Dos sopranos, un tenor, una estudiantina i fandangos en el festival líric gratuït de Càritas per a la tercera edat

Càritas Interparroquial de Puçol es va sumar a les celebracions del Nadal en la Residència de la 3a edat i ho va fer amb un festival de cant líric que va comptar amb la participació de dos jóvens sopranos, un veterà tenor i una estudiantina de tots els temps com invitats especials, als que es van unir els inseparables Ximo Esteve (president de Càritas) i Octavio (resident) amb algun fandango. Tots ells junts en una gran demostració d'amor sense mesura.

El divendres 18 de desembre, la sala d'actes de la residència es va convertir per una vesprada en un escenari ideal per a un recital de lírica, gràcies a l'aportació de Càritas que, un any més, s'acosta a felicitar el nadal als residents amb un festival distint.

Després de les paraules de la nova directora del centre, Ana Belén Bautista, que va entregar a a Ximo Esteve uns detalls perquè Càritas els repartisca entre els xiquets en estes festes, va arribar l'hora de la música.

En esta ocasió va obrir les actuacions l'incombustible Octavio, el qual patix un problema de visió, però per descomptat no de veu: acompanyat de Ximo va interpretar El Palmar, una entranyable versió de Amapola i encara va tindre temps de despedir-se amb un fandango a què, com és habitual en ell, també va posar la música.

La gran sorpresa de la nit va arribar amb Nadya Gil, una soprano de dotze anys que va enlluernar a tots amb la seua veu i amb el cant a capella de dos peces poc conegudes per als assistents, però que van posar els cabells de punta: Lascia Ch’io pianga, composta per Georg Händel en 1711 per a l'òpera Rinaldo, i Si tu m'ami de Giovanni Pergolesi.

Però no va ser l'única, perquè una altra jove soprano, Carmen Bosó, va oferir altres dos peces, estes sí molt conegudes. D'una banda, l'Ave María de Schubert, i per a finalitzar, la Cançó de l'arlequí, de l'obra La Generala, d'Amadeo Vives. Una peça que va ser particularment disfrutada pel públic perquè no sols la va cantar a capella, sinó que a més la va interpretar amb divertits gestos i poses.

L'estudiantina de Jaime i els seus amics va ser la protagonista d'un interludi també amb tocs còmics i peces de totes les èpoques, un contrapunt humorístic ideal per a alleugerir una vesprada de Música, així, amb majúscules.

I és que el tancament va anar a càrrec del tenor local Enrique Esteve, que va oferir el repertori més nadalenc de la vesprada, encara que amb eixa veu inconfusible: tres nadales van ser el seu plat principal, Nit de pau, El xicotet tamboriner i Adeste fideles. Encara que la sorpresa va arribar poc abans del final, amb la sarsuela El Divo, de la qual va interpretar el seu tema més conegut, Soy de Aragón.

El punt final el va posar Enrique acompanyat de la resta d'assistents, amb l'Himne regional de València.

Va ser, sens dubte, una vesprada entranyable per a tots de què la millor definició d'este exemple de generositat, música i agraïments, van ser les paraules pronunciades per Ximo, president de Càritas, a l'arreplegar els joguets de la residència per als xiquets de Puçol: “La mesura de l'amor és amor sense mesura”.

Informa i fotos: Sabín 

fotos facefotos face

1081-festival-caritas-en-residencia

23 Desembre 2015
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix