Manuel Granero i Manolo Montoliú, eterna grandesa

Manuel Granero i Manolo Montoliú, eterna grandesa

Quan sobrevola maig, s'amuntonen les dates més luctuoses de la València taurina. Manuel Granero en 1922, Manolo Montoliú en 1992. Un 7 i un 1 de maig. Pocapena i Cubatisto. Un veragua i un atanasio. Madrid i Sevilla. Or i atzabeja. Setanta anys, dos morts, dos grandiosos toreros.

Machado, Manuel com a Granero i Montoliú, va dir això que abans que “un bon poeta el meu primer desig era ser un bon banderiller”. Haguera somiat Machado de ser Montoliú, per la seua torería immortal a pesar d'aquella destralada en plena primavera.

Graner va ser un violinista precoç i una estrela fugaç en el toreig que va ocupar el “tron vacant” que va deixar Joselito El Gallo en Talavera. En el llibre d'un altre Joselito gran, Joselito, el verdader, ho clava José Miguel Arroyo Delgado: “la mort ajuda a què la gent respecte el que fem els toreros” (p. 118).

Hui és l'aniversari de Joselito, el madrileny. Coses del toreig. Pura vida. La seua grandesa.

Escriu: Salva Ferrer

 

04 Maig 2013
FaceBook  Twitter  

Altres