Homenatge a Marian, la guàrdia civil que vigilava els hòmens que no amaven les dones

Homenatge a Marian, la guàrdia civil que vigilava els hòmens que no amaven les dones

S'anomena Marian, va nàixer a Argentina, en 2008 va arribar al quarter de la Guàrdia Civil de Puçol, en estos quatre anys ha treballat en tot tipus de casos, però es recorda especialment la seua implicació en les denúncies de violència masclista. Ara canvia de destí, es marxa a Huelva, en la seua despedida van estar presents molts de què han aplaudit el seu dur esforç diari per a defendre les dones maltractades.

En els documents oficials és només un número, X-19451-T. Per a Elisa, sa mare, és la llum dels seus ulls. Per als seus companys del quarter és simplement Marian. I per a tots els que han coincidit en algun cas amb esta jove, és eixa guàrdia civil que s'ocupa dels casos de violència de gènere.

Violència masclista, dita en un llenguatge més pla, més clar, com el que utilitza en el dia a dia esta jove argentina que un dia va canviar l'Atlàntic pel Mediterrani.

El pergamí que li van entregar va posar un poc de calor a l'homenatge, les paraules d'agraïment van posar l'emoció, i la promesa que no és un adéu, sinó un fins després, subratllen el compromís de mantindre's en contacte

Des de febrer del 2008, Marian ha sigut l'encarregada de tramitar denúncies per violència contra les dones de Puçol, d'informar, d'investigar, de tractar amb servicis socials, amb jutges, amb policia local… en definitiva, una de les persones que menys han parlat, però més han fet en el dia a dia per a combatre el masclisme quotidià que ens rodeja. I tot ho ha fet sense perdre el somriure.

La seua labor no ha passat desapercebuda i quan ja se sabia que es traslladava, que havia d'abandonar Puçol en els primers mesos de 2012, els polítics i tècnics que han viscut dia a dia del seu lluitar per ajudar dones en perill han volgut agrair de forma oficial la seua dedicació.

Així l'ha fet constar la Mesa de Coordinació contra la Violència de Gènere del 24 de gener: “La meua felicitació per la seua col·laboració durant el temps de la seua participació, en el que ha demostrat un gran esperit de servici, preparació professional i iniciativa”, segons l'informe oficial firmat per l'alcaldessa Merche Sanchis.

Però la versió oficial sempre és freda. Massa políticament correcta. Per això hi ha va haver-hi un poc més, en el matí del divendres 4 de maig, en l'ajuntament, quan Marian i sa mare van vindre a despedir-se.

Allí estava Teresa Román, l'assistent social que ha treballat amb ella per a resoldre multitud de casos que avalen que l'home no sempre és un ser civilitzat, a vegades pareix que continue vivint en les cavernes. Allí estava Eloísa Rosa, la regidora de servicis socials. I Vicente Giménez, l'intendent cap de la Policia Local, junt amb l'alcaldessa Merche Sanchis. Tots ells companys en algun moment en la mesa de coordinació.

El pergamí que li van entregar va posar un poc de calor a l'homenatge, les paraules d'agraïment van posar l'emoció, i la promesa que no és un adéu, sinó un fins després, subratllen el compromís de mantindre's en contacte: “Allí hi ha moltes ramaderies de bous i ja m'han confirmat els meus companys que és habitual veure a les comissions taurines de Puçol visitant els pobles d'Huelva per a comprar el bestiar dels bous al carrer. Així que segur que mantindrem el contacte a través dels què vinguen”, assegura amb un somriure, perquè Marian sempre somriu.

Inclús en la despedida dels seus amics de Puçol seguix somrient. És la seua forma d'afrontar la vida. El seu caràcter. Encara que potser en el fons també sent una certa alegria per la seua tornada als orígens: canvia les albes en el Mediterrani pels capvespres en l'Atlàntic… un xicotet acostament a la seua Argentina natal, encara que haja de sentir-la des de l'altra vora.

Gràcies, Marian.

Informa: Sabín

378-homenaje_guardia_civil-1


10 Maig 2012
FaceBook  Twitter  

Altres