífida

L'American School col·labora amb els malalts d'espina bífida

31 Març 2003

 

Activitats a l´American School.

Els alumnes de l'American School of València desenvolupen el programa Kids Helping Kids Readathon. Este programa té una doble finalitat: d'una banda fomentar la lectura en família i d'altra banda, transmetre als alumnes que, amb el seu esforç, estan col·laborant en un projecte solidari. El projecte Readathon va començar amb la visita a les instal·lacions de l'ASV d'un grup de col·laboradors que treballen per a l'Associació Valenciana d'Espina Bífida, per a explicar, a través d'activitats lúdiques, en què consistix esta discapacitat provocada per una malformació congènita i mostrar als alumnes el que significa viure en una cadira de rodes. Els xavals han buscat patrocinadors entre amics, famílies i veïns per cada pàgina llegida a casa durant un període d'un mes per a recaptar fons per a esta associació. Els alumnes d'Elementary van llegir 66.100 pàgines i van recaptar 3.000 euros.

Obert el primer termini de matrícula de la JQCV

Obert el primer termini de matrícula de la JQCV

31 Març 2003

 

Professors i experts en valencià.

Des del 24 de març fins al 30 d’abril estarà obert el primer període de matrícula per als exàmens de valencià que organitza la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Les inscripcions dels exàmens, la informació i programes es poden arreplegar a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament, al Centre d’Informació Juvenil, i a la Biblioteca. També es pot rebre informació per internet:

http://www.cult.gva.es//jqcv. Per a qualsevol dubte poden acudir o telefonar a l’Ajuntament i preguntar per l’Oficina de Promoció de Valencià. CALENDARI DE LES PROVES: Coneixements orals: 24 maig, 9’30 hores. Grau Elemental: 31 maig, 9’30 hores. Grau Mijtà: 7 de juny, 9’30 hores. Grau Superior: 14 juny, 9’30 hores. Llenguatge als mitjans de comunicació: 31 maig, 10 hores. Llenguatge administratiu: 7 juny, 10 hores. Correcció de textos: 14 juny, 10 hores.

Arriba un nou esport a Puçol: la lluita olímpica

Arriba un nou esport a Puçol: la lluita olímpica

31 Març 2003

 

Exhibició de lluita olimpica.

Són grans i d'aspecte feroç, però pacífics. Es barallen, però s'aprecien. Patixen caigudes, però no es fan mal. Encara que parega una contradicció, els esportistes que practiquen la lluita olímpica són gent tranquil·la i molt poc donada a la baralla. Ells, simplement, es mantenen en forma i, de pas, es divertixen lluitant sobre el tapís. Durant el mes de març, el Palau d’Esports ha sigut el marc per a un curs d'iniciació a la lluita olímpica dirigit a alumnes dels col·legis públics amb edats entre els sis i els dotze anys. Durant sis sessions, els xics i xiques han estat, sobretot, preparant-se físicament i oblidant certs esquemes preestablits sobre este esport. L'encarregat de posar-los en forma física i mental és Félix Ramírez, un docent amb àmplia experiència en el club més important de la Comunitat Valenciana, el Camp de Morvedre, ja que en les seues cinquanta-dos anys d'història ha format diversos campions d'Espanya i un campió mundial en lluita sambo. ‘És un esport de combat cos a cos, on no es permet colpejar ni pegar puntellons. Venç el que col·loca els omòplats del contrincant contra el tapís’. Félix repetix una vegada i una altra que este no és un esport violent: es tracta d'estar en plena forma, treballant tots els músculs del cos, ‘fonamentalment el coll, perquè per a evitar recolzar els hòmens en el tapís la millor defensa és el pont, o siga, recolzar només els peus i el cap’. El dimarts 25 de març, en el seu últim dia d'iniciació, una vintena de xics i xiques menors de dotze anys van assistir a una exhibició realitzada per experts del club. Corroborant les paraules del seu entrenador, els quatre esportistes van emprar molt més temps a calfar cada múscul que en els propis combats... encara que als jóvens alumnes, naturalment, el que més els va impactar va ser precisament el combat final. ‘Els xiquets i xiquetes només juguen quan comencen. De fet, no hi ha competicions oficials de lluita olímpica fins als quinze anys. Abans, tot es reduix al joc i a la preparació física’. Félix, un autèntic enamorat de la lluita olímpica, no para d'aportar dades que avalen la seguretat en este esport. De tots ells hi ha dos que criden poderosament l'atenció: primer, les quotes que paguen a la mútua general són més barates que les del futbol i altres esports, senzillament perquè en la lluita olímpica es produeixen moltes menys lesions; segon, cada any es modifiquen les preses que estan prohibides, en un intent sostingut per evitar aquelles que puguen produir lesions al contrari. El mes de prova gratuït ha sigut un èxit, ara el gestor esportiu, Fernando Torres, es planteja continuar d'abril a juny: ‘volem fer-lo a preus molt populars, perquè esta espenta inicial no es perd. Després de l'estiu ja començarem amb una escola municipal de lluita olímpica si l'acceptació entre els alumnes és satisfactòria’. Són xicotets, aprenen a ser pacífics. Es barallen, però són amics habituats a batalles més dures en el pati del col·legi. Cauen i peguen volantins, encara que el tapís els protegix. Els alumnes i alumnes que estan deprenent lluita olímpica es divertixen i, quasi sense adonar-se’n, estan posant el seu cos en plena forma. Ha arribat un nou esport a Puçol: obriu pas a la lluita olímpica.

Són grans, però pacífics.

Divendres s'inaugura l'Espai Social dels Majors

Divendres s'inaugura l'Espai Social dels Majors

31 Març 2003

 

Espai Social dels Majors.

‘Serà una gran festa per a tots els majors, perquè finalment tindran un nou local on ells mateixos podran organitzar les seues pròpies activitats’. Amb esta afirmació entusiasta resumix Federico Caro, regidor de la tercera edat, les activitats que s'han organitzat per a la vesprada del divendres 4 d'abril, amb motiu de la inauguració de l'Espai Social dels Majors. ‘Les persones majors són un dels principals grups de qualsevol població, per el que hem d'atendre amb especial interés les seues peticions. A Puçol van disposar d'un primer local amb la inauguració de la Casa de Cultura en 1987. Davant del creixement dels associats i de les seues activitats, es va plantejar cedir-los uns despatxos en l'Espai Social La Barraca, allà pel 1999’ –seguix explicant el regidor–. ‘No obstant, amb la creació del Consell Municipal dels Majors, que uneix els interessos dels tres clubs de jubilats i pensionistes existents en la població, s'ha vist la necessitat de posar a la seua disposició un local en què s'organitzen de forma independent, que és una de les reclamacions que reivindiquen des de fa temps. Este nou Espai Social complirà, per fi, les seues aspiracions’. Els actes de divendres començaran a les 16’30 hores, en la Sala d'Actes de la Casa de Cultura, amb un festival de música, poesia i dansa. Sobre les 19 hores els assistents i les autoritats es traslladaran a la Plaça del País Valencià, per a procedir a l'acte oficial d'inauguració, durant el qual parlaran Julia Martín (presidenta de la Unió Democràtica de Pensionistes), Bienvenida Zapico (presidenta del Club Municipal de Jubilats i Pensionistes), Joaquín Esteve (president d'ASVAT i del Consell Municipal dels Majors), Federico Caro (regidor de la tercera edat) i Josep Mª Iborra (alcalde de Puçol). La festa continuarà en una gran carpa muntada en la pròpia plaça, amb capacitat per a un miler de persones, on se servirà un vi d'honor als assistents, amenitzat amb la música del Wonder Brass València Quintet.

Un nou local pels majors.

Ja està oberta la inscripció per a la primera Setmana Taurina

Ja està oberta la inscripció per a la primera Setmana Taurina

31 Març 2003

 

Desencaixonada del 7 de setembre.

Una vegada finalitzades les festes de Sant Joan, entre els dies 25 i 29 de juny, Puçol celebrarà la primera Setmana Taurina. Un esdeveniment més que demostra l'auge que estan aconseguint en la població els festejos que tenen el bou com a protagonista. Fins a l'any passat Puçol comptava amb onze dies de ‘bous al carrer’ al llarg de la temporada. Al febrer d'enguany es va sumar una nova jornada, la Gala dels Premis Taurins, organitzada per la Penya l’Afició i orientada a distingir la labor de les comissions i ramaders. Durant la primera quinzena d'abril, l'Ajuntament tindrà un estand en Iberfesta per a promocionar les seues festes, fonamentalment la del 7 de setembre. I ara, a més, s'unixen els actes programats per a esta primera Setmana Taurina, organitzada per l'Agrupació de Penyes en col·laboració amb l'Ajuntament. ‘Com en el cas dels premis taurins, es tracta d'iniciatives portades a terme per col·lectius de la població i la nostra obligació des de l'Ajuntament és recolzar amb personal tècnic i amb aportacions econòmiques aquelles propostes que demostren que el teixit associatiu local està cada dia més viu’. Les paraules del regidor de festes, Manuel Martínez Piñol, confirmen la satisfacció d'una corporació que porta molts anys recolzant les iniciatives dels clubs i associacions locals, però apostant al mateix temps per traslladar l'organització dels actes als mateixos col·lectius: ‘d'esta forma s'aconsegueix una major implicació, com ha quedat demostrat en les festes populars i patronals, on l'existència d'un comité de festes format per les associacions locals ha permés multiplicar el nombre d'actes i la participació en els mateixos’. Confirmant les paraules del regidor, les penyes ja han establit tres punts d'inscripció per a aquells que vullguen llogar ‘ganivets’ o col·locar ‘cadafals’. Es tracta dels bars Ca El Rallat, El Chichi i Novella. Paral·lelament, es poden reservar places cridant els representants de quatre de les penyes organitzadores: Pepe López (Penya Bouera), Carlos de la Cruz (Penya Foc al Poble), Amparo Fenollosa (Penya Els Primeres) i Juanjo Borrás (Penya l’Afició). Fins al 30 d'abril està obert el termini d'inscripció per a aquells que vulguen optar a un lloc privilegiat en el recinte, encara que l'organització que recorda que l'accés a tots els festejos serà gratuït.

Desviar el barranc de Puçol costarà 9.255.500 euros

Desviar el barranc de Puçol costarà 9.255.500 euros

31 Març 2003

 

Vista aèria del barranc quan passa pel casc.

El Butlletí Oficial de l’Estat de 13 de març passat va publicar la resolució del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, José Ramón García Antón, per la qual s'adjudica el ‘concurs de projectes i obra de canalització del barranc de Puçol i l'eixamplament del tram final del barranc del Puig... a l'empresa Enrique Ortiz i Fills, SA, per un import total de 9.255.500 euros’. Junt amb la regeneració de la platja, el desviació del barranc era la gran obra d'interés general que els veïns de Puçol han vingut reclamant des de fa anys. Finalment, després de les intenses gestions realitzades per l'Ajuntament i la COPUT, el 19 de juliol del 2002 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en publicava el concurs. Després de la seua convocatòria en el BOE i en el Diari Oficial de les Comunitats Europees, el 27 de desembre de l’any passat any es va realitzar l'adjudicació de l'obra, que ara apareix oficialment publicada. ‘És cert que en els últims mesos les grans inversions estatals i autonòmiques per fi han arribat a Puçol i açò és una cosa que ens ompli d'orgull de’ –reconeix satisfet l'alcalde, Josep Mª Iborra–. ‘Però ningú pot pensar que estes inversions són fruit de la casualitat, responen a un esforç continuat que venim realitzant des de fa molts anys en la corporació municipal, amb reunions constants en la COPUT i en el Ministeri de Medi Ambient, per a recordar que estos projectes urbanístics són imprescindibles per al futur de Puçol’. Un futur que urbanísticament es presenta molt enfaenat. Si fa uns mesos el ple aprovava el nou Pla General, esta mateixa setmana hem d'afegir la desfilada continuada pel Camí La Mar dels camions carregats de materials per a construir els primers espigons de la platja, i en pocs mesos, probablement després de l'estiu, seran els tècnics d'Enrique Ortiz i Fills els que iniciaran les obres de desviació del barranc, un projecte encaminat a evitar les inundacions que han afectat a la població en èpoques de gota freda.

Ja pots localitzar qualsevol carrer amb la guia de carrers interactiva que hem instal·lat en esta pàgina web

Ja pots localitzar qualsevol carrer amb la guia de carrers interactiva que hem instal·lat en esta pàgina web

31 Març 2003

Trobar un carrer ací és ara molt fàcil.

Des que va ser inaugurada el passat 14 de febrer, la pàgina web municipal continua creixent dia a dia. Des del 17 de març ja es pot visitar en valencià i, des del 24 de març té en marxa un nou servei afegit a la seua àmplia oferta: un guia de carrers interactiu que només teclejant el nom o part del nom d'un carrer permet localitzar-la per mitjà d'una sèrie de plànols que expliquen la seua situació exacta. El nou servei es troba en la secció ‘Coneix el nostre poble’, que és on se situa tota aquella informació orientada a aquells que van a acostar-se per primera vegada a la població o als que desitgen ampliar dades sobre la història, costums, gastronomia, festes i la resta d'informació general sobre Puçol. ‘Hem partit del més general, amb plànols de tot Espanya i de la Comunitat Valenciana, fins a acabar amb plans del terme municipal, les quatre zones habitades (nucli urbà, platja, urbanitzacions i polígon industrial) i, finalment, un pla ampliat dels carrers que rodegen la nostra recerca. L'objectiu és que amb eixos plans de suport qualsevol internauta puga situar amb precisió tots els carrers, places o llocs d'interés del nostre poble’. Com comenta la regidora d'informació, Inmaculada Arcos, la guia de carrers també permet localitzar els edificis públics, centres educatius, monuments i qualsevol altre lloc d'interés general. A més, per a aquells que desitgen realitzar consultes més còmodament, hi ha la possibilitat de descarregar-se tots els plans que un desitge en format PDF, un format compatible tant amb PC com amb Mac que l'usuari pot arxivar en el seu ordinador o inclús imprimir-lo en qualsevol tamany de paper. ‘Cal destacar l'esforç realitzat pel Departament d'Urbanisme, en especial el delineant Miguel Ángel Romero, que ha sigut l'encarregat de dissenyar tots els plans i adaptar-los al format que requereix la web’ –recorda la regidora– ‘el que no fa sinó confirmar que esta web pot millorar dia a dia gràcies a la col·laboració de tots els departaments de l'Ajuntament, a més d'informàtica, oficina de promoció del valencià i comunicació, que són els encarregats d'actualitzar setmanalment els continguts’. Per a la primera setmana d'abril la pàgina web té prevista una nova incorporació, la possibilitat de subscriure's a totes les novetats, de tal forma que els veïns que ho desitgen rebran tots els dilluns en el seu correu electrònic la informació sobre les principals novetats de la web: titulars de les notícies, agenda setmanal d'actes i informació institucional.

Altres