L'excel•lència d'un sobreïxent: Un torejador de jònecs de Faura, Fernando Beltrán, talla un cua a Algemesí

L'excel•lència d'un sobreïxent: Un torejador de jònecs de Faura, Fernando Beltrán, talla un cua a Algemesí

Algemesí. Diumenge 29 de setembre del 2013. Un succés, un impacte, un eriçó, l'adrenalina desencadenada, un torrent d'emocions: la sorpresa i la bendita i puta bogeria del toreig. De sobte, un (quasi) desconegut va fer el toreig clàssic. Fernando Beltrán s'anomena l'home que el va brodar.

Art, sentiment, lentitud, torería, naturalitat. Excel·lent —excels— va estar el sobreïxent. La millor faena de la fira, el més torero de la Setmana de Bous.

Per la capital de la Ribera havia passat tota la flor i nata de la 'novillería andante': Posada de Maravillas, Lama de Góngora, José Garrido, Martín Escudero… Noms barrocs, apoderats il·lustres, famílies toreres insignes, promeses que il·lusionen… Però un de Faura els va esborrar a tots expeditivament.

En tota la fira i en moltes fires que qui subscriu porta anant a Algemesí —un decenni— no he vist cap faena que s'haja viscut amb l'emoció i la intensitat de la d'ahir. Perquè en el fons dóna igual que l'artista siga de la Pobla del Riu, de la Pobla del Prior, de la la Pobla de Farnals o de Faura. Benaventurats els aficionats que s'emocionen en una plaça de bous; afortunats els creients en esta fe il·lògica, boja i capritxosa però molt bella.

Va haver-hi una mitja cima, barroc la randa; muladassos per a l'eternitat. Purnejos, enrampades a l'ànima. Va haver-hi toreig fonamental i accessori, que és fonamental quan es fa amb veritat. Sentit i toreríssim, temperat i intel·ligent. Les pauses entre les tandes, controlades les pulsacions, el toreig sense bou, els tocs subtils —la insinuació— amb els vols de la panxa a dos pams del morro, o el toc de fixar i provocar. Un gust veure tant de gust amb les teles: capot i crossa.

Ja va quedar escrit que la mitjana amb la capa ja va ser per a emmarcar. Superior el dibuix. Em va eixir donar-li un colzada a Rafael Carrión, col·lega i amic de la premsa, molt de Morante i de Finito. Va haver-hi coses, gestos, instants, detalls de José Antonio i de Juan Serrano. Quasi na, dirien a Sevilla; quasi cap diran a Faura.

Dies arrere encara es parlava d'un passada que va firmar el sobreïxent en el pròleg de la fira. I es parlarà molt de temps d'una obra —cima— el dia de l'epíleg. Una obra d'art. Faena, labor o trastege són conceptes distints i distants a una obra: semànticament inferiors, un altre estatus, una altra història. Vam veure l'emoció en el rostre i la pell de les gents. No Tomé una nota ni un maleït apunt. Al cap i a la fi, vaig aprendre temps hi ha que el toreig bo es queda en la memòria. L'anecdòtic, gargotejat en la llibreta.

U, que conste, anava a Algemesí a veure la mà esquerra de Román, que em posa i em va posar amb l'aspre i temperamental fuenteymbro que va fer tercer. Més ferm que la mar, torero i seriós Román. Bona la correguda de jònecs de Fuente Ymbro. A priori eren els dos grans al·licients, a més de veure Jorge Expósito, abrigat davant de la seua parròquia després del recent ascens d'escalafó.

Que conste —també— que abans de la correguda de jònecs vaig coincidir amb el torejador de jònecs Rafael de Foios. Em va dir que havia vingut a veure Fernando Beltrán perquè l'havia vist en el camp. “És un torero distint i especial”, lacònic Rafa. Tallat la cua i caiguda la nit se'l vaig recordar en el cadafal. Somriure còmplice.

Va haver-hi un ple de no hi ha bitllets, un ambientàs. Un poble entusiasmat que es bolca amb el bou matí, vesprada y nit. Encierros, novilladas, coloquios, exposicione… La Plaça de Bous es l'epicentre, el centre neuràlgic de la festa d'un poble. Entre l'Ajuntament i l'Església, com ficada i encaixada al mil·límetre entre el democràtic (poder del poble, festa del poble), el litúrgic i la fe. Al mig d'això està el toreig.

I allí baix van coincidir jònec i torejador de jònecs. El bravatell —lleig, estret, altàs— portava el ferro de Violante Martín. Perquè per al torejador de jònecs suplent no hi havia jònec amb el ferro titular. Li van fer una volta a l'arena injustificadament. Noble però vulgar. Si va servir va ser perquè el tremp és la medicina que seduïx tot.

El cas és que Fernando Beltrán es va portar la vesprada i la fira —l'han declarat per lògica i justícia com a màxim triomfador— davant del torejador de jònecs amb més futur de la València taurina dels últims temps i davant del torejador de jònecs del poble. Va ser un clamor. Des de les primeres purnes fins a l'incendi de l'estocada en la sort de rebre.

Diumenge que ve, com a aperitiu a la correguda amb motiu de la festivitat del 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana, la Plaça de Bous de València obrirà les seues portes per a acollir una correguda de jònecs dels Galos en la que s'anuncien Fernando Beltrán i Román. Si entra un tercer o es queda en mà a mà se sabrà demà, segons fonts consultades Per El mundo. Fernando i Román ja estaven anunciats i han sigut els dos grans triomfadors d'Algemesí. Per a què una terna? Seria preciós veure un mà a mà amb la plaça plena. El diumenge ol a toreig. I hui encara és dilluns. D'il·lusió, tardor i nostàlgia.

Informa: Salvador Ferrer
Fotos: Rafael Mateo Romero (www.tauroimagen.com)
Article publicat prèviament en el periòdic El mundo

924-fernando_beltran-2

 

05 Octubre 2013
FaceBook  Twitter  

Altres