Enrique Ponce: “Sóc l'orgull del meu iaio perquè jo sóc la seua obra”

Enrique Ponce: “Sóc l'orgull del meu iaio perquè jo sóc la seua obra”

Enrique Ponce casa a la perfecció amb la València dels 90 que li va veure nàixer i créixer com a torero i amb la València del segle XXI que simbolitza la imperial Ciutat de les Arts i les Ciències. La tauromàquia poncista, art i ciència també, és clàssica. Amb el valor que comporta ser un figurant i una intel·ligència sorprenent al servici del toreig. El toreig mai va ser número ni ciència exacta però els registres del mestre de Chiva són estratosfèrics.

Leandro Martínez, iaio i descobridor del torero, va complir el dimecres 100 anys. Un segle de vida el iaio, un quart de segle el nét en la cima del toreig. Un somni, mà a mà.

De què parla amb el seu iaio a estes altures de la seua vida?

Molt pocs tenen el privilegi d'arribar als 100 anys i amb la lucidesa que té. Està pendent de tot, em pregunta pels corrals de prova, per com em trobe, per les xiquetes… Està en eixe punt en què, com ell diu, cada dia és un regal de Déu. Jo sóc el seu orgull perquè jo sóc obra seua. A ell li dec tot perquè va ser el punt de partida. El que sí que és veritat és que ara ja m'exigix un poc menys (rialles) si bé ell em va inculcar l'exigència i el respecte al bou, als toreros i al toreig. Ara disfruta de les vesprades bones i les menys bones les passa per alt.

Diguen el que diguen els intel·lectuals sobre un torero, al torero li ompli de veritat l'afalac d'un dels seus. Quin és l'elogi que més li ha omplit d'un company?

Me'l va dir el mestre Manzanares pare. Em va dir un de les floretes més boniques que m'han dit i venint d'un mestre com ell més encara perquè ha sigut un referent i una de les fonts d'on he begut. En una conversació íntima em va dir que si alguna vegada tenia un fill torero li agradaria que fóra com jo perquè no passava por veient-me. Això és d'allò més bonic que m'han dit. Per aquell llavors Manzanares fill tindria deu anys.

Belmonte va dir que “torejar és com traure a passejar l'ànima”. Què és torejar per a Ponce?

Abans que res és una manifestació d'expressió artística. Com una cosa bella, com una forma d'expressió en què es fon la feresa i la força d'un animal com el bou amb el cos i l'expressió d'un home que amb una crossa fer veure que allò pareix fàcil i resulta bell. I eixa fusió, eixe moment, eixa sort fa que la teua pell s'erice. També és el poder de l'home davant d'un animal a qui se li pot amb la intel·ligència.

A Ponce com a artista què li fa sentir més: quan pot i sotmet un bou agressiu i encastat o quan toreja a plaer davant d'un bou amb classe?

Cada cosa en el seu lloc però amb ambdós disfrute i em sent realitzat. Un dels meus èxits com a torero és precisament que tinc eixes dos facetes: la meua crossa pot ser fuet o seda. I això en un torero no és fàcil. Hi ha bous que encara que pareguen fàcils són difícils de torejar amb carícia perquè un bou per suau que siga és un bou i té reaccions imprevisibles. I un cabotada d'un bou et partix. Les dos coses són boniques i ambdós són el toreig però el concepte que jo tinc és que depén de com és el bou jo m'he d'acoblar a les característiques positives que tinga per a poder traure el major partit. Eixa ha sigut i és la meua filosofia.

La vesprada del 19 és tan de Ponce com la cremà de la nit del foc. Un cua seria la guinda?

No hi ha dubte. He aconseguit cues importants com a Vitòria, Dax, Nimes… A Mèxic és també difícil però és més freqüent. No obstant això, hi ha places en què ja s'ha oblidat el que és tallar una cua i València és una d'elles. Seria molt bonic per a mi i sé que molts aficionats estan esperant eixe moment. Amb eixa il·lusió faré l'entrada en comitiva.

Una de política: sent que a la Festa li peguen cornades a dretes i esquerres?

Allò que s'ha succeït en el Congrés ens va deixar un poc decebuts. El toreig s'usa com a arma i es polititza per a bé i per a mal. La política és com és i si no s'aclarixen entre ells ni en els seus propis partits… El PP sempre ha apostat per la Festa i ha defés en tot moment la part cultural del toreig com un símbol d'Espanya que no ha de perdre's. El PSOE l'ha fet per moments i de fet el traspàs a Cultura es va fer amb el PSOE en el poder. No obstant això, ara no va votar a favor i es va abstindre. Hauria d'haver-hi més consens entre PP i PSOE.

Crec que la Festa ha perdut i molt perquè no s'han enfrontat a penes en una plaça de bous Enrique Ponce i José Tomás. Té vosté eixa sensació?

Un poc sí. Jo he torejat molt amb José Tomás però crec que els anys que ell va estar retirat podia haver existit una rivalitat en plenitud d'ambdós. En eixos anys, com tu dius, possiblement sí es va perdre una rivalitat que podia haver existit molt fort. Però ell va decidir anar-se'n i no va ser momentani, van ser cinc anys retirat.

Figures, gestes i ferros durs. Pareix que està de moda una cosa que en Ponce ha sigut una filosofia.

Això l'han fet les figures tota la vida i jo em sentia obligat a fer-lo. A Madrid, Bilbao, Sevilla o València he matat tot tipus d'encastes. I en Las Ventas, cuadris, victorinos, murteiras, atanasios. És una obligació i dins de la meua responsabilitat de figura l'he hagut de fer. He matat 49 bous de Victorino. També és cert que ara prima molt el monoencaste. Però és bo i digne d'aplaudir que les figures facen l'esforç d'anunciar-se amb les dures. Una figura és figura amb tot tipus de bous.

Una trajectòria immaculada, una família, dos filles, la glòria, els diners… Seguix en el toreig pel sentiment de passar-se a un bou per la panxa?

Seguir és perquè un se sent abans que res torero i encara que hages aconseguit tot, si et trobes amb facultats no penses en una retirada. Ser torero forma part de la meua vida, no és una professió qualsevol. És una cosa que va per dins, un sentiment que s'expressa davant del bou. La meua trajectòria ha sigut molt llarga: comence la meua temporada 24… i 23 anys estant dalt. Ara el que vull és assaborir el toreig dins de la responsabilitat que em correspon. Sense haver de demostrar res a ningú però sense abaixar la intensitat en la plaça.

Escriu: Salvador Ferrer
Fotos: Vicent Bosch
Entrevista publicada en El mundo 

286-ponce-bosch-1

 

20 Març 2013
FaceBook  Twitter  

Altres