Article de Vox del mes de gener: «Maleïda hemeroteca, un any per a oblidar i un Govern en la vora del precipici» (2)

Este és l'article de Vox de gener, titulat Maleïda hemeroteca, un any per a oblidar i un Govern en la vora del precipici. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

El Govern nacional i el país sencer estan a la vora del precipici a causa de la pandèmia que està assolant el món. Es parla de molts més de 100 milions d'infectats i més de dos milions de morts, i lamentablement Espanya és el fanalet roig amb quasi tres milions d'infectats i, de manera oficial, sobre 60.000 morts, encara que altres fonts fiables, com les funeràries o els registres civils, parlen de prop dels 100.000 morts.

Totes les responsabilitats d'haver-se'ls anat de les mans les té el Govern multicolor: primer, perquè va actuar tard i no va fer cas als advertiments mundials; i segon, perquè no han tingut ni pajolera idea de controlar i erradicar els contagis.

Al Govern de Pedro Sánchez li va faltar concreció i claredat des del minut 1, allà per gener de 2020, quan el tsunami es veia vindre, però la Xina va avisar al món el 31 de desembre de 2019. I es va cancel·lar (per l'organització) fins al Mobile WorldCongress, cosa que no interessava molt al Govern que no volia la seua suspensió (pensant en el 8M) dient que només era una grip i poc més.

Després, al febrer, quan ja diferents organismes internacionals avisaven de posar mesures i augmentar les restriccions, van tornar a fer cas omís. Al març, Sánchez, Illa i Simón, es van reunir en el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, van dir que estaven treballant de manera coordinada entre les diferents administracions i la Unió Europea enfront del coronavirus, però com al Govern li interessava muntar-se en l'ona del feminisme i permetre de la manifestació feminista del 8M, va fer tot el possible per a evitar que les dades reals isqueren a la llum i va permetre el que es va convertir en pólvora encesa i propagadora, que al final ha causat milers de víctimes innecessàries amb resultat de mort, i espere que algun dia un jutge els faça pagar per aqueixa temeritat.

El Govern va escenificar centenars de retards i rectificacions tant en la presa de decisions (pel 8M), després en les màscares, les EPIS, els respiradors, el gel, l'organització sanitària, l'atenció a residències de majors, després les vacunes, les màscares, les baixades de l'IVA, i així una innombrable llista de despropòsits que havien d'haver conduït a la dimissió en bloc de l'executiu.

També va fallar la comunicació del Govern, amb un tal Simón que ens va mentir des del primer dia dient que a penes tindríem un parell de casos diagnosticats, o que al seu fill li deixaria anar al 8M. Després han sigut centenars de mentides i rectificacions més. Però de dimitir ni parlar.

El mateix podríem dir del president i del seu ministre Illa que en l'última setmana del primer mes de l'any va dir: «Espanya està preparada per a actuar davant el coronavirus», i així, mentida rere mentida, han aconseguit que els morts es comptaren fins per milers alguns dies, desenes de milers setmanes després, i centenars de milers en breu.

este desgovern li va faltar empatia des del primer minut per a reconèixer els seus errors, i ni tan sols per a fer un reconeixement a les víctimes, que el va fer tard i malament, diversos mesos després.

Voxavisava al Govern des de gener

Vox va avisar al Govern en infinitat d'ocasions, una de les primeres va ser a càrrec de RocíoMonasterios, el 24 de gener, quan va proposar que es realitzaren controls a viatgers provinents de la Xina i Itàlia dient que era una irresponsabilitat brutal, que no s'estiguera fent res.

El 30 de gener, Vox va denunciar que Sanitat no estava adoptant les recomanacions de l'OMS i va presentar una bateria de preguntes, sobre este tema, al Govern en el Congrés.

El 13 de febrer, Vox va preguntar de nou al Govern pels pacients afectats pel coronavirus en una altra bateria de preguntes, entre elles: «Quines mesures pensa adoptar el Govern per a establir unes recomanacions de tractament de pacients amb pneumònia o altres afeccions greus causades pel nou coronavirus?».

El 25 de febrer, Santiago Abascal va criticar al Govern per no posar en marxa «mesures mínimes de sentit comú com prendre la temperatura a turistes provinents d'Itàlia i la Xina».

El 27 de febrer, Vox va instar al ministre a acudir a la Cambra per a informar sobre les mesures, mentre tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió de Sanitat del Congrés, a excepció de Vox, van mostrar el seu suport a la gestió de Sanitat davant el coronavirus.

Encara que Vox va celebrar un míting a Madrid el mateix 8M, també és cert que va anunciar dies abans que el cancel·laria si així ho ordenava el Ministeri dirigit per Salvador Illa, la qual cosa mai va passar.

I així, una després d'altres fins al que coneixem hui dia, una nefasta gestió del Govern socialista i els seus socis comunistes i separatistes, que han deixat en les cunetes desenes de morts que podria haver-se evitat d'haver tingut tan sols sentit comú, però com va dir la vicepresidenta, calia celebrar el 8M, perquè ens anava la vida d'això… Quina fúnebre frase va dir!, però és igual, ací ningú reconeix les seues responsabilitats i no dimitix ni Déu.

Ací a Puçol, també advertim en aquells dies que es prengueren mesures sobre este tema i es començaren a buscar màscares i gel i que no se celebraren els actes del 8M, però no ens van fer cas. Només esperem que enguany no es cometen els mateixos errors.

«Ens va la vida en això».

Una opinió de Vox Puçol

logo-vox-2020

01 Febrer 2021
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres