Els ecologistes, la tradició i els 'bous al carrer'

Els ecologistes, la tradició i els 'bous al carrer'

24 Juliol 2004

Fa unes setmanes va aparéixer, en la premsa, una notícia que va sorprendre a tot el món taurí. Una organització ecologista va mostrar la seua pretensió de denunciar tots aquells festejos taurins (bous al carrer) que no tingueren ''tradició''. El primer dubte que sorgix respecte d'això és la següent: què entén eixa gent per tradició? Si eixa ''tradició'' suposa que eixe tipus de festejos es realitzen en eixa població durant diverses dècades, en la que menys, i aconseguix dur a terme una mobilització massiva de gent de la població, així com de poblacions veïnes, quina és la població en què consideren que no existix ''tradició''?

És més, si l'Ajuntament de la localitat permet la realització del festeig, i esta té lloc davall l'empara de la Legislació preceptiva, com poden pretendre oposar-se a un acte que la Llei protegix i el mateix Ajuntament de la població defensa?

I, quina és en realitat el fons de la raó de la seua protesta? El maltractament animal? Tots nosaltres, aficionats, assistim durant la temporada a multitud de festejos taurins a la Comunitat Valenciana: algun de vosaltres ha pogut observar signes de maltractament a alguna cap durant estos? Pensem que no. Pareix que estes persones continuen vivint en l'època de Paco Martínez Sòria, en la qual sí que era comú veure pels pobles les típiques canyes preparades amb un clau en l'extrem per a moure els animals. Algú les veu pels pobles hui en dia?

Servisca d'exemple de defensa de la integritat de la festa i l'atenció dels animals per part dels propis aficionats i els municipis, el cas ocorregut a principis del mes de setembre: es va torejar en una població un bou d'un conegut ramader de la zona. Bou brau i encastat, que estava realitzant bones actuacions on era torejat. Un desaprensiu es va atrevir a tirar un poal de calç sobre el cap de l'animal, quan passava per davall d'un cadafal. L'animal va sofrir greus ferides en els ulls de les quals, afortunadament, es recupera favorablement. A l'instant, tant els aficionats allí presents i els que van conéixer la notícia posteriorment, com el mateix Ajuntament del municipi, van mamprendre accions legals contra este individu, i va deixar en mans dels tribunals el cas. I davant de tal mobilització contra algú que s'atrevix a dur a terme este ''atemptat'' contra la festa, es continuen atrevint els ecologistes a dir que no defensem la integritat de l'animal i el benestar animal?

Pensem que no haurien d'entremetre's en una matèria que ni tan sols coneixen i deixar de presentar protestes que no tenen cap lògica ni cap tipus d'argumentació.

Potser eixa ''tradició'' de la qual parlen tinga ja un sentit, i és el de la tradició que ells, eixos ecologistes que estan en contra dels bous al carrer i en contra de la contaminació, però es desplacen amb cotxe i gasten desodorants d'esprai, han d'entremetre's on no tenen cap raó de fer-ho i de no fer ni més menys que molestar a una festa els principals criteris de la qual són els de defensar la integritat de l'animal i la defensa del benestar del qual és el centre i rei de la nostra festa: el bou.

Vicente Soriano

Art valencià: ballant amb bous

Art valencià: ballant amb bous

02 Juliol 2004

Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per tot arreu.

Este cronista no arriba a comprendre els motius, però la veritat és que el 24 de juny, cap a les set i mitja de la vesprada, u tenia la sensació que eixir a la plaça i jugar amb les vaquetes era cosa fàcil. Quasi, quasi una tasca de xiquets.

Allí estaven Chupi, Jota, Majete, Seco i Juno, acompanyats d'alguns il·lustres retalladors de Puçol, per a demostrar que el seu compromís amb els bous (o les vaques, tant fa) és una miqueta més que un idil·li.

Durant la primera part de la seua ''Exhibició d'art valencià'', estos jóvens van fer les acrobàcies més increïbles amb el bestiar que compartia cartell amb ells en la plaça: rebre'l de genolls, esquivar-lo de genolls, botar per damunt amb ajuda d'una perxa, botar sense perxa, rodejar-lo, marejar-lo i, finalment, enviar-lo als corrals absolutament esgotat... el bestiar, no ells.

Però això era només la primera part... i eixa era la part seriosa!

Un descans per a reposar forces, el respectable, i per a maquillar-se, els artistes. I torna a començar. Però amb un to molt distint: per a començar, els artistes ixen maquillats de pallassos i repartint caramels al públic. I per a continuar, alguns artefactes del mes curiosos: engrunsadores, capots, motos...

I quina segona part! Una de les vaques va acabar tombada en l'arena, amb els rodadors tombats al seu voltant, a penes a uns centímetres, rodejant-la i demanant-li tranquil·litat. L'altra, bé, l'altra va ser treta de la plaça a braços dels mateixos rodadors: després de perseguir inútilment un parell de motos durant diversos minuts, la pobra va caure esgotada en l'arena i ja no va poder tornar a alçar-se.

Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per totes bandes. Però la veritat és que u va eixir de la plaça amb la sensació que l'art valencià potser no siga art amb majúscules, però sens dubte el que assistix a una exhibició d'estos jóvens artistes no pot apartar la vista un minut: podria perdre's una imatge absolutament insòlita.

 

Dissabte que ve 19 de juny Juan Àvila toreja en la Plaça de bous de València

15 Juny 2004

Dissabte que ve 19 de juny Juan Àvila toreja en la Plaça de bous de València.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella pots accedir de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, diseño...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet roman tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes al matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seua seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

Com tots els dimarts, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTÀ OBERTA per a atendre qualsevol sol·licitud sense caldre abaixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic és al matí de 8 a 14'30 hores i a la vesprada de 16'30 a 19 hores.

Crònica taurina del bou de l'Avinguda (setembre del 2003)

Crònica taurina del bou de l'Avinguda (setembre del 2003)

10 Febrer 2004

Amb l'arribada de la tardor, l’anomenat bou de l'avinguda tanca la temporada taurina a Puçol. Si en anys anteriors es trobava a faltar el poc nombre de bous salvatges correguts en este barri, enguany  la comissió va preparar la solta de cinc bous el primer dia.

Dia 4 d'octubre:

En primer lloc es va donar solta a l'exemplar de García Fernández Palacios, que atenia al nom de Aviadillo. Animal de noble envestida, que es va parar prompte. A continuació va eixir Lironero, núm. 35 de Manzanares. En tercer lloc va ser desencaixonat el bou Taconcito, marcat amb el núm. 6 de la ramaderia de García Fernández Palacios. Exemplar roig de bonica làmina, el qual va protagonitzar llargues envestides als aficionats, ficant molt bé la cara i no refusant de la baralla en cap moment. Finalment, va ser soltat el bou Cocinero, marcat amb el núm. 36 de la ramaderia de Manuel López Aragó. Bou cinqueño, de curta envestida, però assabentant-se i entrant als cites amb certa perillositat. A la nit, va voltejar a l'aficionat local Peño, afortunadament sense conseqüències greus.

La vesprada continue amb solta de vaquetes del ramader de Cabanes, Germán Vidal, les quals van entretindre prou els assistents. Com és tradicional a Puçol, la vesprada va acabar amb l'embolada d'una vaca del mateix ramader, tallant la corda Pascual Villalba.

A la nit van ser embolats els mateixos bous de la vesprada, més un, corregut en primer lloc, en la modalitat de caixó a piló. Este bou, va ser un exemplar de  García Fernández Palacios, de nom Extranjerillo, el qual va tindre uns primers moments d'embolada prou acceptables, per a posteriorment anar apagant-se. Totes les embolades del dia van anar a càrrec de les quadrilles de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo, tallant les cordes Vicent Sebastiá, Rallat, Salva Valls i Xato, en dos ocasions.

Dia 11 d'octubre:

Des de fa un parell d'anys, este últim dia de bous a Puçol, destaca per la presència d'animals de reconeguda fama i de les més prestigioses ramaderies de la Comunitat Valenciana, ja que és un bon recorregut perquè estes desenvolupen el seu bon quefer en els carrers.

Si en els anys anteriors vam poder veure una gran vesprada de vaques a càrrec de Jaume Domenech (Amorosa, Perseguida... i el bou Tauró) i una altra tard, no tan bona, de Machancoses (Perezoso i Viola), per a este any es va preparar un desafiament de dos vaques a la vesprada i un bou embolat de les ramaderies de Germans Orero Lecris, Germans Benavent i Germán Vidal.

Com a aperitiu de la vesprada, es va soltar un bou de García Fernández Palacios, patrocinat pels aficionats Ximo & Dani. Bou roig, que atenia al nom de Gargantolo, el qual va protagonitzar una bonica eixida de caixó, acudint a tots els retalls, però que prompte es va veure aclaparat per la gran quantitat d'aficionats que el retallaven. En una de les seues envestides, va donar una puntadeta a un aficionat local, afortunadament sense conseqüències. Seguidament, es donà solta a les vaques dels tres ramaders actuants, les quals totes van complir en el seu menester, divertint els aficionats.

A poqueta nit, s'embolà una vaca de Germán Vidal, tallà la corda Marí Creu Ferrer “Rallaeta”. Ressaltar que esta embolada va ser duta a terme únicament per membres de la família Rallat.

A la nit, va ser embolat de caixó a piló, el bou Vianchi

Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

20 Octubre 2003

Plaça de bous de València, un terç d'entrada en una vesprada fresca i tardorenca.

--Antonio Ruiz Soro; silenci-silenci (lleus xiulets a l'abandonar la plaça).

--Víctor Manuel Blázquez; orella-orella.

--Ángel de la Rosa; orella amb lleu petició de la segona i dos voltes a l'arena- orella després d'avís amb dos voltes a l'arena.

*****

El solemne himne regional que va prologar la correguda del 9 d'octubre va fer recordar als més despistats que era el dia de la Comunitat Valenciana. El cartell també era de valencians, però la vesprada, la vesprada va ser de Ángel de la Rosa, encara sense llevar un àpex al legítim i treballat triomf de Víctor Manuel Blázquez. El tancament que va enviar Carlos Núñez a València va estar ben presentat, un poc desigual però molt en núñez, fins de caps, astifins, si bé alguns van lluir excessius quilos. Es van tallar quatre orelles, però no s'enganye ningú, els toreros van fer més mèrit per a això.

El públic va cobrir un terç de la plaça, aspecte este poc sorprenent també per esperat. La nota trista la va protagonitzar Antonio Ruiz Soro. Primer perquè va demostrar tanta incapacitat com falta de quasi tot: d'ofici, que ho intuíem, però d'actitud, no ho esperàvem. El seu lot, és cert, va ser el més impossible, per manso, deslluït, complicat, però quan un torero aposta de veritat, si no s'emporta orelles, almenys pot sumar crèdit. Per això, encara que em dolga, Antonio Ruiz Soro no va sumar res, si de cas descrèdit. Ni va poder, ni va voler justificar la seua sorprenent presència en el cartell. I això, que el públic ho va tractar de forma exquisida, a penes molt pocs xiulets entre un silenci de respecte més pel que ha representat El Soro i el sorisme en esta terra, que ha sigut molt, que pel que mereixia esta actuació, es diguera com es diguera el torero. Haurà de reflexionar. Per cert, en els seus bous van destacar Rafael Perea Boni i Domingo Navarro, tan lluïts com eficaços amb percala i en els pals.

A Víctor Manuel Blázquez, segon del cartell, li va tocar remuntar l'ambient tan desangelat que va precedir en els seus dos bous. I ho va aconseguir. El de Burjassot banderillà amb més laboriositat que brillantor. Paradoxalment, el seu primer Núñez va quedar un poc aplomat després dels avivadors, però un a un, Blázquez va saber extraure tota l'aigua que quedava en el pou. Després d'una punxada, va passejar una orella. Menys aigua tenia el pou, valga la metàfora, que va fer quint. Molt parat, agarrat al pis que dirien a Mèxic, Blázquez va plantejar una faena de recursos i varietat. Per a rematar i assegurar el triomf no hi havia una altra alternativa. I li va eixir bé. Perquè va agarrar una estocada, més eficaç que ben col·locada, que li va valdre una altra orella i la merescuda eixida a coll.

Ángel de la Rosa també va eixir per la Porta Gran, però amb un altre caire. Amb el segell tan singular que imprimix De la Rosa. La faena al seu primer, amb sentit de l'estètica, va ser un aperitiu de la seua segona actuació. Perquè en el primer, tan noble com faltat de forces, no el podia obligar gens ni miqueta. Potser per això a les muletades -la tela a penes fregava l'albero- els va faltar una miqueta més de traç. Va matar d'estocada sense punta i va tallar una orella. Va haver-hi petició, minoritària, i desproporcionada de la segona, però Juan Moreno, usía del festeig, es va negar amb encert.

En el sext, els màxims trofeus, no s'hagueren pogut negar. La faena va ser de dos. I el toreig... de cinc, de cinc estreles, se sobreentén. L'obra va ser més massissa, més compacta i millor traçada, perquè a més va haver-hi lligam. Les muletades van tindre regust, tremp, solatge, qualitat, i suavitat. Els tocs van ser precisos, justos, mesurats. I va haver-hi tres o quatre naturals li va tirar la tela al morro, antològics. Un monument a la plasticitat i a l'harmonia. Però a este, que calia rebentar-lo amb l'e

Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

05 Setembre 2003

Luciano Núñez: tretze anys com a torero de plata, potser el millor en la seua categoria amb el capot i un home a qui li agrada escoltar, perquè continua deprenent. Hui és l'apoderat de Juan Àvila... i una persona a qui li encanta dir les coses clares.

Juan Àvila: adolescent, senzill, humil, conscient i molt modest. Li queda molt per a arribar, però ja volgueren molts arribar a on ell està ara. S'ha convertit en una bola de neu, cada dia és més gran i s'està convertint en el millor ambaixador del nostre poble... igual que Pepe Claramunt és un símbol en el futbol, Juan ho és en els bous.

Salvador Ferrer: cronista taurí en distints mitjans, periodista i coautor, entre altres publicacions, del llibre ''Pepe Claramunt, història del futbol a Puçol''. Un jove que viu els bous i que, a dir dels que el seguixen, és d'aquells que no sols escriuen i parlen, sinó que també escolta... una cosa clau per a continuar deprenent.

Estos tres autèntics monstres de l'art del toreig, cada u en la seua especialitat, es van donar cita la vesprada del dimarts 2 de setembre en el saló d'actes de la Casa de Cultura per a, en principi, donar-nos a conéixer un poc millor la figura de Juan Àvila i, al final, delectar-nos amb un debat brillant, tens, sucós... però sempre dins dels límits d'una exquisida educació.

Va obrir el teló l'Emissora Municipal de Televisió, que s'està convertint en un aliat imprescindible de qualsevol presentació d'envergadura, amb un vídeo en què s'arreplega la trajectòria humana i professional de Juan Àvila.

Un brillant treball de realització, ben documentat pel mateix Salvador Ferrer i amb una excel·lent locució a càrrec d'Enric Esteve.

A través d'este reportatge de deu minuts vam poder descobrir que Juan va nàixer a Puçol en 1985, va tindre els seus primers contactes amb el bou de carrer i immediatament amb el de plaça, va entrar en l'Escola de Tauromàquia de València, on va començar a participar en els seus certàmens en el 2001, va debutar al juny del 2002 a Xàtiva on va matar el seu primer bou i va eixir a coll, va rebre al març del 2003 el trofeu al torejador de jònecs més destacat de València, va ser a més el triomfador de les falles... i ací va aparéixer Luciano Núñez per a convertir-se en el seu apoderat.

''No cal que li tire baralles'' -afirma satisfet Luciano Núñez- ''per la meua cara ja sap si ho està fent bé o no''. Amb esta rotunda afirmació començava el madrileny, encara que valencià d'adopció, el seu espectacular roda d'intervencions.

Des d'eixe moment Juan Àvila va passar a un segon pla en la taula, demostrant, com quasi tots els artistes, que el seu fort no és parlar de la seua obra, sinó exercir-la, pel que a penes vam poder disfrutar un parell d'intervencions del joneguer, encara que això sí, van servir per a deixar molt clara la seua professionalitat: ''és important deixar la targeta de visita, d'ací que en els primers passades cal cridar l'atenció i deixar clar el públic que véns a la plaça a donar-ho tot''.

L'etern xoc entre la premsa i els apoderats, la premsa i els empresaris taurins, la premsa i els toreros. Tots els temes que un podia esperar van ser tocats, i molts altres que alguns només s'atrevixen a tractar en cercles més reduïts, i no davant de cent cinquanta espectadors, molts d'ells grans aficionats o professionals, com Oscar Bustos, que no va voler perdre's l'envit.

''L'envol de Juan ha de ser meteòric, perquè tots no tenen la possibilitat de ser fill d'un famós: si en les primera fires de 2004 triomfa, en el 2005 pot arribar a ser torero''. Luciano Núñez té clar quin ha de ser la carrera d'Àvila: ''és preferible debutar amb cavalls a Nimes i Olivenza, per a restar pressió a València''. Però aconseguir-

Vicente Soriano nos ajuda a comprendre les capes i pelatges dels bous

Vicente Soriano nos ajuda a comprendre les capes i pelatges dels bous

04 Setembre 2003

El dia 1 de setembre de 2003, i dins del programa de festes, es va realitzar una xarrada en el Sala d'Actes de la Casa de Cultura per part del veterinari de bous braus de la localitat, el Sr. Vicente Soriano Benet. Esta xarrada, recolzada per precioses il·lustracions del bou brau en el camp, es va fer un ampli i instructiu repàs a les capes i pelatges del bou de toreig.

Es va iniciar fent referència a l'origen de la nomenclatura, tan específica, utilitzada per a designar les capes dels bous. Este origen és bàsicament andalús i de Salamanca (grans bressols de criança del bou brau).

Va ser de gran interés per als aficionats la comparativa de percentatges dels diferents tipus de capes en el territori nacional enfront del valencià.

En el valencià apareix un major percentatge de capes de tipus roig, per la gran influència en la formació de les ramaderies de la Casta Navarra.

A continuació es va diferenciar entre les anomenades capes simples (les formades per pèls d'un únic color) i les compostes (formades per pèls de 2 o més colors ). Es van repassar totes i cada una d'elles, i s'hi van il·lustrar tots els tipus de capes, projectades sobre la pantalla de la sala. Des de ''l'ensabanado fins al salinero, passant pel negre, cárdeno, tostado, berrendo, castanño, roig, jabonero, barroso, etc.'' van anar explicant-se cada una de les capes, així com l'origen del seu nom.

A continuació, es van exposar i van estudiar els accidentals que acompanyen a totes eixes capes base, també amb el suport tècnic de les boniques il·lustracions. Estos accidentals poden ser: generals (''alunarado, aparejado, carbonero, anteado,...''), de cap i de coll (''bocinegro, estel, facado, gargantillo,...''), del tronc (''bragado, meano, girón, listón,...''), de les extremitats (''calcetero, botinero, calzón'') i de la cua (''rabicano, coletero, rebarbo'').

Finalment i, per a finalitzar la xarrada, es va fer referència a les normes bàsiques per a realitzar una ressenya i es va procedir a realitzar-la sobre diversos animals com a exemple al públic. En termes generals va ser una xarrada que va agradar enormement als assistents, refrescant la memòria i actualitzant coneixements a aquells aficionats entesos en la matèria, iniciant a aquells que no dominen la terminologia en el món de les capes del bou brau i, com no, sorprenent a molts altres que no esperaven que fóra tal la magnitud de pelatges existents en el bou brau.


 

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

21 Juliol 2003

 

Molt de públic en Ildefonso Fierro.

Les festes taurines en el Barri Ildefonso Fierro de Puçol, van estar marcades pel tremend esforç que fa la comissió per organitzar dos dies de bou, i d'altra banda, l'escàs suport econòmic de practicament tota la barriada (trenta abonats). Davant d'eixe panorama, tan sols falta felicitar a la comissió pel seu esforç (van adquirir sis bous), i intentar animar a col·laborar amb les festes als veïns del barri, si volen que estes, no s'acaben pròximament.

Dissabte 5 de juliol.

Amb gran puntualitat van donar començament les desencaixonades. En primer lloc va ser soltat el bou, de pelatge saboner, Fumador, núm.48 de la ramaderia gaditana d'Àngel i David Vilariño. Bou que envestia sense cobdícia. A continuació es va desencaixonar el bou Lencero, núm.42 d'Hernández Pla. Va ser un bou que va donar la cara en tot moment, i que envestia amb certa perillositat. Va ser sens dubte, el millor bou dels correguts en estes festes. Finalment va ser desencaixonat el bou Tirador, marcat amb el núm.47, amb el ferro de Mª Lourdes Martín de Pérez Tabernero. Bou molt parat, que va resultar molt costós per a ser tancat. Després del bon bestiar de vaquetes que va soltar el ramader local Jaime Bosch ''Saliner'', va ser embolada una vaca del mateix ramader, i va tallar la corda Rubén Naranjo.

A la nit van ser embolats a càrrec de la quadrilla Ximo&Xato, els mateixos bous de la vesprada, van tallar les cordes Joan Pau ''Rallat'' i Héctor Santaursula ''Cabra'', destacant per la seua labor el bou Lencero d'Hernández Pla.

Dissabte 12 de Juliol.

Igual que la setmana anterior van ser desencaixonats tres exemplars. En primer lloc, Artista, núm.51 de Hnos. Mañez. Bou que va acusar massa l'estar minvat de facultats per al seu toreig. A continuació, va ser soltat el bou núm.31 Tomillero, de Baigorri, el qual es va limitar a recórrer el recinte sense cap malícia, però que en una de les seues poques envestides, va ferir afortunadament sense conseqüències greus un aficionat de la localitat. Finalment, es va soltar el bou núm.21 Envidioso, també de la ramaderia de Baigorri. En general va ser una vesprada avorrida pel comportament dels bous, que s'alçà amb l'embolada d'un bou de Jaime Bosch.

A la nit van ser embolats els bous de la vesprada més un del ramader local Jaime Bosch, tallant la cordes Escolano, Alex , Panxa i Jonjou. Totes les embolades van ser dutes a terme per l'embolador Pep, amb els utensilis de Fernado Ferrer ''Rallat''.

Informa: Alfonso Ávila.

Una vesprada avorrida pels bous.

Setmana Taurina (2): dimecres, Verónica Escamilla va tallar la corda al primer bou embolat

Setmana Taurina (2): dimecres, Verónica Escamilla va tallar la corda al primer bou embolat

30 Juny 2003

 

Rodador, un ofici perillós.

En este primer Concurs de Ramaderies l'organització ha intentat cuidar tots els detalls i garantir, en la mesura que es puga la imparcialitat del jurat. Per a això, cada vesprada participen set vaques i un bou, encara que només puntuen les sis millors vaques. De la puntuació s'ocupen quatre experts aficionats que no pertanyen a cap de les penyes que organitzen la setmana, evitant amb això crear qualsevol suspicàcia respecte als punts atorgats a cada animal. La primera ramaderia a concursar va ser La Paloma, de Xaló (Alacant), el propietari de la qual és Ángel Guardiola. El seu bestiar estava precedit d'una notable fama, guanyada a través de les seues actuacions a Museros, Vall d’Uixó i Bétera. Els noms de les vaques participants eren Cucaracha, Dudosa, Bayoneta, Rasposa, Capitana, Miedosa i Espoleta, mentres que el bou atenia al nom de Saborós. A destacar la bona actuació de les vaques Baioneta, Miedosa i, sobretot, Espoleta. Esta última va ser la millor de la vesprada, ja que va pujar en diverses ocasions a la piràmide, buscant als aficionats i emportant-se les ovacions dels aproximadament 3.500 espectadors que van acudir en esta primera jornada. Del bou Sabroso destacar el seu bon fer i la forma de treballar, encara que, tal vegada per la calor, va parar en moltes ocasions. A pesar de tot, va cridar l'atenció la bona presentació en general dels animals. L'anècdota de la vesprada la va posar la vaca Miedosa, que va agarrar a l'aficionat local Rafael Piñol. En una ràpida i afortunada intervenció, la gent que hi havia al voltant es va abalançar sobre Miedosa, i va aconseguir immobilitzar-la i evitar així que continuara envestint el jove. A la nit va haver-hi més públic, uns 4.500 espectadors, que van assistir entusiasmats al desafiament entre Alfonso Delgado, de Rafelbunyol, i Juan Faet, d'Almenara, estos dos presentant tres vaquetes i un bou. Cal assenyalar que les sessions nocturnes són patrocinades per les distintes penyes de l'associació, encara que en el cas d'Alfonso Delgado són uns grans aficionats els patrocinadors: la família Escamilla-Moyá. Van començar les vaquetes d'Alfonso Delgado, que van donar bon joc, encara que eren quelcom jóvens per a la quantitat d'aficionats. Al bou embolat, de nom Meón, li va tallar la corda l'aficionada local Verónica Escamilla, qui va realitzar una ràpida i espectacular actuació. Els emboladors van ser Ximo i Xato. A continuació van córrer les vaquetes de Juan Faet, patrocinades per la Penya Bouera. Entre elles cal destacar l'actuació de Naranjita i, sobretot, de Víbora. Un castell de focs artificials xinesos va posar la nota de color abans de la segona embolada. Després de la pólvora, el bou Religioso va ser embolat per Jaume Sanchis “Barry”, ajudat per diversos membres de la penya. El tall de la corda va córrer a càrrec de Ramón Besalduch, també membre de la penya, que va saber eixir airós d'una faena amb molta dificultat, ja que en la seua connexió en baixar del camió, el bou va moure el pilar. L'anècdota de la nit la va posar Víbora, que va botar el banc en diverses ocasions, i va posar en més d’un compromís als aficionats allí pujats. (Consulta totes les cròniques de la Setmana Taurina fent click en la secció 'NOTÍCIES'.)

Objectiu: pujar les vaques a la piràmide.

Altres