Contrastar 'la vida'

Contrastar 'la vida'

 

 

Pròximament, posant en pràctica una idea original de Sabín, esperem que siga possible vore en Tele—Puçol una sèrie de capítols que tractaran sobre la marginació de la dona, uns esquetxos televisius que han sigut escrits i interpretats per alumnes de l'Institut Públic de Puçol. Esta sèrie, com ja anireu descobrint, partix d'un supòsit molt senzill: invertir els papers (una intenció molt cinematogràfica), canviar els rols, actuar en la xicoteta pantalla per a aconseguir que la vida futura es transforme i convertisca en ridícules determinades ‘actuacions’ que ara són usuals, normals, quotidianes. En realitat, rectificar és de savis, acabem d'escriure que esta és una sèrie per a vore, però el que desitgem tots de veritat (professors, alumnes i tècnics de l'Ajuntament) és que el nostre treball es mire, desitgem que vos hi fixeu no per la seua forma, no per la seua bondat intrínseca, sinó pel que significa. El nostre objectiu és perquè, dit en altres paraules, que, si és possible, reflexioneu sobre les situacions contrastades hi descrites. Però, atenció, per a aconseguir esta meta no n’hi ha prou de vore distretament qualsevol cosa. Caldrà mirar amb atenció per a reconéixer el que està malament, sentir-ho ridícul i, al prendre consciència del problema, actuar per a canviar-ho en el futur. No cal ni dir-ho que este canvi és de prevore que serà futur perquè, desgraciadament, pareix que els temps nous encara no estan ací, que estes actituds ridícules encara es practiquen (i molt!), encara són ‘normals’. Nosaltres, en canvi, desitgem el nou, la qual cosa està per arribar, la igualtat en la diferència d'hòmens i dones, per més que la tossuda realitat ens guite amb l'evidència que, en moltes famílies, les dones seguixen suportant una doble jornada laboral (treballant en les tasques de la llar i fora d'ell); tal vegada siga cert que prou hòmens jóvens ‘ajuden’ però encara ho és més que la immensa majoria no compartix de la mateixa manera les tasques de la casa. Més desgraciadament encara, la discriminació no acaba ací. Les dones sofrixen maltractaments i cobren menys salari del mateix treball que els hòmens. Les dones, dit més poèticament, han d'alliberar-se dels ‘dragons moderns’ (episodi VI) que en forma d'ablacions, violacions, morts i maltractaments les castiguen i reprimixen. Sembla doncs que ens espera a tots un temps llarg de treball per al canvi, i que pares, mares, educadors i persones de bona voluntat en general haurem de combatre braç a braç per a véncer la ‘mala imatge que els mitjans donen de la dona (publicitat sexista: episodi V), per a repetir mil vegades als descuidats o aprofitats: no t’enganyes, no s’enganyeu (episodi IV). Així doncs, què millor que jóvens estudiants per a pensar i actuar la nova realitat per vindre? Quina millor institució—institut que aquella que s'esforça per a educar? Quina millor utilització dels recursos públics que la formació en el respecte i en l'eliminació de les discriminacions? Quin millor televisió pública que aquella que s'ocupa i es preocupa del servei a la comunitat? Quina millor idea, en fi, que contrastar la realitat per a contribuir que esta canvie? A tots ens ha costat un esforç addicional, una entrega de temps, esta sèrie. Hem hagut d'abandonar l'estudi de matèries tradicionals o les ocupacions quotidianes, deixar a un costat exàmens i preocupar-nos per (re) viure la nostra vida de tots els dies... i davant d'un ull molt espavilat, davant d'una càmera. Però nos ho hem passat bé. Haurem perdut son, però hem deprés i confiem a fer deprendre a algú que ens mire. Este ha sigut el nostre humil regal per a tots: hem entregat el més valuós que tenim, vos hem donat el nostre temps. Per això, no ens resistim a contar-vos el que significa contrastar. Contrastar significa resistir. Significa mantindre's ferm enfront d'alguna cosa o algú. Contrastar significa sotmetre a prova el valor, l'autenticitat, la puresa d'una creença o d'una cosa. I, per això mateix, contrast significa lluita o combat, però també simbolitza el senyal que acredita alguna cosa i, sobretot, el contrast indica als marins el canvi brusc d'un vent a un altre contrari... definicions totes que podeu trobar en les entrades corresponents del diccionari de María Moliner. Si conveniu amb nosaltres que tots som, més o menys, marins en un oceà agitat a què anomenem vida, el nostre humil treball desitja contrastar la vida, resistir per a canviar, fer mirar per a estar atents al canvi de vent que transforme l'opressió i la discriminació de la dona de hui en la llibertat d'un matí que permeta elegir per a ser igual però diferent. Barca nova i bon vent, una dita molt marinera i molt valenciana per a guanyar el futurts. PILAR MILLAN i ROBERT CERDÀ Professors de l'Institut de Secundària de Puçol.

17 Març 2003
FaceBook  Twitter  

Altres