Article de VOX del ple de maig : «El conte de la criada… que es va creure senyora»

Este és l'article de VOX del ple de maig, titulat El conte de la criada… que es va creure senyora. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

La vida sabem que està plena de modes. I des de fa uns quants mesos les sèries estan en voga. Una de les quals pel títol em va cridar l'atenció va ser El conte de la criada. La veritat és que no l'he vista, però els comentaris de la gent li donen una molt bona crítica. Això és el fantàstic de les coses, ens fan creure que les coses són bones i tenim una bona percepció d'ella, encara que no hàgem vist ni un sol minut de la sèrie.

En política és una cosa semblant. És molt senzill parlar d'alguns temes, per boca d'uns altres, sense saber realment el que ha ocorregut. Podríem enumerar la quantitat de coses que han arribat a les meues oïdes del motiu pel qual no estem en el govern i, necessitaríem alguns articles d'este estil per a explicar-lo tot, però per a què ? Les coses cauen pel seu propi pes i amb el temps els ciutadans acaben assabentant-se dels vertaders motius que, encara que no es crea, són molt senzills. Però crec que el millor de tot és fer una reflexió referent al títol d'este article que és el que m'ha portat a escriure'l, i és només una xicoteta reflexió.

Quan una persona arriba a un càrrec per mitjà del suport que li va donar a un superior, saps que el teu càrrec de poder dura el que el superior estiga en el seu càrrec. I què passa quan el superior perd el seu poder? Crec que és clar. Els teus dies en la teua posició estan comptats, encara que es puga creure que, ara recolzant al nou poderós, este s'oblidarà a qui li va oferir la seua lleialtat en el passat.

Eixos càrrecs no solen ser per la vàlua de la persona. Estan més aviat relacionades amb la lleialtat que se li dona a la persona que en eixe moment té poder. Encara que no es crea, esta és la realitat.

Els que arriben per les seues conviccions i la seua bona faena, estiga qui estiga en el poder, seguiran.

Els altres, són com el conte de la criada que es va creure senyora i quan la senyora va morir, ella, fins i tot pensant que continuava viva, el seu destí estava marcat igual que el de la senyora.

«Bon vent i barca nova».

Una opinió de VOX.

11 Juny 2021
FaceBook  Twitter  

Altres