Julián I, dictador de la bravura

Julián I, dictador de la bravura

El Juli no va estar a Castelló ni València; ni estarà a Madrid. Però ja està en boca de tots. Arpada de Porta del Príncep. El Juli hi ha trencat la temporada a Sevilla, de cap per avall La Maestranza d'idil·lis, a penes començar. Després d'Olivenza i Arnedo, el Cós de els encants va ser l'escenari per a recitar el seu toreig de luxe. Ha partit la temporada i s'ha trencat ell com els seus muladassos trenquen als bous. Juli va dir haver sentit “cruixir a la Maestranza”.

Als bous ningú els cruix més. Hi ha muladassos de Juli que són pulles a l'orgull de la bravura. Al bou que se la vol menjar per baix se'l menja El Juli amb la seua crossa de cap a peus. Això de Sevilla és un exemple més del que han fet tota la vida les figures de veritat i no les “figures” que alguns venen com a xurros.

La tauromàquia julista és un diàleg nítid que escolten els ulls que veuen el toreig. M'aventure a transcriure-la: “Jé, bou: ací alante i a baix et presente la crossa; per ací passaràs i passes; i ací arrere et solt i t'allibere de tela perquè així el considere, per la teua condició i per la meua faena; o perquè m'ix a mi d'ací…”. I al tornar-se el bou, si vol guerra, zas!, ací la té una altra vegada posada amb el furgadents a rossegons. “Tu veuràs si la preses o te l'enguls”. És el concepte d'un geni; poder, dominació davant de la voluntat bovina amb la seducció del coneixement total, precisió tècnica suïssa, cap privilegiat i sentit cima del toreig.

Amb Julián en la plaça, del bou no són els terrenys ni les distàncies. Els segresta. “Algun dia diran que El Juli va ser el torero que més va abaixar la mà als bous. El govern total”. Vaig escriure este tweet abans del terratrémol julista a Sevilla i José Luis Ramón, director de la revista 6bous6, el va publicar en el setmanari.

El Juli porta molts anys fent tremolar a la bravura, la qual cosa no significa que molts —periodistes, gosats o aficionats— s'hagen adonat del tema. Es queden amb l'estètica buida d'altres, la bellesa posada o la pinzellada. Julián I del Toreig practica el toreig més total que han vist els meus ulls.

Una altra lectura, més sentimental si es vol, de la vesprada del diumenge és que El Juli va anul·lar en La Maestranza al nóvio de Sevilla i a qui haguera de ser el seu senyor espòs i etern amant, que rima amb Morante.

Escriu Salvador Ferrer
Article publicat en El mundo
@salvaferrer78

352-el-juli-y-gabrielo

 

08 abril 2013
FaceBook  Twitter  

Altres